Dedicat a en Jordi Castello, amic d'aquests bandarres:
No, no tingueu por, estem be. Pero si, ens han atracat.
Ens trobem a la peculiar ciutat de Shimla, a 2550 metres. Es tracta d'un munt de cases d'estil colonil, Tudor n'hi diuen, penjades a dalt d'una muntanya. Amb unes pujadetes i escales que ja us podeu imaginar. Per fer-la encara mes diferent de la resta de la India, on t'atropellen cada dos per tres, no hi circulen vehicles. I encara mes, hi fa un fred que pela.
Be, no us fem patir mes, el que us deiem. Avui ens proposavem anar d'excursio al temple de Hanuman, a 2700 i pico metres d'alsada amb la pujada costeruda que aixo implica (riuten de la pitjor etapa de la vuelta ciclista a Espanya). Quan ja estavem ben amunt, i per tant ben cansats, l'Alba ha tret una xocolatina que havia de ser el seu unic esmorzar. Fins que un mico cul vermell gros i vell l'ha vista. Se m'ha llansat a sobre, i penjat de la meva motxilla me la volia prendre tant si com no. Jo he intentat defensar-la pero en vistes que no podia li he llansat a en Jordi per intentar cansar al mico. Pero el calsasses d'en Jordi quan ha vist que el mico se li acostava li ha donat corrents i m'he quedat sense esmorzar. Quin poruc!!! I encara hem hagut de suportar que el mico se'n fotes de nosaltres mentres llepava dalt d'un arbre...
Mes amunt el guardia del temple ens ha dit que no mosseguen, pero que tenen aficio arobar ulleres i que per tant millor guardar-les a la butxaca. Aixi que jo que no m'hi veig de cap ull m'he quedat miop i indefensa. Que us sembla?
Per cert, gracies a tots els qui escriviu, ens fa molta ilusio. Sobretot gracies als avis del mico per ser tant trempats. A la resta de family us demanem q doneu molts records i petons a les iaies i al iaio de part nostra.
Sergi i Mati, ja sabem que encara no hem penjat les fotos de Chandighar, pero es que dema hi tornem a passar i en farem mes.
Avui no pengem fotos que aquest ordiandor es un trunyot i es penja.
10 comentaris:
Bones gent!, k tal tot?? ja veig k ml bé, osti! akets monus m fan molta gracia ami... iam si men karregas un a leskena i l portes kap aki..
Veig que no pareu de voltar...axi m'agrada k neu x feina, ara k uns dies aki m ls monjus i els monus.. menjan arros cada dia m els dits no tarieu pas malamen x agafar forces...
Ueno dons, k tot tiri i=, Ins unaltre!
Hola !!!!
Des de la família de Cal Soc mots records !
Veiem k esteu disfrutant molt i esteu visquen una experiència estupenda... disfruteu-la!
Moltes petons a tots dos.
Lluís, Paqui, Carles, Lluís petit i Eva.
hola, quines fotos!!!!!. estem tots al•lucinats lo bonic que es tot, rates que ni han???? sé que algun temple es passegen i no en fan ni cas , demà vaig a Sitges ja escriurem des de allà, aquí fa un temps horrorós però bé com cada any per setmana santa, que hi farem tot es fer vacances, bé nois esperem que aneu donant noticies i eixís tots tranquils molts petons des de Olot. me’n descuidava MOLT DE SENY !!!!
hola jordi i alba,soms la tiaaaaaaaaaaa!sense conya,la germaneta de la teva mama i el litus,ya m agradaria a mi estar aqui!veig que ho paseu de p.m i aquets micos son una pasada a nosaltres ens va pasar algo similar a thailandia.a pasarho be i disfrutar i vegila no fer gaires infusions amb les herbetes que trobeu...jejejeje.molts petonets
com anem????veig que no tenim noticies vostres, bé esperem demà,tampoc té que ser facil sempres trobar algun lloc per pogue escriura, molts records i petons desde sitges.
hOoLa :):) sooc l'ainhoa jaja
la mama i en litus tot just van descobrir com es deixaven comentaris aki i jo ue descobert avuii jaaja.
veig qe us va molbee..apart de lu del micu esclar ¬¬' pero bè..ia nire daxan comentaris ara que se com es fa..i ress..molta soor.,,i qe sagui pasanvusuu axixi de bee!
PTONETSS!:)
Com les prefesons que fan a la tele sont molt aburrides, aprofitu per escriure aquestes ratlles.
Aquí a la India el tema de la religió també es molt important per la gent.
Apa adéu, altantu amb les micus.
Jaume
Hola Albot i Jordi, encara no m'havia connectat a la vostra blog i m'ha costat un rato posar-me al dia,veig que esteu fent un viatge de conya, m'esteu fent venir ganes de coneixer el nord de l'India...per cert molt fortes les fotos de de familia hindi amb sari inclos tots serios de boda. Per cert, els monos son uns cabrons i si que mosseguen!!!
Hola Copinoti!!!!
Soy una sinvergüenza por no haberte escrito antes, lo he intentado,pero no podía... y al final la Carol me ha explicado que tengo que ser de gmail... y como no lo soy, me presta el suyo ahora. En fin, tan cateta como siempre!!!!
Bueno, por tu blog veo que os lo estais pasando bomba,no veas que envidia que me dais, pero antes de que nos demos cuenta estaremos también nosotras por allí... Que fuerte, que vayamos a quedar en la India!!!
Como apunte sobre la dura realidad ravaleti, ya le di a tu prima el papel del paro, que muy "amablemente" me dieron en poblenou (previamente tuve que hacerme pasar por ti telefonicamente...) así que creo que ya lo tienes todo arreglado. Por lo demás, en el Raval estamos bien, como siempre, pero si te digo la verdad ya estamos más allí que aquí.
Os mando un beso muy fuerte!!!
Hasta pronto!!!!
COPINOTI.
Publica un comentari a l'entrada