Etiquetes

índia (21) Nord (18) sud (4) Darjeeling (3) Momo team (3) Sikkim (3) Agra (2) Finlàndia (2) Kajuraho (2) Orchha (2) Pushkar (2) Rajastan (2) wayanad (2) Bangalore (1) Dharamsala (1) Estonia (1) Jaipur (1) Punjab (1) Tamil Nadu (1) Varanassi (1) anantapur (1) hampi (1)

dilluns, 5 de maig del 2008

Mirik

Tornem a ser a la India profunda amb una pessima connexio a internet com n’hi ha poques. Potser es que se'l queda tot el nano del costat que esta jugant al PC futbol on line i no n’ha tingut prou de jugar amb l’arsenal contra el Barcelona que ara juga amb el Madrid contra el Milan . Indis…

Total que estem a Mirik un poble on esperavem trobar un rmat de turistes I resulta que no n’hi ha ni un. Per variar hem dinat com a foques en un restaurantet tibeta. Despres per fer-lo baixar hem anat a un monestir budista impressionant, el Bokar Gompa. Hi havia una pila de monjos fent classe. El temple es bastant nou i molt maco. A dins hi havia uns monjos fent un mandala amb una mena de cons que fregaven amb un bastonet per fer caure la pols de colors. Una verdadera filigrana. Ens hi hem estat tanta estona badant que ens han convidat a un te amb galetes. Despres ja ens hem quedat fins a la puja. Tambe impressionant, hi havia uns 200 monjos resant, cantant i tocant instruments tradicionals.


L’unic problema es que mes d’una hora assegut en la posicio del lotus quedes trinxat.
Per recuperar-nos hem anat a donar una volta al llac, 3,5 km per desencarcarar-nos.
Segur que no es tant idilic com Gorkhey o Rimbik pero Mirik no esta gens malament.

PD: aquest missatge el vam escriure ahir i no el vam poder penjar. La culpable principal es la unica guiri que hi ha en aquest poble a part de nosaltres, que es passa les 24 hores del dia enganxada a l'unic ordinador amb internet.
PD2: avui no hi ha comentari nou pq hem passat tot el dia a correus per enviar un paquetet de gairebe 10 kg amb tot el que aixo implica (anar a comprar roba blanca, a un sastre pq ho cusi, a correus altra vegada, a comprar cera [per lacar-ho, a que un bon avi ens ho segelli...). Pero val la pena, a partir d'ara anirem lleugerets. Carme, no crec que arribi abans que nosaltres, pero estigues preparada per si un cas.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

hola nen i nena !

quina experiència esteu visquent .... enveja sana a tope!

petons,

lluís i eva ... ei també de la família de cal soc jejeje

Anònim ha dit...

Ei Alba i companyia, sóc el mosso que dorm amb la Clareta Albaiges. Es el primer dia que entro al blog i ja he vist tres fotos xulissimes de les quals en voldre ampliacions si o si !!!
Espero que acabeu de fer a fons aquesta immersió i que en treieu moltes moralines per a la vida quotidiana.
1 abraçada wapos

Angel ha dit...

No pateixis Jordi, sempre ho estic de preparada pel que sigui.M'ha tret un pes de sobre rebre nou missatge pq aquest mati he llegit que l'huracá que ha fet tantes destrosses i tantes morts a Birmania havia començat a Calcuta i no savia massa a quina alçada estaveu vosaltres.Disfruteu molt que cada dia queda menys.Una abraçada molt forta per tots dos.Mare.

Anònim ha dit...

Alba i Jordi!!
com esteu? res, que finalment avui mhe connectat una estoneta al vostre blog! mencanta, mencanta mencantaaaa!! les fotos genials, especialment bonic reconeixer-hi a tots nosaltres i les estones que vam passar plegats! estones genials i no tant genials...especialment les hores i hores daguntar italians cantant i enrient-se del pa amb tomata... Què shan pensat!!

espero que gaudiu molt! mengeu molts momos abans de marxar que al sud res de res!! menjar indi i picant, ja ho sabeu!!

una abrasada enorme!! tinc ganes de veure-us aviat!

Päivi