Atrapats pels monzons enmig de l'Himalaia

Kachelpori Monastry, Si voleu veure el paradis heu de venir aqui. Hem estat gairebe una setmana vivint amb una familia lepcha que te una guesthouse a dalt d'una muntanyeta al costat d'un llac sagrat. Que per que no hi va mes gent? perque esta al cul de l'Himalaia i per arribar-hi has de pujar durant mitja horeta per un caminoi que deu ni doret... i per postres arives a dalt ple de sangoneres (aqui n'hi diuen lichis).

Pero un cop a dalt val la pena, es un poblet de 104 habitants amb un Gompa (monestir budista) que te mes de 500 anys, amb una escola per petits monjos salvatges. La familia del lama del monastir es la que te la guesthouse.

La majoria de la poblacio es de l'etnia lepcha (buthia) que es originaria de Sikkim i que no te res a veure amb la resta de la India. De fet Sikkim va ser un pais independent fins el 1975, i es nota, ni que sigui perque son mil vegades mes nets que la resta dels indis.

Les primeres nits hi vam trobar una colla d'israelites amb qui vam jugar a l'assassi al vespre. Com a bons israelites fumen molts porros i han passat tota la joventut (nomes tenen 21 anys) fent la mili, que a Israel nomes dura tres anys...

Pero quan aquests van marxar vam quedar sols (amb en Piero, en Claudio i en Gautier) amb la familia Buthia. Fent el dinar amb la mare (que es la noia mes maca del mon), jugant amb els nens que son uns petits dimonis (imprescindible per sobreviure a la jungla, on ser nen es molt dur...), fent alguna excursioneta per la vora, amagant-nos de la pluja (els monzons arriven!) i matant papallones, que des d'aqui sembla molt terrible pero alla era una necessitat. Les trobes fins i tot dins del dal (sopa de llenties)! A mes hem descobert que son un bon combustible quan se t'acaba l'espelma i no hi ha power. Fins hi tot hem fet momos!

Per cert que no podem evitar de recordar l'excepcional menjar que fan aqui. Bonissim!!! i tot amb verduretes fresques. Mmmmmm el trobarem a faltar...

Aquesta familia era genial, des d'en Sonam, el pare, fins al mes petit dels fills, passant pels adolescents que tot i ser nens son perfectament capassos de portar el negoci, la mare que ignorant els prejudicis indis ha estat capas de veure rom davant nostre, la filla que amb els seus 3 anys te una mala llet que flipes pero despres es la mes dolsa del mon (si vol...) etc.

Total que ens n'anem amb molta peneta!! I tambe amb peneta ens vam despedir de la Paivi que torna cap a Europa!! I d'en Gautier que enmig d'una tormenta de nassos va decidir de continuar el seu cami.

Yuksom (21-23 d'abril)

Hola gentada!! No ens haviem oblidat de nosaltres, pero entendreu que perduts a l'Himalaia no es facil trobar internet. A vegades no es facil ni trobar llum jejeje! El que si que ens ha semblat facil ha estat trobar un munt de gent trempada! Vam deixar Gangtok per anar cap a Yuksom. Al jeep compartit ja hi vam coneixer la Paivi (de Girona) i en Piero (del sud del Tirol), i la txaranga no es va fer esperar. Podeu imaginar un jeep ple de nepalesos, un d'ells molt gruixut i que li sortia sang del nas, i dos italians cantant com bojos? era el nostre. No ens pregunteu per que pero vam sortir al migdia de Gangtok i vam arribar de nit a Yuksom. Es un poblet maco pero mes turistic del que esperavem (sempre tenint en compte que estem a Sikkim que es una mica com el cul del mon).
Alla ens vam instalar en una Guesthouse on erem els unics hostes excepte un nano de Washington que encara deu flipar amb nosaltres 5. I vam fer la primera farrilla de la India!!! Amb guitarra i tot! Guitarra i aferrissada baralla per decidir si era millor la bruscheta o el pa amb tomaquet. La cheesseburguer no va participar. Batent tots els records vam anar a dormir a les 12 !!



L'endema vam visitar dos gompes, un d'ells el mes antic de Sikkim, i un llac amb molts goldfishes (peixos taronges que mai han provat la nutella). Vam fer un dinar que es va allargar fins a convertir-se en sopar i vem repetir la verbena a l'hostal aquesta vegada amb un nou membre, en Gautier, el principino parisino.
Cal dir que el nano america no va fer nit a la guesthouse i pensant que estava ben fotut tirat a la muntanya ja organitzavem el seu rescat quan vam saber que havia lligat i estava amb una nana en un hotel... pobre ianki envoltat de cotilles mediterranis...

De Yuksom vam agafar un jeep compartit amb un grup de francesos cap al llac Kechelpari. On vam llogar un pis (flipa) i vam organitzar una autentica festa tot i que no ens coneixiem de res. No hi van faltar la Bella Ciao, en Joan petit quan balla, el joc de les pelicules... increible, i mes quan penses on estavem!

Sikkim: Gangtok i Llac Tsomgo

A que esteu flipant? Si !! encara que no ho sembli estem a la India, pero a 3750 metres d'alsada i a nomes 17 km del Tibet!!!

Be, ara som a Gangtok, capital del Sikkim. Sikkim es com Andorra: un petit estat lliure d'impostos pero car pels turistes, on la gent del sud va a comprar alcohol, i amb moltes botigues i agencies de viatges que ofereixen trekkings i esports d'aventura.

Vam arribar ahir amb un jeep compartit amb en Bruce i la Diane, i 7 bengalesos. Al vespre vam coneixer en Claudio, un napolita que ens va ensenyar la quew sembla la millor Guesthouse i que a mes te la millor agencia de viatges, segons la LP. Alla mateix vam reservar l'excursio d'avui al Llac Tsomgo (Changu pels natius) que esta a tocar de l'Himalaia i a 3750 metres. Quina fresqueta!! I quina sorpresa tanta neu!!! Sort que lloguen unes katiuskes monissimes per nomes 20 rs (les nostres GoreTex encara estan ofeses).

I aqui hi hem trobat uns yaks amb unes bones perruques. Es veu que els yaks autentics viuen al Tibet, i que aquests de sikkim son un hibrid de yak i vaca.

A la vora del yak families sherpes hi han montat uns xiringuitos on ens hem fotut les botes de momos. Per cert que ahir ens van ensenyar a fer-ne, ja els provareu.

I ens aquests moments encara no sabem que farem dema... amb els californians haviem pensat d'anar a l'oest, pero ara ha sortit l'oportunitat d'anar al nord que es mes verge, amb en Claudio. I ho hem d'acabar de decidir. Be, hem quedat per sopar tots 5 i fer una reunio de campanya, jejeje.

Tambe hem d'arreglar d'una vegada el tema bitllets d'avio!! Que Tamil Nadu cada vegada es va escursant mes!! I tenim ganes de veure les nenes!

Apa, no sigueu mandrosos i continueu escrivint-nos que una de les nostres emocions quan es fa fosc es saber quants comentaris hi haura al blog! Ens animen!

PD: Marc agafa el meu cotxe si t'has quedat sense!!

Ultim dia a Darjeeling

Hola !!! Us podeu imaginar el fred que feia a les 4 del mati? Per sort anavem preparats, no com els nostres companys de jeep (3 anglesos i 2 americanes de Boston) que amb la seva robeta d'estiu han llepat. Ara, bonissims els bengalesos, amb dhotis i saris, un xal i gorro de llana.

A Tiger Hill tot i el aml que fa llevar-se tant aviat hi havia una gentada de por, amb venedors de gorros i guants, i chai calentet i tot.

No us enganyarem, feia una mica de nubol i no hem vist l'Everest. Pero hem vist el nostre primer 8000 i deu ni do. A les fotos no s'aprecia pero hi era, i impressionava. I veure sortir el sol, perfectament rodo i taronja entre els nubols, darrera de l'Himalaia compensa el madrugon.

De tornada hem visitat un Gompa budista tibeta i hem anat a l'hotel a fer un esmorzar com Deu mana!!!! Abans de les 8 ja tornavem a sortir per anar al Centre de refugiats tibetans que ahir no vem poder veure sencer pq els tibetans estaven a les protestes.

A mes de les teixidores d'estores, les filadores, les cardadores de llana etc, hem visitat l'orfanat. On ara mateix hi ha 7 nens de menys de 2 anys que han perdut els seus pares o be en mans dels xinesos o be creuant l'Himalaia per fugir cap a India o Nepal. Els cuiden 2 dones encantadores, que amb el poc angles que saben pero amb una gran hospitalitat ens han acollit i ens han donat esmorzar i tot. Una d'elles pobreta ens ha explicat que un dels nens es el seu net, i amb llagrimes als ulls que el seu fill de 27 anys (el pare del nano) va morir el 30 d'agost. Se t'encongeix el cor.

Hem estat jugant amb els nanos una bona estona, quina alegria que transmeten tot i la vida tant dura que tenen!!!

A la clinica del centre avui tampoc hi hem trobat l'infermera, aixi que hem anat a una altra que tenen a Darjeeling. De fet es com un mini cap, pero tenen laboratori, rx, dentista i un metge. A vegades hi va tambe algun western doctor com a voluntari ( Mmmmm!!!!). El metge era la tipica imatge de senyor doctor, un tibeta granadet amb cara de bona persona i molt educat. Ens ha explicat que veuen molta diabetis i molta tbc (era totalment diferent, pero a la vegada recordava el raval).

A la tarda hem passejat per la ciutat i en Jordi s'ha comprat Tintin in Tibet! Tambe hem menjat uns momos bonissims amb els anglesos.

Dema hem quedat amb en Bruce i la seva dona, i amb en Sean per tirar cap a Gangtok (Sikkim) de bon mati.

Ravaletis, no us abandonem, us atraparem de seguida que poguem. Que tal Pondicherry?

PD: Jesus te suena el gorro?

Darjeeling ens encanta!!!

Quina rasca la nit passada!!!! pero hem dormit de conya i ens hem llevat a les 7 pensant que era tard. Hem anat a buscar la galleda d'aigua calenta de rigor, per poder-nos arrancar la ronya, que ahir no n'hi va haver prous amb la rispa que feia... I hem esmorzat a la terrassa de l'hotel amb vistes alKhangchedzonga, el tercer pic mes alt de la terra i el mes alt d'India amb 8598 metres. Hem tingut sort, perque poc despres estava ennubolat i no es veia res. Despres hem comensat la nostra rutilla anant a l'Observatory Hill, un turonet on hi ha uns temples venerats tant per hindus com per budistes amb molts i molts cavalls del vent (banderes d'oracio). Alla em conegut unes refugiades tibetanes que ens han explicat que avui la torxa olimpica arribava a Delhi, i que hi havia convocada una pregaria i una marxa amb espelmes a la tarda. Els em promes que hi aniriem i hem marxat, sempre amunt, cap al Centre d'autoajuda de refugiats tibetans. resulta que estava quasi tot tancat perque els tibetans anaven a Chow rasta per les protestes. Pero hem visitat el taller d'estores, un minimuseu sobre les atrocitats que passen al Tibet, i les treballadores dels camps de te, que eren super simpatiques. A l'hospital no hi havia el metge i hi tornarem dema al mati.

De tornada cap a Darjeeling evidentment hem agafat el cami mes llarg i hem fet una bona colla de km que no calia... Hem dinat menjar nepales a chow rasta. I despres ha comensat l'odissea de la burocracia india per aconseguir els permisos per anar a Sikkim. Total, que despres de recorrer tot Darjeling i parlar amb un grapat de funcionaris (per veure'ls...) no tenim permisos, i la conclussio dels funcionaris es que ja ens el faran a la frontera que al conductor no li costa res parar-hi... Hem passejat per aquesta atipica ciutat (no hi ha autorikshaws ni vaques!!!!) i hem anat a la concentacio tibetana de chow rasta, on hem trobat una parella de California que estan al nostre hotel i que ens han proposat marxar junts a Sikkim.

La marxa ha suposat uns bons km mes (avui estem trinxadots) i despres la pujadeta de l'hotel, es clar. Ho fem com ho fem, sempre anem de pujada, com pot ser?
hem sopat amb en Sean, un nano angles amb qui vam fer el truculent viatge des de Patna fins aqui.
Dema si no fa nubol, ens llevarem abans que surti el sol per anar a Tiger Hill a veure neixer el dia amb els pics mes alts de l'Himalaya de fons. A veure si hi ha sort, que no ens ho acabem de creure...

Petonets!!!

PD: evidentment tot ho hem anat regant amb el famos te de darjeeling!

Darjeeling, te i fred, fred, fred!!!

Doncs si, despres de 5 hores de bus amb una calor infernal, 3 d'espera a Patna amb xorretones de suor, 16 horetes de res de tren (amb 2 extres de retard, que sort que no vem ser tacanyus i vem agafar les lliteres amb AC), una horeta mes per esperar que s'omplis el jeep i 3 hores de jeep per carretera de corbes amb camps de te i boira... hem arribat a Darjeeling!!!!!

On per gran alegria nostra hi fa un fred que pela, i per desgracia hi ha unes pujadotes que acaben amb el nostre ale, almenys avui amb els motxillots i despres del viatget. Tela marinera. Com sempre hem triat l'hostal que esta dalt de tot del poble, a la costa mes empinada... pero estem contents!!!! I a dalt de l'hostal, que saviament es diu Aliment, hi ha un restauranttillo on ens hem incat unes thukpes (sopa de noodles tibetana) boniiiissimes, i uns tes de darjeeling es clar. Lo millor es que el porten una familia que encara no sabem ben be si son nepalesos, tibetans o butanesos, pero que son molt entranyables.
Per cert al tren hem conegut una noia que ens ha explicat que esta molt enamorada d'un noi punjabi, pero que no es poden casar pq son de diferents castes i la seva familia no ho aprova. I de moment s'envien missatges i perdudes amb el mobil tot esperant temps millors. A algu li son la historia??? jejeje
Oh! ens en descuidavem, vam anar a un casament musulma a Bodhgaya!!!! Com que som mes pesats que la tinya, i encara mes tafaners, els nostres veins (pots contar, els veins de la casa d'hostes on estavem) ens van convidar al casament de la seva filla. Primer vam seure amb unes cadires al porxo, mentres a dalt les dones cantaven a la nuvia. Nosaltres vam contestar totes les preguntes de rigor: d'on sou, esteu casats, teniu fills, quan us veu casar, de que treballes, quant guanyes etc etc i vam coneixer a tots els matxus que a mes no parlaven angles. I de cop tant si com no vam haver de pujar a dalt a menjar un arros amb xai amb les mans i sense xapati. Per veure el nostre estil fent boletes amb la ma dreta... Tot homes, nens i l'Alba. Veus que be!!! I per postres en Jordi es va estrenar amb el paan una barreja de fulles de betel i coses dolces que els indis masteguen tot el dia. No ho digueu, pero quan no el miraven ho va tirar per la finestra.
Apa que ens estem allargant.
Dema continuem i pengem fotos que sembla que per fi hem trobat un bon internet!!!
PD: Per molts anys Ana!!!
PD2: Felicitats Laia i Tomas, que guay Sud-Africa!!! Ja ens ho explicareu.

Atrapats a Bodhgaya

Hola gentada,

Ens trobem a Bodghaya, el lloc de peregrinacio budista mes important del mon. Aqui Sidharta es va iluminar despres que una nana li dones un plat d'arros.l hit d'aquest poble es el temple de Mabodhi, que van construir el s.II a.C. pero que, com no, els mongols van destruir, i despres han anar reconstruint i desconstruint fins la darrera versio que es del s XIX. I Al costat del temple, mes important encara, hi ha un arbre de Bo plantat d'un esqueix de l'original, segons diuen, sota el qual Budha es va iluminar.

A pocs km hi ha tambe unes coves on diuen que Sidharta va meditar durant anys en el mes estricte ascetisme abans de jaure sota l'arbre.

Es un poble petit pero hi ha una pila de temples budistes, com a minim un de cada pais, Tailandia, Vietnam, Butan, Tibet, Xina, Birmania, Corea, Japo... i molts mes.I hi fa molta molta calor... a les 9 ja regalimavem de suor.
Aixi que hem decidit que dema marxem cap a Darjeeling. Be, ho vam decidir fa dies pero hem estat atrapats aqui perque no quedaven bitllets de tren. Necessitem una mica d'aires de muntanya abans de baixar cap al torrid sud!!!!!!!!!!!!

Nenes, prepareu-vos pq tothom diu que es una bogeria viatjar pel sud de la India en aquestes dates. Aqui estem a 38 i tot el dia suant, pero diuen que cap al sud fa molta mes calor....

Be ens despedim des del ciber amb la pitjor connexio del mon. Fa tres dies que el satelit no funciona. No rieu, aquesta es l'explicacio que ens donaven a Varanasi i la mateixa que donen aqui a tots els cibers, miraculosament ara sembla que funciona, fins la propera tallada de llum o jo que se. Aquest missatge es una mica inconex pq el vam escriure fa 2 dies i avui i hem anat afegint coses...
Aquest pseudo-segrest a Bodhgaya, pero ens ha servit per poder assistir aquesta nit al casament del vei del costat. Ja us ho explicarem!!!!

Apa, abans d'embolicar-nos mes us diem fins aviat. Esperem que ens digueu quelcom!!!!!!!!!!!!!

PD Marc, estic pensant en un negoci que no pot fallar. Es tracta d'unes soles adhesives per no cremar-se els peus als camins dels temples. Ens associem?

Varanasi, ciutat santa

Santa paciencia la que hem necessitat nosaltres per arribar fins aqui. De Kajuraho vam anar a Satna a ple migdia amb un aire calent infernal que entrava per la finestra. Vam arribar a Satna massa aviat i ens vam encabir en un restaurantillo on crec que mai havia entrat un blanc pq tothom ens mirava com si vinguessim de la lluna. Pero nosaltres, com si res hi vem pasar 2 horetes amb unes fantes i unes patates chips. L'estacio estava plagada de gent i hi feia molta calor. Se suposava que a les 19:30 sortia el nostre tren, pero finalment va passar a dos quarts de deu. I a mes com que haviem comprat els bitllets de llista d'espera les nostres lliteres estaven una acada punta de tren. pero una familia india ens va adoptar i vam dormir tots junts.

Quin rotllo que us estem fotent!!!

Ara som a Benares, on despres de perdre'ns pels carrerons de la ciutat vella gracies a un conductor d'oto que ens ha enganyat, hem arribat sense ale al nostre hotel a dalt d'un ghat. El Ganga esta molt i molt brut, pero no te color de cafe amb llet, encara sembla aigua. Gracies a deu no s'hi banya tanta gent com a Haridwar, tot i que hi renten la roba, hi passegen amb barca, hi banyen els bufals, s'hi tallen els cabells, hi fan ofrenes.... Pero passejar pels ghats es molt agradable si ho fas a l'hora adequada fugint del sol. Tot i ser potser el lloc mes sagrat de la India, aqui la devocio hindu no ens ha impactat tant com a altres llocs. De tota manera hem vist les nostres primeres cremacions, i no ens hem perdut el Ganga aarti. El tercer que veiem, ja, i tots 3 ben diferents. El d'avui com a toc exotic ha tingut un correbou espontani, quan han fet fora unes vaques que menjaven una sombrilla d'un temple i aquestes han decidit envestir l'enemic. Veiessiu pobretes com corrien les indies amb el sari...

Kajuraho 2

Hola gentada!!! Ens trobem encara a Kajuraho, pendents de la llista d'espera del tren de dema per anar a Vanarasi (Benares).

Avui hem aprofitat per visitar la resta de temples que ens quedaven, sota una solanera de por. Un avi ens ha fet de guia de manera espontania i ens ha explicat un munt de coses de totes aquestes ballarines i deus. Realment si visiteu el nord de la India no us ho podeu perdre!!

Aixo si, limitem les visites de bon mati i a la tarda, i les hores centrals del dia les dediquem a gandulejar per no fondre'ns com la mantega.I es que fa tanta calor que els estudiants tenen 3 mesos de vacances. Un paio ens ha dit que aqui a Kajuraho fa 3 anys que no hi ha monzo i que per tant hi ha molta sequera. Potser aquest es el motiu que el nostre cabell sempre estigui brut. Et duxes i al cap de 30 segons de sortir al carrer esta impregnat de sorra. Pero com que som bastant gorrinos tant ens fa.

Potser hauriem de dur una redecilla...

Pels qui esteu preocupats per la salut d'en Jordi heu de saber que avui ha matinat i a les 7 del mati ha anat a una classe de ioga, ara acaba de passar el seu guru per aqui. Que mes que yogui es un friki que deu ni do.

Pero es que aquest hotel esta ple de torrats, n'hi ha un altre que ens vol convencer que paguem 3000 rs per anar a un safari amb una parella de guiris desconeguts a les 5 del mati per tornar a les 11 per agafar el bus ...

Hem decidit que tranquilament visitarem la part vella del poble (on no hi ha turistes pero si molta gent treient aigua dels pous) i potser el museu d'arqueologia on es veu que hi ha en Ganesh fent uns balls (nomes 9 minuts).

Molts de records i eserem noticies vostres. El premi de la setmana es per en Lluis i l'Eva que han estat els mes trempats.

Kajuraho

Un cop passades les cagarrines ens trobem a l’increible poble de Kajuraho. Enmig del no res, mal comunicat, nomes te 19mil habitants, pero a mitjans del s.XIX un angles va quedar ben esparverat quan enmig de la selva va trobar els 28 temples que fan espectacular Kajuraho. En la opinio del pobre angles la seva decoracio es massa pujada de to. Pero a nosaltres ens han encantat. Es veu que cap al segle X aqui els chandeles hi van construir mes de 80 temples, pero nomes en queden 28, que deu ni doret. La resta se la van carregar els mongols, per variar.
Aquesta tarda hem visitat el conjunt de la part oest del poble (el mes important), I hem flipat amb la feinada que van haver de tenir fa mes de mil anys per fer tota la decoracio de les parets d’aquests temples. Amb milers d’escultures que representen la vida dels deus, dels reis i les seves apsares i nayiques, ballarines representant mithunes, escenes del kamasutra. Tambe hi ha sardules, besties mitiques, enmig d’altres animals, com elefants a qui s’escapa al riure pq al costat tenen una parella d’apsares fent un 69.De moment, ens ha semblat el mes impressionant que hem vist a la India, amb el Taj es clar.
I per arribar aqui hem tingut sort. Pq no estavem segurs que en Jordi resistis un viatge consistent en oto de 30 minuts+bus de 5 hores+ oto amb les motxilles. I un taxi ens costava la friolera de 1400 rs... pero hem trobat un senyor de cashmir que havia de dur uns paquets a l'aeroport de Kajuraho, i ens ha portat de bon mati per nomes 500 rs. I a mes hem arribat aviadet, a les 11 ja rondavem per aqui. Si es que els indis son bona gent......

Encara a Orchha

Doncs, si, encara som a Orchha degut a un petit contratemps en forma de diarrea. Agradable, en Jordi te una gastroenteritis de campionat que fa impossible plantejar-se agafar un bus per anar a Kajuraho. Pero ara sembla que es va recuperant, i si un bus no, potser dema podem agafar un taxi cap alla.
Pq l’altre broma es que se’ns estan acabant els calerons en efectiu i en aquest poble no hi ha caixer!!!! De tota manera tenim uns travels cheks de quan vem anar a Mali i Senegal que potser trobem qui ens canvii.
I si no, l’amable cuiner-amo-cambrer del restaurantet que sempre anem segur que ens continua alimentant pq es veu un tros de pa, i avui estava tot trist de saber que en Jordi estava malalt. De fet, mai aconseguim passer desapercebuts, pero tothom es molt amable.

Mentre no anem a un poble mes gran, pero, impossible penjar cap foto, pq aqui la conexio aniria mes rapid si un walla portes les lletres a peu fins a casa vostra!!! Ara mateix se m’acaba d’esborrar un mail per confirmar que ja tenim bitllets per fer la maratoniana ruta de les odes, que consisteix en assistir el 19 de setembre a la de la Maria a Cadiz i el 20 a la de la Monsina a Eivissa. Si a algu se li acut casar-se el 21 de setembre el matem!!!!

Ravaleres, nosaltres l’unic que hem trobat a faltar es uns cortis nasals, sobretot amb la teva atopia Carol. La mosquitera la vem llensar ja fa setmanes, nomes feia nosa. De roba porteu-ne poqueta pq aqui segur que en voleu comprar, nosaltres ja n’hem fet un primer enviament per correu cap a Terrassa que amb sort arribara despres que nosaltres.
Potser arrivem abans que vosaltres si definitivament desistim de Sikim, pero encara dubtem. QUan passi la GEA i tinguem les coses mes clares us avisem.

Un peto molt gran a tothom i felicitats pel pis Marc i Laura!!

Orchha

Apali! ja som a Orchha, un poblet amb poques cases pero amb un fort, alguns palaus i un temple impressionant.

Aqui els turistes hi passen poques hores (els dels tours) i per tant ara al vespre s'hi esta molt tranquil.

Estem en un hotelillo barato on, avis, no hi ha escorpins pero si 2 dragonets que se'ns mengen els mosquits. I amb un jardi amb aquestes vistes.

A mes hem trobat un restaurantet on fan uns sucs de fruita boniiiisssims!

Be avui no ens han passat gaires aventures i estem fluixos d'idees per escriure. En Jordi, a mes, s'ha passat la tarda dormint per covar un refredat que a saber on ha pescat justament ara que fa tanta xafogor.

Ravaleres ja esteu a punt? quin dia arribeu exactament?

I a veure si els de Terrassa doneu senyals de vida que els d'Olot us estan passant la ma per la cara!

FATEHPUR SIKRI

Ei gentada!
Avui hem anat cap a Fatehpur Sikri, un antic conjunt de palaus i mesquites a 40 km d'Agra de l'epoca de l'Akbar i tota la pesca. La veritat es que val molt la pena. A mes es l'escenari de la peli que vam veure amb en Bunty "Akbar i Jodah".
Primer hem anat a la mesquita Dargah, que diuen que te la porta mes alta d'asia? i que combina estils persa i hindu. Molt maca, quan estavem al lloc mes sagrat i en Jordi s'ha hagut de posar un barretet d'aquells de moro, pero de plastic, ha arribat el timador del dia. Pero avui no teniem ganes de ser timats. Li hem deixat ben clar abans de tot que no pensavem donar-li ni un duro. Ell insistia en que era molt bon nano i nomes volia practicar angles i espanyol. Doncs toma practiques! Ens ha fet de guia per tota la mesquita i voltants, fins al punt que pensavem que ens duia al huerto. I despres s'ha quedat amb un pam de nas quan no li hem donat ni un duro. Pero si ja li ho haviem dit!!! Al complexe de palaus del costat, molt mes impressionant que la mesquita, no ens hi ha acompanyat pas esclar.
Que perque ens estafi ja tenim al nostre jove aprenent de timador, que avui ens hem endut altra vegada i de regal el cosi i el germanet petit. Fan pixar de riure. Al final ens ha rebaixat el preu 20 rs si anavem a una botiga on li pagaven 50 rs per portar-nos-hi encara que no compressim res. I ell es tant innocent que ens ho explica. Altra vegada comedia i ens hem emprovat tots els xals de caiximira (falsa com un duro de fusta) i tanta comedia hem fet que el dependent ens ha clitxat i ens deia que ens enviaria un mosso a l'hotel pq li paguessim el xal, i nosaltres li hem dit un nom d'hotel inventat, pero en sortir el petit timador ens ha confessat que ell ens havia delatat.
Tenim la factura on consta tot i el soborn de 100 rs pel petit timador, pobrot ens l'ha donada de record.
Despres d'una merescuda dutxa hem anat a sopar a una terrassa amb vistes al Taj. Que avui no haviem dinat!!! I aqui estem, tristons pq no ens ha escrit ningu.
Dema anem cap a Orccha, alla potser no hi haura cibers, que es un poblatxo.

TAJ PER TAJ.......... TAJ MAHAL !!!!!!!!!!

TAJ PER TAJ.......... TAJ MAHAL !!!!!!!!!!

Doncs si, ha arribat el dia en que ens hem vist davant d'aquetsta fantastica merenga gegant. La veritat es que es guapissim, i hem tingut la sort que avui no hi havia masses turistes tot i fer molt bon dia. Tambe es que hem sigut molt matiners!!

Hem arribat a les 7 a l'estacio d'autobusos, despres de la curiosa experiencia del bus amb lliteres. Es tractava d'un compartiment a mig cami entre una gabia de galliner i una moqueta del chiki park. N'hem fet una foto pq us el pogueu imaginar. Be, de tota manera es millor que un seient. La putada es q com a unic sopar per error ens vem comprar una bossa de patatotes amb gust de menta, pufffff, no les proveu mai.

Hem agafat un hotel baratu amb un jardi molt decent i molt a prop del Taj, i un cop esmorats cap alla que hem tirat.

Avui estavem decidits a ser timats. Pq Agra es un timu constant, aixi que millor fer que aquest sigui el teu objectiu i aixi t'ho agafes amb alegria. Entrar al Taj 750 rs, no no pot entrar la motxilla, no, no pot entrar la lonely planet, si, el bolso gegant de la japo del costat si que pot entrar. I diuen que en Jack Oliva i va entrar a lloms d'un elefant per veure la lluna plena, pagant sant pere canta??

Fort d'Agra, torna a amoquinar, que a l'entrada del taj diu que esta inclos? a la lletra petita diu que tot excepte l'entrada, que no te cap ni peus? total India tampoc. Maco el fort, pero quina calor!!!! Per anar-hi ens hem deixat timar per un adolescent que ens ha fet servir de conillets d'indies (mai millor dit) per les seves practiques d'autoescola d'otorikshaw. L'hem contractat per tot el dia a un preu molt raonable amb la promesa que aniriem a una botiga on no hem comprat res. Life is life. Oh, per cada botiga ens desconta 10 rs del preu de la ruta. I a sobre en Jordi tbe ha comensat les seves practiques d'autoescola, pq el nano que diu que te 18 anys pero jo crec que si en te 15 tenim sort, es tan innocent que li ha deixat portar el trasto.

Itimad Al-Daulah (Baby Taj, un monument funerari, rotllo taj pero mes antic i mes petit) torna a amoquinar... pero molt maco... i molt de sol.

Aqui el professor d'autoescola ja passa de nosaltres i anem sols amb el jove cap al Mausoleu d'Akbar, 100 rs mes esclar... esta a Sikandra, a 10 km de botets d'otorikxa amb l'aprenent, pero val la pena. Un cop a dins ens intenten timar per guardar-nos les sabates, per cantar amb l'eco de la tomba, i per donar flors al rei moro aquest. No cola, i en Jordi li fot una serenata al pobre avi que volia cantar, que per poc es posa a ploure.

Ah! ens descuidavem un gag que ens ha fet pixar de riure. Per trepitjar el taj no pots dur sabates. Que fem? doncs ens descalcem, que vols fer.... que fan els guiris? es posen uns peuquets (patucus) com els de quirofan per sobre les sabates... no ens en sabiem avenir, jajaja.... i de cop, la parella de israelins ja granadets que no parem de trobar-nos els darrers dies apareixen amb els patucus... be, no cal dir que la sola dels nostres peus (pq ja no es una planta sino una sola) aviat la voldra comprar la camper...

Per si algu ho dubtava als senyors israelians els hem tornat a trobar a la botiga trampa, seu nacional del timo, on ens ha portat l'aprenent de conductor. I on hem fet treure tot el que tenien a la botiga als atents dependents, ens hem incat una aigua fresqueta i no hem comprat res.

Dia complert, no?

Dema acabarem de veure 4 coses d'Agra i anirem a Fatherpur Sikri, que l'aprenent ens fa un bon preu ( a la guia diu que els otos tenen prohibit anar-hi pero potser no ha arribat a aquesta classe ...).

Petonets