Doncs si, despres de 5 hores de bus amb una calor infernal, 3 d'espera a Patna amb xorretones de suor, 16 horetes de res de tren (amb 2 extres de retard, que sort que no vem ser tacanyus i vem agafar les lliteres amb AC), una horeta mes per esperar que s'omplis el jeep i 3 hores de jeep per carretera de corbes amb camps de te i boira... hem arribat a Darjeeling!!!!!
On per gran alegria nostra hi fa un fred que pela, i per desgracia hi ha unes pujadotes que acaben amb el nostre ale, almenys avui amb els motxillots i despres del viatget. Tela marinera. Com sempre hem triat l'hostal que esta dalt de tot del poble, a la costa mes empinada... pero estem contents!!!! I a dalt de l'hostal, que saviament es diu Aliment, hi ha un restauranttillo on ens hem incat unes thukpes (sopa de noodles tibetana) boniiiissimes, i uns tes de darjeeling es clar. Lo millor es que el porten una familia que encara no sabem ben be si son nepalesos, tibetans o butanesos, pero que son molt entranyables.
Per cert al tren hem conegut una noia que ens ha explicat que esta molt enamorada d'un noi punjabi, pero que no es poden casar pq son de diferents castes i la seva familia no ho aprova. I de moment s'envien missatges i perdudes amb el mobil tot esperant temps millors. A algu li son la historia??? jejeje
Oh! ens en descuidavem, vam anar a un casament musulma a Bodhgaya!!!! Com que som mes pesats que la tinya, i encara mes tafaners, els nostres veins (pots contar, els veins de la casa d'hostes on estavem) ens van convidar al casament de la seva filla. Primer vam seure amb unes cadires al porxo, mentres a dalt les dones cantaven a la nuvia. Nosaltres vam contestar totes les preguntes de rigor: d'on sou, esteu casats, teniu fills, quan us veu casar, de que treballes, quant guanyes etc etc i vam coneixer a tots els matxus que a mes no parlaven angles. I de cop tant si com no vam haver de pujar a dalt a menjar un arros amb xai amb les mans i sense xapati. Per veure el nostre estil fent boletes amb la ma dreta... Tot homes, nens i l'Alba. Veus que be!!! I per postres en Jordi es va estrenar amb el paan una barreja de fulles de betel i coses dolces que els indis masteguen tot el dia. No ho digueu, pero quan no el miraven ho va tirar per la finestra.
Apa que ens estem allargant.
Dema continuem i pengem fotos que sembla que per fi hem trobat un bon internet!!!
PD: Per molts anys Ana!!!
PD2: Felicitats Laia i Tomas, que guay Sud-Africa!!! Ja ens ho explicareu.
