Atrapats pels monzons enmig de l'Himalaia

Kachelpori Monastry, Si voleu veure el paradis heu de venir aqui. Hem estat gairebe una setmana vivint amb una familia lepcha que te una guesthouse a dalt d'una muntanyeta al costat d'un llac sagrat. Que per que no hi va mes gent? perque esta al cul de l'Himalaia i per arribar-hi has de pujar durant mitja horeta per un caminoi que deu ni doret... i per postres arives a dalt ple de sangoneres (aqui n'hi diuen lichis).

Pero un cop a dalt val la pena, es un poblet de 104 habitants amb un Gompa (monestir budista) que te mes de 500 anys, amb una escola per petits monjos salvatges. La familia del lama del monastir es la que te la guesthouse.

La majoria de la poblacio es de l'etnia lepcha (buthia) que es originaria de Sikkim i que no te res a veure amb la resta de la India. De fet Sikkim va ser un pais independent fins el 1975, i es nota, ni que sigui perque son mil vegades mes nets que la resta dels indis.

Les primeres nits hi vam trobar una colla d'israelites amb qui vam jugar a l'assassi al vespre. Com a bons israelites fumen molts porros i han passat tota la joventut (nomes tenen 21 anys) fent la mili, que a Israel nomes dura tres anys...

Pero quan aquests van marxar vam quedar sols (amb en Piero, en Claudio i en Gautier) amb la familia Buthia. Fent el dinar amb la mare (que es la noia mes maca del mon), jugant amb els nens que son uns petits dimonis (imprescindible per sobreviure a la jungla, on ser nen es molt dur...), fent alguna excursioneta per la vora, amagant-nos de la pluja (els monzons arriven!) i matant papallones, que des d'aqui sembla molt terrible pero alla era una necessitat. Les trobes fins i tot dins del dal (sopa de llenties)! A mes hem descobert que son un bon combustible quan se t'acaba l'espelma i no hi ha power. Fins hi tot hem fet momos!

Per cert que no podem evitar de recordar l'excepcional menjar que fan aqui. Bonissim!!! i tot amb verduretes fresques. Mmmmmm el trobarem a faltar...

Aquesta familia era genial, des d'en Sonam, el pare, fins al mes petit dels fills, passant pels adolescents que tot i ser nens son perfectament capassos de portar el negoci, la mare que ignorant els prejudicis indis ha estat capas de veure rom davant nostre, la filla que amb els seus 3 anys te una mala llet que flipes pero despres es la mes dolsa del mon (si vol...) etc.

Total que ens n'anem amb molta peneta!! I tambe amb peneta ens vam despedir de la Paivi que torna cap a Europa!! I d'en Gautier que enmig d'una tormenta de nassos va decidir de continuar el seu cami.