Hola !!! Us podeu imaginar el fred que feia a les 4 del mati? Per sort anavem preparats, no com els nostres companys de jeep (3 anglesos i 2 americanes de Boston) que amb la seva robeta d'estiu han llepat. Ara, bonissims els bengalesos, amb dhotis i saris, un xal i gorro de llana.A Tiger Hill tot i el aml que fa llevar-se tant aviat hi havia una gentada de por, amb venedors de gorros i guants, i chai calentet i tot.
No us enganyarem, feia una mica de nubol i no hem vist l'Everest. Pero hem vist el nostre primer 8000 i deu ni do. A les fotos no s'aprecia pero hi era, i impressionava. I veure sortir el sol, perfectament rodo i taronja entre els nubols, darrera de l'Himalaia compensa el madrugon.
De tornada hem visitat un Gompa budista tibeta i hem anat a l'hotel a fer un esmorzar com Deu mana!!!! Abans de les 8 ja tornavem a sortir per anar al Centre de refugiats tibetans que ahir no vem poder veure sencer pq els tibetans estaven a les protestes.
A mes de les teixidores d'estores, les filadores, les cardadores de llana etc, hem visitat l'orfanat. On ara mateix hi ha 7 nens de menys de 2 anys que han perdut els seus pares o be en mans dels xinesos o be creuant l'Himalaia per fugir cap a India o Nepal. Els cuiden 2 dones encantadores, que amb el poc angles que saben pero amb una gran hospitalitat ens han acollit i ens han donat esmorzar i tot. Una d'elles pobreta ens ha explicat que un dels nens es el seu net, i amb llagrimes als ulls que el seu fill de 27 anys (el pare del nano) va morir el 30 d'agost. Se t'encongeix el cor.
Hem estat jugant amb els nanos una bona estona, quina alegria que transmeten tot i la vida tant dura que tenen!!!
A la clinica del centre avui tampoc hi hem trobat l'infermera, aixi que hem anat a una altra que tenen a Darjeeling. De fet es com un mini cap, pero tenen laboratori, rx, dentista i un metge. A vegades hi va tambe algun western doctor com a voluntari ( Mmmmm!!!!). El metge era la tipica imatge de senyor doctor, un tibeta granadet amb cara de bona persona i molt educat. Ens ha explicat que veuen molta diabetis i molta tbc (era totalment diferent, pero a la vegada recordava el raval).
A la tarda hem passejat per la ciutat i en Jordi s'ha comprat Tintin in Tibet! Tambe hem menjat uns momos bonissims amb els anglesos.
Dema hem quedat amb en Bruce i la seva dona, i amb en Sean per tirar cap a Gangtok (Sikkim) de bon mati.
Ravaletis, no us abandonem, us atraparem de seguida que poguem. Que tal Pondicherry?
PD: Jesus te suena el gorro?
