Tornem a ser a la India profunda amb una pessima connexio a internet com n’hi ha poques. Potser es que se'l queda tot el nano del costat que esta jugant al PC futbol on line i no n’ha tingut prou de jugar amb l’arsenal contra el Barcelona que ara juga amb el Madrid contra el Milan . Indis…
L’unic problema es que mes d’una hora assegut en la posicio del lotus quedes trinxat.
Per recuperar-nos hem anat a donar una volta al llac, 3,5 km per desencarcarar-nos.
Segur que no es tant idilic com Gorkhey o Rimbik pero Mirik no esta gens malament.
PD: aquest missatge el vam escriure ahir i no el vam poder penjar. La culpable principal es la unica guiri que hi ha en aquest poble a part de nosaltres, que es passa les 24 hores del dia enganxada a l'unic ordinador amb internet.
PD2: avui no hi ha comentari nou pq hem passat tot el dia a correus per enviar un paquetet de gairebe 10 kg amb tot el que aixo implica (anar a comprar roba blanca, a un sastre pq ho cusi, a correus altra vegada, a comprar cera [per lacar-ho, a que un bon avi ens ho segelli...). Pero val la pena, a partir d'ara anirem lleugerets. Carme, no crec que arribi abans que nosaltres, pero estigues preparada per si un cas.
4 comentaris:
hola nen i nena !
quina experiència esteu visquent .... enveja sana a tope!
petons,
lluís i eva ... ei també de la família de cal soc jejeje
Ei Alba i companyia, sóc el mosso que dorm amb la Clareta Albaiges. Es el primer dia que entro al blog i ja he vist tres fotos xulissimes de les quals en voldre ampliacions si o si !!!
Espero que acabeu de fer a fons aquesta immersió i que en treieu moltes moralines per a la vida quotidiana.
1 abraçada wapos
No pateixis Jordi, sempre ho estic de preparada pel que sigui.M'ha tret un pes de sobre rebre nou missatge pq aquest mati he llegit que l'huracá que ha fet tantes destrosses i tantes morts a Birmania havia començat a Calcuta i no savia massa a quina alçada estaveu vosaltres.Disfruteu molt que cada dia queda menys.Una abraçada molt forta per tots dos.Mare.
Alba i Jordi!!
com esteu? res, que finalment avui mhe connectat una estoneta al vostre blog! mencanta, mencanta mencantaaaa!! les fotos genials, especialment bonic reconeixer-hi a tots nosaltres i les estones que vam passar plegats! estones genials i no tant genials...especialment les hores i hores daguntar italians cantant i enrient-se del pa amb tomata... Què shan pensat!!
espero que gaudiu molt! mengeu molts momos abans de marxar que al sud res de res!! menjar indi i picant, ja ho sabeu!!
una abrasada enorme!! tinc ganes de veure-us aviat!
Päivi
Publica un comentari a l'entrada