Mahabalipuram

Despres d'un viatge amb bus horroros (15 hores, canvis de bus, roda punxada, retortijon, cagarrines de les fines...) vem arribar a Chennai sense coratge per mes busos. De debo que no podia ser... aixi que vam agafar un rikxaw cap a Mahabalipuram.

Marta ens sap molt greu no veure-us pero no podem arribar a Gokarna.

Tat, estem amb l'Antony, tot i que de moment ens hem pogut veure poc, per motius justificats que no venen al cas, n'estem molt contents. Ens estan cuidant moooolt rebe! Marta i Fran seria genial si poguessiu venir aqui o a Bangalore. Pero si no es pot ho entenem.

Mahabalipuram es un poblet de platja que ara esta fora de temporada que vol dir que nomes el compartim amb pescadors i escultors, que n'esta ple. Tambe hi ha temples molt interessants i un banc de cocodrils. Fa molta calor pero amb l'airet de la platja es passa be. I l'aigua esta bonissima!!

Sembla que aquesta sera la nostra ultima excursio abans de Bangalore, el nostre punt de partida. Encara ens queden uns quants dies per disfrutar, pero.

Namaste!

PD: s'ha acabat la vida vegetariana, ens estem atiborrant de marisc!!!

PD2: GRACIES MARC PER SOLUCIONAR-NOS ELS PROBLEMES TECNICS, JEJEJE

anantapur, no solo de pan vive el hombre

Hola gentada! O hauriem de dir genteta pq sembla que aixo ja no ho llegeix ningu, sniff. De tota manera us agraim molt als que encara aguanteu. Nosaltres no ens hem pogut conectar darrerament pq sembla que hi ha altra vegada “problemes de satelit” i no es pot conectar el gmail.

Hem estat 4 dies a la Fundacio Vicens Ferrer on ens han ensenyat el seu centre de Planificacio Familiar on basicament el que fan son lligadures de trompes. Pero mentre les mames estan ingressades les iaies fan uns banys als nets super emocionants. Els ravaleros ja els vau veure al video del David Lacasta. Molt maco!!

Tambe ens van portar a l’Hospital General i al de Sida, que a mes de funcionar molt be, son molt macos amb aquesta filosofia de la FVF de posar una mica d’alegria als mes necessitates. L’Alba va passar consulta una estona amb les ginecologues mentre es prenia un chai i va flipar.

Per flipar tambe son les escoles i tallers per nens, nenes i dones discapacitades. Fan uns treballs manuals que flipes. Mai podiem haver pensat que una nena amb sd de down pogues dibuixar tant i tant be, per exemple. Les nenes sordes ens van fer una representacio de magia on no vem “pillar” ni un sol truc. I les nenes cegues albines ens van cantar una canso.
Es respira alegria I bon karma en aquella escola, i aixo es genial pq aquestes nenes eren rebutjades per tothom, fins i tot per les seves families que les tractava com a animalons. A l’arribar a l’escola no sabien ni vestir-se ni pentinar-se… ara guanyen el mateix sou que una persona normal, i se senten utils.

Tambe hem visitat alguns pobles on funciona el sistema d’apadrinament i de grups de dones, ajudant als necessiatts sobretot dalits (intocables) I grups tribals. Per cert Paz, Laura I Nuria, els vostres apadrinats han estat molt contents.

Aprofitem per dir a en Jesus i la Silvia que el seu “apadrinat” en Tuctuc esta la mar de be, ja clava les dents a tot i s’ha incat el seu primer plat de paella, jejeje. Nosaltres tambe el troabrem a faltar. I si, al final el vem deixar entrar a l’habitacio…

Com a colofon el sr Vicente Ferrer ha estat molt simpatic amb nosaltres, potser tornarem com a voluntaris!!