Darjeeling ens encanta!!!

Quina rasca la nit passada!!!! pero hem dormit de conya i ens hem llevat a les 7 pensant que era tard. Hem anat a buscar la galleda d'aigua calenta de rigor, per poder-nos arrancar la ronya, que ahir no n'hi va haver prous amb la rispa que feia... I hem esmorzat a la terrassa de l'hotel amb vistes alKhangchedzonga, el tercer pic mes alt de la terra i el mes alt d'India amb 8598 metres. Hem tingut sort, perque poc despres estava ennubolat i no es veia res. Despres hem comensat la nostra rutilla anant a l'Observatory Hill, un turonet on hi ha uns temples venerats tant per hindus com per budistes amb molts i molts cavalls del vent (banderes d'oracio). Alla em conegut unes refugiades tibetanes que ens han explicat que avui la torxa olimpica arribava a Delhi, i que hi havia convocada una pregaria i una marxa amb espelmes a la tarda. Els em promes que hi aniriem i hem marxat, sempre amunt, cap al Centre d'autoajuda de refugiats tibetans. resulta que estava quasi tot tancat perque els tibetans anaven a Chow rasta per les protestes. Pero hem visitat el taller d'estores, un minimuseu sobre les atrocitats que passen al Tibet, i les treballadores dels camps de te, que eren super simpatiques. A l'hospital no hi havia el metge i hi tornarem dema al mati.

De tornada cap a Darjeeling evidentment hem agafat el cami mes llarg i hem fet una bona colla de km que no calia... Hem dinat menjar nepales a chow rasta. I despres ha comensat l'odissea de la burocracia india per aconseguir els permisos per anar a Sikkim. Total, que despres de recorrer tot Darjeling i parlar amb un grapat de funcionaris (per veure'ls...) no tenim permisos, i la conclussio dels funcionaris es que ja ens el faran a la frontera que al conductor no li costa res parar-hi... Hem passejat per aquesta atipica ciutat (no hi ha autorikshaws ni vaques!!!!) i hem anat a la concentacio tibetana de chow rasta, on hem trobat una parella de California que estan al nostre hotel i que ens han proposat marxar junts a Sikkim.

La marxa ha suposat uns bons km mes (avui estem trinxadots) i despres la pujadeta de l'hotel, es clar. Ho fem com ho fem, sempre anem de pujada, com pot ser?
hem sopat amb en Sean, un nano angles amb qui vam fer el truculent viatge des de Patna fins aqui.
Dema si no fa nubol, ens llevarem abans que surti el sol per anar a Tiger Hill a veure neixer el dia amb els pics mes alts de l'Himalaya de fons. A veure si hi ha sort, que no ens ho acabem de creure...

Petonets!!!

PD: evidentment tot ho hem anat regant amb el famos te de darjeeling!