Ens hem tornat a adormir!! pero a 3quarts de 7 pujavem els 614 esglaons que encara estaven fresquets. A dalt de la muntanya hi ha un temple jainista amb una estatua d'un dels 24 profetes d'aquesta religio. El paio en questio era el fill d'un rei que tambe va ser molt important. Va lluitar amb el seu germa per la successio al tron, i despres de vencer es va adonar que tot allo no li deia res. I ho va deixar tot per anar al bosc a meditar, durant 12 anys fins que es va iluminar (ja podia...). I per aixo els jainistes fan una celebracio cada 12 anys en que tiren centenars de litres de llet, aigua de coco, de safra, de sandal, flors... pel cap del nano. El merit es que el nano fa 17,5 metres i es la estatua monolitica mes gran del mon. Aquesta festa es va celebrar per darrera vegada el 2006 aixi que fins el 2018 nanai.
Avui pero hem vist una puja mes senzilleta. Una familia del que seria l'equivalent als bramans pels jainistes (Sonia tu deus saber com es diuen) ha fet les seves ofrenes als peus del sant, sota la direccio d'un monjo vestit de color safra que haviem conegut primer per les escales i que era molt simpatic. A mes un monjo cantava (i quan era l'hora tambe tota la familia, i la gent del temple picava de mans) i tocaven uns musics una mena de trompetes tradicionals, un tambor i un organillo.
Molt maco, hem tingut molta sort. A mes la familia en questio estan al nostre alberg. Evidentment ja al temple ens han fet un munt de preguntes i ens hem fet fotos tots plegats. Son de Maharastra, i aquest si que parlen hindi. I es que aqui al sud no podem practicar!!
Quan baixavem hem vist una senyorassa (i ho diem pel volum) que la portaven 4 portejadors amb una trona de vimet. I no li deu fer vergonya?
Dema us plantarem les fotos que ens les hem deixat a l'hotel.
Despres d'esmorzar com a animals hem comprat uns saris de coto per fer-nos llensol i la funda del sofa. En Jordi ha organitzat un berengenal a la botiga que pa que! assegut amb el seu longhi (entre pareo i taparrabos) ha remenat tot el que ha trobat, pero despres ha plegat la mar de be tots els saris i s'ha fet fotos amb les dependentes que flipaven.
Tambe l'hem tornat a liar quan hem intentat jugar a saltar a corda amb la corretja d'una vaca. Es veu que aqui a Karnataca la canalla no salten a corda. I per compensar hem acabat fent de pastors per portar els vedells a pasturar. Pero en Jordi duia un vedell a cada mai ha acabat de cap al rec.
Ja estan ben distrets els indis amb nosaltres!!
A la tarda hem intentat jugar a criquet pero feia massa calor i hem acabat jugant amb unes nenes que feien servir la muntanya de tobogan. Fins que hem hagut de fugir a buscar l'autan pq se'ns menjaven els mosquits. I hem acabat prenent la fresca amb el senyor de l'oficina de registre, i trucant per telefon des d'una tenda de peluixos gegants.
PD: Continua l'oferta de postals, pero ens heu de donar l'adressa.
Avui pero hem vist una puja mes senzilleta. Una familia del que seria l'equivalent als bramans pels jainistes (Sonia tu deus saber com es diuen) ha fet les seves ofrenes als peus del sant, sota la direccio d'un monjo vestit de color safra que haviem conegut primer per les escales i que era molt simpatic. A mes un monjo cantava (i quan era l'hora tambe tota la familia, i la gent del temple picava de mans) i tocaven uns musics una mena de trompetes tradicionals, un tambor i un organillo.
Molt maco, hem tingut molta sort. A mes la familia en questio estan al nostre alberg. Evidentment ja al temple ens han fet un munt de preguntes i ens hem fet fotos tots plegats. Son de Maharastra, i aquest si que parlen hindi. I es que aqui al sud no podem practicar!!
Quan baixavem hem vist una senyorassa (i ho diem pel volum) que la portaven 4 portejadors amb una trona de vimet. I no li deu fer vergonya?
Dema us plantarem les fotos que ens les hem deixat a l'hotel.
Despres d'esmorzar com a animals hem comprat uns saris de coto per fer-nos llensol i la funda del sofa. En Jordi ha organitzat un berengenal a la botiga que pa que! assegut amb el seu longhi (entre pareo i taparrabos) ha remenat tot el que ha trobat, pero despres ha plegat la mar de be tots els saris i s'ha fet fotos amb les dependentes que flipaven.
Tambe l'hem tornat a liar quan hem intentat jugar a saltar a corda amb la corretja d'una vaca. Es veu que aqui a Karnataca la canalla no salten a corda. I per compensar hem acabat fent de pastors per portar els vedells a pasturar. Pero en Jordi duia un vedell a cada mai ha acabat de cap al rec.
Ja estan ben distrets els indis amb nosaltres!!
A la tarda hem intentat jugar a criquet pero feia massa calor i hem acabat jugant amb unes nenes que feien servir la muntanya de tobogan. Fins que hem hagut de fugir a buscar l'autan pq se'ns menjaven els mosquits. I hem acabat prenent la fresca amb el senyor de l'oficina de registre, i trucant per telefon des d'una tenda de peluixos gegants.
PD: Continua l'oferta de postals, pero ens heu de donar l'adressa.
