Aribem a Banglore amb el monzo!!

Ostres!!! semblava que mai arribariem a Bangalore. L'Antony es un sol, pero el seu vei en Murga es un liante de mucho cuidado. El nom deu ser mes pq fa la murga que pels Guix i Murga...

Aquest amti despres de uns quants malentesos hem aconseguit sortir cap a Bangalore, tot i amb 2 hores de retard i un xofer a qui hem hagut de pagar el dinar pq pares una estona.

La carretera estava prou be tenint en compte que era una autopista de peatge pero amb velocitat maxima 50km/h !!

Hem arribat a Bangalore amb un cel griiiis que poc despres s'ha convertit en aigua. Ja tenim aqui el monzo. No hem llepat pels pels!!

Martona tu no te n'escapes, espero que a Gokarna fagi sol. Per cert li hem deixat la farmaciola i el llibre dels trens a l'Antony.

Tot i la pluja ens en hem anat a mirar saris a la zona fashion de Bangalore. I aquesta nit pensem fer un bon sopar per celebrar que es la penultima.

Ens veiem aviat! Ah! les fotos dema.

Last day in the paradise

Be, ara si que aixo es va acabant. Avui ens han deixat una moped per anar d'excursio al Cocodrile Bank que es com una mena de zoo on nomes hi ha reptils. Punyeta amb els cocodrils... n'hi ha que dius o esta mort o es una replica pero aixo viu no ho es pas. I al cap de 20 minuts d'estar quiet amb la boca oberta i els ulls plens de fullaraca per dissimular va i s'activa!! Osti!! que nosaltres el donavem per inutil i erem capassos d'acostar-nos-hi!! I corren rapid, eh? Les tortugues mes mones elles.

Ara ja sabem conduir per l'esquerra, amb quatre ulls i pitant a tot el que veiem, jejeje!!

Despres hem anat a Tiger Cave, que es una mena de temple-cova dedicat a Shiva on hem trobat unes families molt simpatiques que ens han convidat a compartir el seu dinar picnic. Pero nosaltres haviem quedat amb l'Antony per dinar gambes. Mmmm!

Despres de dinar hem tornat a agafar la moped per anar a l'Eagle Temple que es diu aixi pq segons la llegenda dues aguiles hi arriben volant des de Varanasi cada tarda. Nosaltres les aguiles no les hem vist pero si unes vistes precioses des del temple, que per variar esta dalt d'una muntanya i per arribar-hi has de pujar 550 esglaons descals.

Be, les millors fotos les penjarem dema des de Bangalore pq ens hem deixat la targeta de la reflex a casa.

Marta i Fran, ja li hem dit a l'Antony que l'anireu a veure. Ja et dira ell on hem dormit pq era a casa d'una familia al costat del seu restaurant, una habitacio de conya per nomes 150 Rs. Ai com ens costara tornar als preus de Barcelona!!!

PD queda poquet pero aquest encara no es l'ultim capitol.

Els qui no heu rebut la postal, paciencia que a palacio las cosas van despacio.

Ultims dies de relax a Mahabalipuram

Que be que les postals arribin! Nosaltres estem tristons pq aixo ja s'acaba i pq no hem pogut quedar amb la Martas i en Fran... ho estem superant a base de pedres i de peixet. Avui hem vist el Templo de la Orilla, i els 5 rathas que son 5 temples amb forma de carro cadascun d'un estil diferent que representen a Durga, Shiva, Vishnu, el deu del sol, i Indra el de la pluja. Tambe hem vist altres monuments de refilon, que dema visitarem mes a fons, avui la calor era massa. Com per exemple la bola de mantega de Krishna que es veu que a mes de ser un faldiller tambe era molt golut.
De passada hem comprat algunes pedres i un avi ens ha timat amb una pintura... no tenim remei, amb els iaios mai regategem prou.
Marc, si no trobem un Shiva guapo serveix un Ganesh? es un deu gras amb cap d'elefant i ballari, potser es massa folcloric...

Ja ho veieu per superar la pena del final estem fonent els estalvis! Pero quan tornem tenim pensat apretar-nos el cinturo ja us ho explicarem.

Per cert ens fan molta ilusio aquests soparets tan bons que ens esperen!!!

Mahabalipuram

Despres d'un viatge amb bus horroros (15 hores, canvis de bus, roda punxada, retortijon, cagarrines de les fines...) vem arribar a Chennai sense coratge per mes busos. De debo que no podia ser... aixi que vam agafar un rikxaw cap a Mahabalipuram.

Marta ens sap molt greu no veure-us pero no podem arribar a Gokarna.

Tat, estem amb l'Antony, tot i que de moment ens hem pogut veure poc, per motius justificats que no venen al cas, n'estem molt contents. Ens estan cuidant moooolt rebe! Marta i Fran seria genial si poguessiu venir aqui o a Bangalore. Pero si no es pot ho entenem.

Mahabalipuram es un poblet de platja que ara esta fora de temporada que vol dir que nomes el compartim amb pescadors i escultors, que n'esta ple. Tambe hi ha temples molt interessants i un banc de cocodrils. Fa molta calor pero amb l'airet de la platja es passa be. I l'aigua esta bonissima!!

Sembla que aquesta sera la nostra ultima excursio abans de Bangalore, el nostre punt de partida. Encara ens queden uns quants dies per disfrutar, pero.

Namaste!

PD: s'ha acabat la vida vegetariana, ens estem atiborrant de marisc!!!

PD2: GRACIES MARC PER SOLUCIONAR-NOS ELS PROBLEMES TECNICS, JEJEJE

anantapur, no solo de pan vive el hombre

Hola gentada! O hauriem de dir genteta pq sembla que aixo ja no ho llegeix ningu, sniff. De tota manera us agraim molt als que encara aguanteu. Nosaltres no ens hem pogut conectar darrerament pq sembla que hi ha altra vegada “problemes de satelit” i no es pot conectar el gmail.

Hem estat 4 dies a la Fundacio Vicens Ferrer on ens han ensenyat el seu centre de Planificacio Familiar on basicament el que fan son lligadures de trompes. Pero mentre les mames estan ingressades les iaies fan uns banys als nets super emocionants. Els ravaleros ja els vau veure al video del David Lacasta. Molt maco!!

Tambe ens van portar a l’Hospital General i al de Sida, que a mes de funcionar molt be, son molt macos amb aquesta filosofia de la FVF de posar una mica d’alegria als mes necessitates. L’Alba va passar consulta una estona amb les ginecologues mentre es prenia un chai i va flipar.

Per flipar tambe son les escoles i tallers per nens, nenes i dones discapacitades. Fan uns treballs manuals que flipes. Mai podiem haver pensat que una nena amb sd de down pogues dibuixar tant i tant be, per exemple. Les nenes sordes ens van fer una representacio de magia on no vem “pillar” ni un sol truc. I les nenes cegues albines ens van cantar una canso.
Es respira alegria I bon karma en aquella escola, i aixo es genial pq aquestes nenes eren rebutjades per tothom, fins i tot per les seves families que les tractava com a animalons. A l’arribar a l’escola no sabien ni vestir-se ni pentinar-se… ara guanyen el mateix sou que una persona normal, i se senten utils.

Tambe hem visitat alguns pobles on funciona el sistema d’apadrinament i de grups de dones, ajudant als necessiatts sobretot dalits (intocables) I grups tribals. Per cert Paz, Laura I Nuria, els vostres apadrinats han estat molt contents.

Aprofitem per dir a en Jesus i la Silvia que el seu “apadrinat” en Tuctuc esta la mar de be, ja clava les dents a tot i s’ha incat el seu primer plat de paella, jejeje. Nosaltres tambe el troabrem a faltar. I si, al final el vem deixar entrar a l’habitacio…

Com a colofon el sr Vicente Ferrer ha estat molt simpatic amb nosaltres, potser tornarem com a voluntaris!!

Hampi, calor entre runes

Hampi son les sequeles del que va ser una gran civilitzacio amb mes de 500 mil habitants fa 600 anys. Despres com sol passar per aqui els musulmans van arrambar amb tot. El que queda es un poblet molt turistic amb un paisatge impressionant i una pila de runes i temples, alguns amb mes sort que d'altres (n'hi ha que es una pena com n'estan de mal conservats). Fins i tot algus pobres s'han construit les seves cases aprofitant antics murs de la vella Hampi.

Vam arribar dilluns al mat'i amb un tren nocturn on vam dormir com a reis, i es que no quedaven bitllets de trecera classe ni SL i vam venir en segona!! Com es nota que s'esta acabant el viatge, ara ens els gastem amb una alegria!!

Ens hem instalat en una guesthouse fora del poble, a l'altre canto de riu. Amb unes cabanes amb balanci-gronxador, un restaurant haima on fan pizzes i tenen nutella!!! i unes vistes impressionants. L'unica pega es que per arribar-hi depenem d'una barca propietat d'un nen maquiavelic i terrorista.

Tal com ens van dir el Morato i la Susana Garcia ahir vam dinar al Mango Tree i vem comprar elefantets al nen del cami.

Tambe hem visitat els monuments principals de Hampi, un vespre vam pujar a un temple de Hanuman a dalt d'una muntanya i pel cami ens vam haver de defensar d'una colla de micos del cul vermell... I aquest mati hem anat amb l'Ana a fer una excursio en bici fins les runes d'Anegondi que ni a verano azul. Pare estaries content! hi havia una pujada gegant i l'Alba ha estat l'unica que no ha baixat de la bici!!!

Dema si tot va be tirarem cap a Anantapur, a la Fundacio Vicens Ferrer.

El jainisme ens agrada

Ei! sabiem poc d'aquesta religio pero de moment els seus fidels ens han tractat la mar de be i ens han explicat un munt de coses. Quin bon karma! aquests son vegetarians tant estrictes que compren la verdura pero no treballen la terra per no matar cap cuc.

Aquest mati hem pujat a la segona muntanya del poble, Chandraguiri. Per anar als12 templets que hi ha a dalt. 10 del s XII i dos del III a.C construits per l'emperador Ashoka, diuen. !! Altra vegada un munt d'escales i a dalt hem estat xerrant amb 3 monjos diferents, tots molt simpatics que ens han anat explicant coses dels temples i dels 24 sants jainistes. Un d'ells ens ha ensenyat com feia la puja de llet, sandal, aigua de coco i flors als tres sants que li toquen a cada monjo. En total a aquest poble hi ha uns 40 "subtemples" (son menys, pero en conten un per cada estatua de sant, i ara be el perque) a cada monjo li toca fer la puja matutina de 3 d'aquests. En total hi ha 20 monjos jainistes (algun no deu tenir feina pq els numeros no quadren). L'ofici de monjo passa de pares a fills, i aixi tbe s'hereden els sants que et pertoquen.

Un altre monjo ens ha recomanat les visites del dia. Primer hem anat amb rikshaw a un poblet a prop d'aqui on hi ha un temple hoysala jainista. Un altre monjo ens ha anat explicant les escultures. Despres el rikshaw ens esperava pero el poble ens ha agradat tant que hem decidit tornar a peu a Sravanbelagola. Han comensat a apareixer nens i mes nens i dones i homes... al cap d'una estona ja tornavem a ser aunty i uncle. A mes aquests parlaven hindi a mes de canara. Ens han ensenyat un llac amb nenufars i flors de lotus on renten els plats i la roba.

Tenim la seva adressa per enviar-los les fotos.

Al migdia ens hem trobat per dinar amb les nenes.

A la tarda hem anat a visitar mes temples i hem conegut 5 espanyols que viuen a Bangalore i fan turisme els caps de setmana.

Despres ha caigut un xafec i ens hem refugiat a l'ultim temple que ens quedava. Sera per temples!! i tots jainistes, nomes aquest mati hem anat a un mandir hindu dedicat a Shiva.

La rematada final del dia ha estat un casament.

Sravanabelagola

Ens hem tornat a adormir!! pero a 3quarts de 7 pujavem els 614 esglaons que encara estaven fresquets. A dalt de la muntanya hi ha un temple jainista amb una estatua d'un dels 24 profetes d'aquesta religio. El paio en questio era el fill d'un rei que tambe va ser molt important. Va lluitar amb el seu germa per la successio al tron, i despres de vencer es va adonar que tot allo no li deia res. I ho va deixar tot per anar al bosc a meditar, durant 12 anys fins que es va iluminar (ja podia...). I per aixo els jainistes fan una celebracio cada 12 anys en que tiren centenars de litres de llet, aigua de coco, de safra, de sandal, flors... pel cap del nano. El merit es que el nano fa 17,5 metres i es la estatua monolitica mes gran del mon. Aquesta festa es va celebrar per darrera vegada el 2006 aixi que fins el 2018 nanai.
Avui pero hem vist una puja mes senzilleta. Una familia del que seria l'equivalent als bramans pels jainistes (Sonia tu deus saber com es diuen) ha fet les seves ofrenes als peus del sant, sota la direccio d'un monjo vestit de color safra que haviem conegut primer per les escales i que era molt simpatic. A mes un monjo cantava (i quan era l'hora tambe tota la familia, i la gent del temple picava de mans) i tocaven uns musics una mena de trompetes tradicionals, un tambor i un organillo.
Molt maco, hem tingut molta sort. A mes la familia en questio estan al nostre alberg. Evidentment ja al temple ens han fet un munt de preguntes i ens hem fet fotos tots plegats. Son de Maharastra, i aquest si que parlen hindi. I es que aqui al sud no podem practicar!!
Quan baixavem hem vist una senyorassa (i ho diem pel volum) que la portaven 4 portejadors amb una trona de vimet. I no li deu fer vergonya?
Dema us plantarem les fotos que ens les hem deixat a l'hotel.
Despres d'esmorzar com a animals hem comprat uns saris de coto per fer-nos llensol i la funda del sofa. En Jordi ha organitzat un berengenal a la botiga que pa que! assegut amb el seu longhi (entre pareo i taparrabos) ha remenat tot el que ha trobat, pero despres ha plegat la mar de be tots els saris i s'ha fet fotos amb les dependentes que flipaven.
Tambe l'hem tornat a liar quan hem intentat jugar a saltar a corda amb la corretja d'una vaca. Es veu que aqui a Karnataca la canalla no salten a corda. I per compensar hem acabat fent de pastors per portar els vedells a pasturar. Pero en Jordi duia un vedell a cada mai ha acabat de cap al rec.
Ja estan ben distrets els indis amb nosaltres!!
A la tarda hem intentat jugar a criquet pero feia massa calor i hem acabat jugant amb unes nenes que feien servir la muntanya de tobogan. Fins que hem hagut de fugir a buscar l'autan pq se'ns menjaven els mosquits. I hem acabat prenent la fresca amb el senyor de l'oficina de registre, i trucant per telefon des d'una tenda de peluixos gegants.
PD: Continua l'oferta de postals, pero ens heu de donar l'adressa.

Halebidu

Quin dia mes ben aprofitat!!! Pero abans us expliquem que ahir al vespre vem anar a la puja, que es com la missa de 8 pero a les 19:30 al temple de Belur. Va estar be estar al temple al vespre i veure les families passejar-hi o asseure's a prendre la fresca. La cerimonia tambe era maca. Un parell de musics tocaven el tambo i el saxo (!!!) i despres 4 brahmans que feien bastanta impressio, tots seriosos, es repartien la feina de la ceremonia, beneint el foc, donant aigua beneita, prashad... i un ens fa fumer un cop de caragol al cap que ens va matar uns quants polls. No patiu que no estava enfadat, li va fer a tothom.

Aquest mati ens hem adormit i ens hem llevat a les 7:40 que aqui es bastant tard. Qui ens ho havia de dir... per marxar amb autorikshaw cap a Halebidu, a 16 km. Hem triat aquest transport pq el bus no passava fins les 9 i patiem per la temperatura del terra del temple. Handicaps d'anar descals.

Ha valgut la pena, el temple principal de Halebidu es impressionant. De lo milloret de la India juntament amb Kajuraho. No per grandaria, pero per la feinada que suposen les seves 20.000 escultures, totes elles diferents i super treballades. Son 2 temples del s XII en una mateixa planta, un per la reina i un pel rei Hoysala. Esta dedicat a Shiva i tot i que van passar 109 anys construint-lo no el van acabar. Resulta que al 1303 van arribar uns musulmans que van arrasar la ciutat i la feina al temple es va aturar. D'aqui el nom, Hale vol dir destruccio i Bidu era l'antic nom de la ciutat. Aixi que Halebidu vol dir les runes de Bidu.

Hem pagat un guia molt simpatic que ens ha explicat moltes anecdotes i el significat de moltes de les escultures del temple. Diu que si ens les hagues d'explicar una per una trigaria 3 dies non stop.

El guarda-sabates ens ha guardat els motxillots i aixi hem pogut anar a veure un altre temple Hoysala del mateix estil pero mes petito i un temple jainista de la mateixa epoca pero molt mes senzill.

Despres de dinar un arros ben picant, hem encadenat 2 autorikshaws per evitar els 3 busos necessaris per arribar a SSravanabelagola. I tambe pq hem decidit que es el nostre transport preferit amb el ventet a la cara, tot el paisatge per nosaltres i poder parar quan vols fer una foto. A mes ens han tocat 2 conductors molt simpatics.

I aqui estem, a Sravanabelagola. Pel cami veiem el temple on ens tocara pujar dema a dalt d'una muntanyeta pelada. 614 esglaons que descalcets ja veurem. Mes val que ens llevem abans que s'escalfin.
A l'altre banda del poble hi ha una altra muntanya a mig cami entre sant Llorens del Munt i la Falla de Bandiagara.

Moltes gracies a tots els que us heu enrecordat del sant de l'Alba. I felicitats Gemmix que mes val tard que mai!

Belur

Continuem a Karnataca, ara a belur que es un poblet tranquil que passaria desapercebut sino fos pel seu complexe de temples Hoysala, impressionants. Son d’un estil semblant als de Kajuraho pero xatos. Amb molta escultura sobretot de Deus, narra la Purana I altres mites, pero tambe musics, ballarines… molt maco.
Tambe hem estat a un llac que hi ha davant d’una mesquita, que deu ser sagrat pq hi havia tot de cobres de Shiva I alguns Ghats. Alla ens hem assegut a escriure a una ombreta pero de seguida han vingut tots els nens del poble a xerrar amb nosaltres.

Les nenes les hem deixat aquest mati a Mysore que marxaven cap a Madikeri a veure si pescaven els tibetans que hi ha per alla.
Ahir vam fer Mysore amb elles: un temple amb molts peregrins, moltes escales per baixar-ne, un mercat de fruita i incens i olis de sandal guapissim, i a la tarda vam anar amb l’Ana a mirar sarisNo es la ciutat tranquila que ens prometien pero Mysore ens ha agradat forsa.

Mysore

I aquest mati hem marxat amb bus cap a Mysore. Al bus hem conegut uns tibetans simptics que viuen a Mumbai, i en Jordi ha dormit a sobre un indi que cantava fins arribar a Mysore. Trobar un hotel ha estat una odissea pq els indis estan de vacances i sembla que tots han decidit de venir aqui. Pero finalment n'hem trobat un de decent, i hem pogut deixar les coses per anar a dinar. Per variar ens hem atipat com animals......

A la tarda hem visitat el palau del maharaja. Que es senzillet gens recarregat... si osti! i ens hem fet una pila de fotos amb families indies.

Mysore es bastant gran, almenys pel que estem acostumats, hi ha milers de botigues de roba (potser cauran uns saris?) i moltes rotondes pero pocs internets, per trobar aquest ens ha costat lo seu.

Be dema seguirem investigant per aqui i ja us ho explicarem.

Per cert aqui no plou , fa bastanta calda!

PD Colletaires nosaltres tambe us trobem a faltar!

Paivi, on us veu allotjar a Hampi? ja que tot esta tant ple estem pensant en reservar per la primera nit.

Reserva de Wayanad

Hola gentada! com varem dir vam anar a fer un petit safari durant el qual nomes vam veure cervols (una pila), andiots, elefants domestics, ocells, papallones i granotes... ni rastre de tigres... aixo si duiem un guia que era com un segell. Aqui a la India els encanten el segells, t'en posen per tot... i el guia era el mateix, pagar-lo i prou, ni tansola parlava angles!

Despres vam anar a unes coves. Mare meva! hi havia mitja India fent cua! fent cua es un dir que vol dir intentant ser els primers costi el que costi, total per arribar i seure 2 hores... Al costat de les coves hi havia una muntanya pero nomes en Jordi va fer el cim. I un nano es va fumer una nata que feia passar les ganes d'intentar-ho.

De cami cap a casa vam passar per camps d'arros, de platans, de te i de cafe per anar a unes cascades amb una pila d'indis en remull.

Diumenge vam anar d'excursio a una zona on hi ha molts brassos de riu junts, ens vam mullar fins l'entrecuix pero va ser divertit i refrescant. El bosc era molt maco amb una pila d'arbres i bambus gegants. Despres vam anar a un temple al costat d'un rierol sagrat on tambe tiren cendres de difunts. Hi vam anar amb un nano que es deia Jijo que despres ens va portar a veure el seu capella i la seva esglesia, on ens van convidar a te amb llimona. I a casa seva, on com no la seva pobre mare ens va donar yuca, pica-pica, platans, jack fruit, coco, cafe... ens van cebar de valent. Eren encantadors!! Tambe evidentment van venir els veins a veure qui erem i que feiem.

Kalpeta

Hola! Ens trobem a Kalpeta que es un poblatxu alineat al voltant d'una carretera. En realitat el poble en si no te cap atractiu pero el farem servir de base per fer algunes excursions per la reserva de Wayanad. De moment dema farem un mini trekking-safari, i anirem a veure unes cascades i una cova del neolitic. I potser dema passat mes trekking i un temple que ens va recomanar un cantant del Katakali de Kochi.

A veure si cremem una mica d'arros que a aquest pas tornarem rodolant!! Paivi ens fa molta enveja el pa amb tomaquet!!

Be avui no tenim masses anecdotes per explicar pero aprofitarem per penjar alguna foto.

Namaste

Bakwaters

Hola gentada!

Avui hem fet una passejada pels Bakwaters, que son unes llengues de mar que entren a la terra. Total un dia de relax assegudets a l'ombra de la barca i veient passar la vida, pescadors, teixidores de corda de coco, mes pescadors... Tambe hem anat a una mena de fabrica on fan guix amb closques de petxines. Pero no estaven treballant, que raro.

I sorprenentment no hem passat gens de calor, entre la brisa i l'ombreta hem estat la mar de be. A Kochi hi hem arribat cap a les 6 que ja no feia xafogor. Pero es l'hora dels mosquits! Estem ben fotuts. No se que passa en aquesta ciutat que n'esta plena.

A part de panxing hem continuat la nostra tecnica de regateo per aconseguir descomptes per l'excusrsio i tambe pq dema marxem cap a la reserva de Wayanad. Aixi que si no escrivim en uns quants dies no us preocupeu! Sera el vostre torn jejeje.

Kerala!!!!!!!!

Si! Finalment hem tirat cap al sud i som a Kochi. I fa calor pero no tanta... es pot aguantar.

Ahir al vespre ens vam trobar amb les nenes. Pero primer vam fer un vol per sobre l'Everest. En serio, impressionant!!!! El nostre avio ens tenia preparada una sorpreseta, que era fer una parada a Assam (era el nostre desti?). I de tornada va passar per sobre Nepal. De sobte d'entre els nubols sortia una muntanya plena de neu!!! Impressionant. A l'avio ens van confirmar que es tractava del pic mes alt del mon.

Avui hem matinat per prevenir la calor i hem anat cap al port a veure les xarxes xineses i la llotja del peix. La resta del dia hem purulat per Kochi i hem anat a una sessio de Kathakali. Una mena de dansa tradicional de Kerala on es molt important la mimica facial.

Es ben extrany pero molt interessant. Abans hem vist la seva sessio de maquillatge, no menys important.

Dema farem cap als Bakwaters per fer una excursioneta d'un dia. Ja us ho explicarem.

No deixeu d'escriure. Ens fa molta ilusio. Sobretot pq alguns ho heu fet per primera vegada!!

Mirik

Tornem a ser a la India profunda amb una pessima connexio a internet com n’hi ha poques. Potser es que se'l queda tot el nano del costat que esta jugant al PC futbol on line i no n’ha tingut prou de jugar amb l’arsenal contra el Barcelona que ara juga amb el Madrid contra el Milan . Indis…

Total que estem a Mirik un poble on esperavem trobar un rmat de turistes I resulta que no n’hi ha ni un. Per variar hem dinat com a foques en un restaurantet tibeta. Despres per fer-lo baixar hem anat a un monestir budista impressionant, el Bokar Gompa. Hi havia una pila de monjos fent classe. El temple es bastant nou i molt maco. A dins hi havia uns monjos fent un mandala amb una mena de cons que fregaven amb un bastonet per fer caure la pols de colors. Una verdadera filigrana. Ens hi hem estat tanta estona badant que ens han convidat a un te amb galetes. Despres ja ens hem quedat fins a la puja. Tambe impressionant, hi havia uns 200 monjos resant, cantant i tocant instruments tradicionals.


L’unic problema es que mes d’una hora assegut en la posicio del lotus quedes trinxat.
Per recuperar-nos hem anat a donar una volta al llac, 3,5 km per desencarcarar-nos.
Segur que no es tant idilic com Gorkhey o Rimbik pero Mirik no esta gens malament.
PD: aquest missatge el vam escriure ahir i no el vam poder penjar. La culpable principal es la unica guiri que hi ha en aquest poble a part de nosaltres, que es passa les 24 hores del dia enganxada a l'unic ordinador amb internet.

PD2: avui no hi ha comentari nou pq hem passat tot el dia a correus per enviar un paquetet de gairebe 10 kg amb tot el que aixo implica (anar a comprar roba blanca, a un sastre pq ho cusi, a correus altra vegada, a comprar cera [per lacar-ho, a que un bon avi ens ho segelli...). Pero val la pena, a partir d'ara anirem lleugerets. Carme, no crec que arribi abans que nosaltres, pero estigues preparada per si un cas.

De Darjeeling cap al sud!!!

Per fi ens hem decidit... ahir estavem ben convensuts de tirar cap als pobles que ens va recomanar en Piero i fer algun trekking. Pero plou, i no sembla que el temps hagi de millorar ja que s'acosta l'epoca del monzo. Aixi que agafem aire i decidim tirar cap a Kerala. Hem estat compartant temperatures a accuweather (q per qui no ho sapiga es una pagina on pots mirar la previsio del temps arreu del mon) i no fa pas mes calor que a Varanasi o Delhi. Tamil Nadu queda descartat per temps i temperatures, pero Tat si tenim temps al final del viatge farem una escapadeta a veure l'Anthony.

Ara ens queda aconseguir bitllets, gravar cds, enviar algun paquet per correu amb les coses d'hivern i algunes compres, enviar un paquet de llibres a l'escola de Kecheopalri ...

Ja veurem si ens en sortim!!

Un altre cop Darjeeling

Ahir despres de llevar-nos a les 5, esmorzar amb la familia Buthia, despedir-nos-en i baixar la rampa fins al llac amb alguna que altra aterrissada (pregunteu-li als pantalons d'en Jordi que han quedat ben esparracats) vam aconseguir enllassar 3 jeeps compartits per arrivar a Darjeeling.

El paissatge pel cami era una passada.

Despres de Sikkim no trobes tant encant a Darjeeling, pero quan vam veure el llit i l'habitacio que ens esperava vam recuperar l'optimisme inmediatament. Jejeje. Estem a casa d'un matrimoni que esta convensut que entenem l'hindi i per tant no cal intentar parlar angles. Son monissims, i l'habitacio sembla d'hotel de luxe amb un llit tovet, una manta inmaculada i totes les parets cobertes de fusta. Paivi, es la casa on vau estar amb en Piero.

Vam tornar al mon d'internet, les pizzes i les compres. Pero la veritat es que estavem cansadots i teniem ganes de descansar en aquest llit tant temptador.

La part trista, ens vam despedir d'en Claudio que torna cap a Napols, i en Piero que s'en va de trekking cap al Nepal.

Avui ens hem llevat nous, i la nostra gentil casera ens ha portat uns tes, que maca!!

Hem visitat el Gompa on hi ha l'original del Llibre dels morts tibetans. I un monjo ens ha expplicat un munt de coses. Una iaiona tibetana s'ha volgut fer una foto amb nosaltres. Ens passa molt sovint amb els indis pero encara no ens havia passat amb els tibetans.

Hem anat al zoo pero estava tancat pq era dijous... sort que una familia de bengalesos ens ho ha advertit abans d'arribar a dalt de tot de la pujada! Menys mal que un jeep que anava ple ens ha deixat enganxar-nos-hi al darrera per tornar cap a Darjeeling on ens hem incat uns bols de thukpa, una sopa tibetana que deu tenir unes 3000 calories.

Dema... doncs encara no sabem que farem. En Piero ens va recomanar alguns pobles per la zona. Assam esta per descobrir. Ladakh ens encantaria pq tothom en parla molt i molt be pero ens cau molt lluny... implicaria agafar algun avio mes... pero Jaume i Imma no us perdeu el Caixmir que nosaltres ja ens n'estem arrepentint!