Pushkar 2: gandulejant

Hola! Encara som a Pushkar, l'ambient d'aquest poble convida a gandulejar, i despres del trote que portem no ens hi hem resistit. Ens hem llevat a tres quarts de 10 !! tot un record, fins i tot hem sortit de l'hotel amb cara de vergonya, i ens hem incat un esmorzar com deu mana (bufet lliure) a base de iogurt (no ben be pero s'hi assembla,es diu curd) crispi, fruita, xoco, creps, formatge fresc i te. Mmmmmmmm!! ara enteneu l'embaras? i per menys d'un euro!!!

Amb la panxa plenota hem anat vorejant el llac, pero pq no hi hagues perill de cremar les calories, hem anat parant a cada ghat. A llegir, a xerrar amb algun indi, a regatejar amb algun botiguer... fins a arribar al temple de Brahma on no hem entrat pq portavem motxilla, ja hi entrarem dema, no hi ha pressa a la India... i basicament em sembla que no hem fet res mes que passejar.

Ah si! hem comprat els bitllets per Agra, s'acosta el Taj... pero com que hi havia massa llista d'esera pel tren els hem comprat amb autobus. Fins aqui sembla tot normal. Pero no!!!! pq es un autobus amb llitera de matrimoni !!!!!!!!! Helena resulta que ja estava inventada i la tenien a la India dins d'un autobus!!!!!!!!! No ens podem imaginar com deu ser. Pero clar, no ens podia quedar per tastar cap mitja de transport, aixi que ja us ho explicarem.

Jo no m'en faig a la ideia ni de com deu ser una individuel.

PD les fotos estan desordenades per un embolic de tarjetes i cameres, ja ens perdonareu

Pushkar

Despres d'inventar el que patentarem com a aire acondicionat xapusseru, i barallar-nos amb els conductors d'oto, hem deixat la gran Jaipur per anar a Pushkar, molt mes petit i infinitament mes tranquil. Tot i que hi ha mes guiris que a la rambla i mes botigues de souvenirs que a Salou, s'hi esta be.

Hi ha moltes cases de color blau, com a Xauen i l'unic temple dedicat a Brahma, a mes de centenes d'altres temples i un llac sagrat, on van escampar les cendres de Gandhi, i on aquesta tarda un sadhu (asceta) tarat s'ha intentat rentar les rastes amb un xampu que feia una sabonera de por. I tota la massa que estava mirant la posta de sol l'ha increpat a crits fins que ha hagut de marxar amb la cua entre cames i mes escuma a les rastes que en un barril de cervesa del Toni que caigues des d'un cinque pis.
Ara se'ns en va... es que fa massa calor per pensar. Aquesta nit haurem de tornar a posar en practica el nostre invent, que es engegar el ventilador (clar, pero nomes mou aire calentorro) i .... remullar el llensol de manera que dona un efecte A.C. que flipes. Aixi en abstracte sembla una bogeria pero aquesta nit ha funcionat, i ens hem llevat amb els llensols secs, ressecs.

JAIPUR, comencem Rajastan !!

Quina calor!!!! I quin transit!!!!

S'han acabat les muntanyes i l'aire fresc, benvinguts a Rajastan.

Aquest mati hem agafat un tren a les sis!!! (com dormieu, eh?) de manera que hem arribat a una hora decent a Jaipur, i despres de batallar amb prou exit amb els cassaturistes i rikshaw wallas, etc. Hem pogut visitar la Ciutat Rosa, el Palau dels Vents (Hawa Mahal), el Palau de la Ciutat amb el museu del Raja Jai Singh I, que era una mena d'homenot de 2 metres i gruixut com un teixo, el Jantar Mantar, que es un recinte ple de rellotges de sol i altres artilugis de marbre que fan les funcions de rellotge, calendari i serveixen tbe per fer calculs sobre astrologia i astronomia. Hem agafat un guia que ens ha explicat molt be com funcionava cada invent, pero segur que algu mes llest com en Serres o en Sergi n'hagueren pogut treure mes suc. A nosaltres ens ha agradat.

Tambe hem conegut en Babu, un musulma cincuenton que ens ha portat amb el seu rikshaw al temple de Birla Laxmi Naryana, molt maco, de marbre blanc amb moltes escultures i vitralls de tota mena de deus hindus. Ens hi hem entretingut una bona estona.

Despres en BAbu ens ha anat explicant i assenyalant els edificis mes destacats (auditori, Maharaja Temple, etc) de cami cap a l'hotel.

Despres d'una imprescindible dutxa (era facil confondre'ns amb un pies negros), hem volgut fer el guiri a tope, i hem anat a sopar al restaurant giratori de l'OM Tower, que te unes bones vistes de la ciutat. Clavada a part (esperada, i total menys del que costa un gavatxons) ens ha sorpres que enlloc de guiris hi havia un munt de families indies, amb criatures incloses, aguantant estoicament la ventolera gelida de l'aire acondicionat. Nosaltres ens hem hagut de tapar.

Dema marxem cap a Pushkar.

Petonets

Delhi

Aquest mati hem deixat la fresca i mistica malgrat molt turistica Rishikesh per agafar un tren cap a Delhi. De fet no teniem intencio d'anar a Delhi pero els trens cap a Jaipur des de Haridwar estaven plens fins el 31.
La part entranyable del dia ha comensat a l'estacio de tren on hem conegut un senyor amb forma de tortuga (pobrot te una caixa toracica que li serveix de ben poc, i les passa magres) que ens ha fet molt agradable l'espera. Era cuiner com en Jordi, deia, pero tenia familia per tot el mon Espanya, Dubai, USA, i ell deu ni do el que havia trepitjat. Ens ha explicat una pila de coses i ens ha convidat a casa seva a Mumbai. Llastima que no hi podrem anar.
Al tren hem fet un altre amigot, que tamb'e feia temps que havia passat dels 60, aquest era enginyer, pero no era tant entranyable, tot i ser molt simpatic.
Potser us sembla extrany que la gent vingui a parlar amb nosaltres perque si, pero encara sorpren mes els que ens demanen si es poden fer fotos amb nosaltres per ensenyar-les als seus parents i dir que som amics. No els coneixem de res, pero sembla que pensen que els donara catxe, com si fossim famosos o algo.

Delhi es una ciutat gran i plena de gent, cotxes, rikshaws, motos, vaques... la veritat, de moment es el que menys ens ha agradat de la India. La visita al Fort vermell ha estat be per omplir la tarda, pero no ens sap gens de greu de marxar dema de bon mati cap a Jaipur.
Marcot ens estem plantejant Pushkar, merci. Millor que Jodhpur doncs?

Petonots a tots, ara intentarem penjar fotos que als ultims ordinadors no es podia.

Rishikesh

DEDICAT A TOTS ELS SATORRES, FANS DELS BEATLES:

Hoooola!!! Hem deixat la nostra familia punjabi amb la promesa de tornar-hi d'aqui 2 anys. Quina peneta...
Ara som a Rishikesh, capital mundial del ioga (o mes aviat del frikisme), i a mes el lloc on van estar els Beatles un parell de mesets l'any 1968 (ve en Ringo i la seva dona nomes dues setmanes pq es van ratllar, diuen per aqui) i on van compondre algunes cansons del White Album. (l'Alfons ja em corretgira en tot amb el que m'equivoqui, eh?).Be hem anat a fer unes fotos a l'ashram on van estar, pero dir que ara esta ruinos es poc. Hi viuen una colla de micos. Darrera pero encara s'hi conserva el ghat on els 4 de Liverpool es deurien banyar a les aigues sagrades i gelades del Ganga.
De tota manera sembla que rishikesh fa 40 anys havia de ser un lloc increible, pq ara, tot i ser molt turistic, no deixa de ser un lloc molt guapo. El riu Ganga (Ganges) surt de l'Himalaya i esta freeeeed!!!! i s'hi banya molta menys gent que a Haridwar.
Nosaltres hi hem sucat les cames pero sense banyar els vestits nous que ens ha regalat la nostra ultima familia.
A la nit tambe hi ha la cerimonia del Ganga aarti, molt maca, amb els nens monjos cantant i resant, i els cistellets de flors i espelmes al riu.

Laia, no pateixis que ja tenim els bitllets per Jaipur. Dema al mati anem a Delhi i dema passat a Jaipur. Agra (i per tant Fatehrpur Sikri) son irrenunciables, no els pensavem descartar. Dubtem amb Jodhpur, Orccha... i sobretot en si descartar Gangotri que no obre fins el 14 d'abril ( tot apunta a que si, pero ens feia molta ilusio) o fer una mena de rematada final del nord... el tema es que si no hi anem facturem ja la roba d'hivern, que tenim les motxilles a punt d'explotar amb tants regals que ens han fet. "Sonian" tambe n'hi ha per tu!!!

Com sempre s'accepten propostes. No pareu d'escriure i els que no us heu estrenat feu-ho siusplau!!!

petonets

Atrapats a Doiwala

Hola gentada!!
Fa una pila que no escrivim pq per ara vivim en una granja, prop d'un poble anomenat Doiwala, a l'estat d'Uttranchal. Copinoti y Sonia, para que os hagais una idea esto es como estar en Iguara pero con familia numerosa. Carol, Viki i Delia es com el crater de Paraguay. La resta us ho haureu d'imaginar quan veieu les fotos.
Vivim amb una familia Sikh del tot tradicional, amb cabells llargs, turbants i punyals sota la camisa. De dia fot bastanta calda pero de nit fa un fred que pela.
Abans d'arribar aqui vam estar un dia a chandighar, i des d'aqui hem aprofitat per visitar Haridwar, Dehra Dun, i Mussourie i encara ens queda Rishikesh. Ja us ho explicarem mes detalladament quan haguem fet memoria.
Nomes tenim un problema: el temps. Cada vegada ens anem retrassant mes segons el nostre programa pq aquesta gent es tant amable que t'acaben segrestant. A mes Gangotri no obre fins la setmana que ve. I no sabem que fer, si retallar Rajhastan, si retallar temps del sud, si passar de Gangotri, si anar a Agra i Jaipur i aleshores tornar a Gangotri... Ajudeu-nos!!!!
Conxita: al temple de les rates no tindrem pas temps d'anar-hi, pero amb tant mico (ara ja sabem que son macacos) no les trobem a faltar.

Apa, depres continuem pq ara en Bunty vol que l'ajudem a gravar-se cds,.......
PD Copi cuentame de Mila y Martina.

Shimla, ENS HAN ATRACAT !!!

Dedicat a en Jordi Castello, amic d'aquests bandarres:

No, no tingueu por, estem be. Pero si, ens han atracat.
Ens trobem a la peculiar ciutat de Shimla, a 2550 metres. Es tracta d'un munt de cases d'estil colonil, Tudor n'hi diuen, penjades a dalt d'una muntanya. Amb unes pujadetes i escales que ja us podeu imaginar. Per fer-la encara mes diferent de la resta de la India, on t'atropellen cada dos per tres, no hi circulen vehicles. I encara mes, hi fa un fred que pela.

Be, no us fem patir mes, el que us deiem. Avui ens proposavem anar d'excursio al temple de Hanuman, a 2700 i pico metres d'alsada amb la pujada costeruda que aixo implica (riuten de la pitjor etapa de la vuelta ciclista a Espanya). Quan ja estavem ben amunt, i per tant ben cansats, l'Alba ha tret una xocolatina que havia de ser el seu unic esmorzar. Fins que un mico cul vermell gros i vell l'ha vista. Se m'ha llansat a sobre, i penjat de la meva motxilla me la volia prendre tant si com no. Jo he intentat defensar-la pero en vistes que no podia li he llansat a en Jordi per intentar cansar al mico. Pero el calsasses d'en Jordi quan ha vist que el mico se li acostava li ha donat corrents i m'he quedat sense esmorzar. Quin poruc!!! I encara hem hagut de suportar que el mico se'n fotes de nosaltres mentres llepava dalt d'un arbre...

Mes amunt el guardia del temple ens ha dit que no mosseguen, pero que tenen aficio arobar ulleres i que per tant millor guardar-les a la butxaca. Aixi que jo que no m'hi veig de cap ull m'he quedat miop i indefensa. Que us sembla?

Per cert, gracies a tots els qui escriviu, ens fa molta ilusio. Sobretot gracies als avis del mico per ser tant trempats. A la resta de family us demanem q doneu molts records i petons a les iaies i al iaio de part nostra.
Sergi i Mati, ja sabem que encara no hem penjat les fotos de Chandighar, pero es que dema hi tornem a passar i en farem mes.

Avui no pengem fotos que aquest ordiandor es un trunyot i es penja.

MANDI i Rewalsar

Dimarts vam marxar de Dharamsala per anar cap a Mandi amb bus per carreterotes de corves pero amb unes vistes fantastiques. Mandi des de la carretera semblava molt maco. Despres... be, tenia un mercat textil amb mil coloraines i 81 temples, que deu ni doret, alguns de nous i altres d'antics. I vam fer un dinar-sopar al que abans era la residencia del raja, que ara es un hotel.

El millor pero va ser l'excursio al llac Rewalsar (a 24 km) que es considera sagrat i lloc de peregrinatge de 3 religions (hindu, budista i sikh) ja que hi ha temples importants per tots tres. A la vora del llac hi ha un munt de micos, anecs i gossos que intenten birlar el prashad (llasminadures que et donen al temple) als peixos. Mes a munt, per la muntanya hi ha un buda gegant de pedra, pero just ara l'estaven reformant.

Pels que estan preparant el seu viatge a la India (en castellano)

Marta, Melendi, Marcot, Mireia, Aitzi, Igor,

No se si pensais pasar por Dharamsala o Mc Leod Ganj (en cualquier caso os lo recomendamos), pero por si las moscas (y sin que sirva de precedente) os queremos recomendar el hotelillo donde hemos estado. Es el OM HOTEL, se trata de un hostel familiar, que lleva una familia de refugiados tibetanos muy agradable. Es baratisimo (200 Rs, que son menos de 4 euros, la habitacion doble con banyo compartido, muy limpito)y con unas vistas espectaculares y un comedor con una comida riquisima i bien de precio.

No solemos recomendar los hoteles, pero es que este nos ha encantado.
Tampoco solemos escribir en castellano pero en este caso era necesario.

Petonets!!!!!


Direccion del hostal:
omhotel@hotmail.com
Noworojee Rd, McLeod Ganj

Mc Leod Ganj amb la comunitat tibetana

Namaste!

Acabem de plantar unes espelmes al balco per solidaritzar-nos amb el poble tibeta. Tal com ha fet la resta de McLeod Ganj. Despres de la brutal resposta xinesa contra la manifestacio de dissabte al Tibet, amb mes de 80 morts, la comunitat d'exhiliats de McLeod Ganj esta consternada. Ahir 40 tibetans (monjos i joves) van iniciar una marxa de retorn al Tibet com a protesta, pero no van passar de Kangra on van ser detinguts i arrestats. Avui el Dalai Lama ha fet unes declaracions al temple, i al vespre hi ha hagut una manifestacio pacifica amb espelmes pels carrers i el temple, on el Jordi ha participat, i l'Alba no pq estava cansadota del trekking d'avui.

Passant a temes mes alegres, per fi estem fent una mica d'exercici. Ahir, despres de visitar el temple de Tsuglagkhang, que es l'equivalent del de Potala per als exhiliats tibetans, vam anar al

poble de Bhagsu i a una cascada que hi ha a prop. En total 7 o 8 km, que despres de la vagancia del punjab no esta mal.

Avui ens hem llevat mes aviat i hem anat al llac Dal que esta a uns 4 km i prop d'alla hem visitat l'Aldea de nens refugiats tibetans. Molt agradable. Un cop de tornada a McLeod Ganj hem baixat a un petit pero precios gompa (temple budista) anomenat Dip Tse-Chok Ling Gompa. Pel cami, que consistia en unes empinadissimes i esgotadores escales que fan 300 metres de desnivell hem tingut un ensurt en trobarnos uns micos cul vermell de cara, quina por!!! un ens ha ensenyat les dents i tot. i patim per la roba estesa, encara trobarem un mico amb les meves calces al cap!!!

A la tarda hem fet 14 km de baixada amb autorickshaw per una carreterota de corves que quan t'estas pixant a tope deunidoret, pero la tornada de pujada amb les muntanyes nevades brutal. Hem visitat l' Institut Norbulingka on hi ha un temple i una escola d'artesania tibetana amb mes de 250 alumnes, que fan verdaderes virgueries pero a preu d'or. La seva feina sembla important donat que els xinesos han destruit 6000 temples i monestirs i quasi tot el patrimoni cultural tibeta.

Tornant a Mc Leod hem fet la kora (volta en el sentit de les agulles del rellotge) al voltant dels temples i de la resudencia del Dalai Lama, ens pensavem que seria curteta pero hi hem estat ben be mitja hora. Tot i que ha valgut la pena, pel cami ens hem trobat un monjoi que ens ha ensenyat un mantra. Om mani padme um.

I a mes que hem fet? menjar, menjar, menjar.... que el menjar vegetaria tibeta ens encanta!!! L'embaras d'en Jordi va progressant, ja ho veureu.

Adeu familia Saggi

Hola !!!

Abans que res ja se que falten les fotos de molts dies pero hem tingut algun problemilla tecnic amb apadgon inclos.

Per cert frikis satorres, fcesc, judit o qui sigui. Teniu alguna proposta per posar les fotos d'una manera mes sensata que aquesta tira interminable??

Ui que l'internetero em diu que nomes tenim 10 minutes!!! Hurry up!

Doncs aixo, que amb molta peneta ens hem acmiadat de la nostra familia adoptiva que tant be ens ha tractat. I quin greu ara que els nens ja ens cdonsideraven de la familia!!! Ahir ens van fer una festa sorpresa i tot, i ens van mplir de regals.

Per cert que abans d'anar-nos-es ens han batejat amb noms sikh, ara som l'Arsh Kaur i en Jassa Singh. Pero els nens ens diuen didi (germana gran) i badhi (germa gran) que es mes facil.

Avui doncs, hem agafat un bus forsa atrotinat pero que no s'ens ha fet gens pesat per l'espectacle que suposava el paissatge de la vall del kangra i els micos de cul vermell.

Ara som a McLeod Ganj, el poble de la falda de l'Himalaya que acuill als refugiats tibetans, entre ells el dalai lama. Nmes arribar hem topat amb una mani en contra dels JJOO de Peki. Pero no patiu, super pacifica a l'estil budista amb espelmetes.

El que ens xoca es que despres de 10 dies sense veure occidentals aqui n'hi ha bastants.

Apap, abans que ens facin fora ens despedim.

Ultim dia a Khuram pur

Hola macos, avui tenim una feinada pq fa molt que no escrivim idesd'aleshores hem fet moltes coses. L'ultima vegada devia ser dilluns, despres d'internet vem anar a la bolera on l'Alba va fer un paper penos. I tot seguit ens esperava la festa d'aniversari de la Simran. En el mes pur estil indi li vam donar pastis empastifant-li la cara a l'hora dels regals. I despres vam ballar com a Bollywood. Una gran farra, sense una gota d'alcohol ni tabac, tot i aixi va deixar ressaca. Divertidissim, ja estem ben integrats en aquesta familia. Sobretot en Jordi que ha captivat als mes petits amb les seves dots de monkey.
Dimarts varem anar a Chandigar, que realment sembla mes l'Habana amb avingudes amples i molts d'arbres, poques vaques (per no dir cap) i mes caixers automatics i rotondes que rikshaws. Sergi i Xavi ho sentim molt pero per problemes de burocracia india, i de cagarrines no vam poder visitar el tribunal suprem ni vam fer masses fotos. Us en pengem algunes del Rock Garden i del llac artificial que fa fer Le Corbusier i que es de color pastetes. A la nit estavem petats i vam intentar clapar, pero hi havia una altra festa a la nostra habitacio que s'ha convertit en el lloc de reunio dels joves de la casa.

I dimecres... ens esperava la festa de prometatge del segon dels germans, en Pantu amb la Parminder. Vam engalanar-nos a l'estil local, ja em direu quan veieu les fotos... i vam anar cap al poble de la noia. Pero... el cotxe va morir pel cami i el vam haver d'empenyer. Despres, pero, va aprendre a nedar.
La festa era del tot tradicional fins que en jordi va decidir que a l'habitacio de les noies s'hi estav millor que a la dels senyors i va emigrar. Les fotos valdran mes que 4 paraules i ja us ho explicarem en directe quan tornem. Realment hem tingut molta sort de poder viure tot aixo. Avui es el nostre ultim dia en aquesta casa i ens enyorarem molt. A mes tants de regals ja no ens caben a les motxilles!!!!

Petonets

Des de Jalandhar

Aprofitem que en Bunty parla per telefon per escriure una mica. Continuem al Punjab on ahir vam veure la nostra primera peli de bollywood en un cine on tot s'hi val, nens, burguers, telefons mobils, crits... Tambe vam visitar un temple hindi molt gran i forsa peculiar.
Avui hem fet un bon esmorzar a Phagwara en un restaurant on en Jordi ha anat a fer el guiri a la cuina etc. Per cert qua aqui tots els restaurants son a prova d'anoros, amb les postres sempre et porten un munt d'escuradents!!!
Ara s'om a Jallandhar on farem algunes visites mes. I a la tarda tarda tenim una festa d'aniversari.
Dema si shiva i krishna ho volen anirem a Chandigarh.

Gracies per anar escrivint-nos, i per informar-nos del resultat de les eleccions, ens quedem mes tarnquils en saber que no ens espera en Rajoy quan tornem.

Petonets indis!!!!

Des de Phagwara

Hola gentada!!!!
Estema Phagwara mes cuidats que uns rajas.
Intentem penjar-vos algunes fotos que ara si que en tenim una pila.
Hem munyit bufals, visitat gurdawaras, comprat roba, hem visitat una fabrica-barraca de caramel de sucre de canya, i many more.
Per cert estem aprenent un nou angles... ravaleros ja us explicarem el secret de la fonetica...(w per b etc).
El nostre super guia ens ha passejat per tot arreu, ens ha presentat un munt de gent, i ens ha atipat de llet de bufal. Pero l'hem guanyat al parxis indi (despres la revancha ha estat mortal...).
Per cert ja tenim mobil ( el que ens falta es saldo): 0091 9878747915
Bunty say I'm missing someone.

Petonets per tots, que ara hem d'anar a fer recados, penjar les fotos i vosaltres heu de reflexionar.
Carol i Ana: tbe podeu votar per nosaltres (ja que veig que la vida d'impostores se us dona molt rebe).

Apali!!!!

Petonets

Quina calor!!

Hola gentada1
Quina calor!!! Be, ja estem acompanyats i tenim un guia genial. Ara estem solucionant uns petits problemilles qu tenim amb els caixers automatics tot fent temps pq sigui l'hora d'anar a la frontera amb pakistan.
Avui no pengem fotos pq aquest cyber es la pera. Pero en jordi n'ha fet tantes que l'hardeep i jo tenim por que li trenquin la cara.
petons

Amritsar: Golden Temple

Ei que ja hem arribat!!!!!
Despr'es de 3 vols que ens han deixat trinxats, hem arribat a Amritsar amb dos nous amics que hem anat fent pel cami, la Bobi, i en Garan, un avi sikh encantador.
Despres d'una dutxa i una becaineta, hem anat cap al temple daurat, tot i que ja era de nit, ha estat una grata sorpresa. no hi havia cap blanc a part de nosaltres. Hem fet el recorregut complert i encara ens hem animat a sopar al menjador comunitari (amb els dits, molt dignament). Ens en hem sortit prou be, el menjar era bo i tothom molt amable. De moment nomes hem tractat amb sikhs pero tots super simpatics.

Intentem enviar les primeres fotos, que no es facil....

petonets

des de munich

Ei nanus!!! sóm a munich en el cyber cafe mes velos del món.... pel tema preu mes que res.... com xupa l´euru!!!!!!
Ens veiem a la India!!!!!!!!!!!!!

petonets