Belur

Continuem a Karnataca, ara a belur que es un poblet tranquil que passaria desapercebut sino fos pel seu complexe de temples Hoysala, impressionants. Son d’un estil semblant als de Kajuraho pero xatos. Amb molta escultura sobretot de Deus, narra la Purana I altres mites, pero tambe musics, ballarines… molt maco.
Tambe hem estat a un llac que hi ha davant d’una mesquita, que deu ser sagrat pq hi havia tot de cobres de Shiva I alguns Ghats. Alla ens hem assegut a escriure a una ombreta pero de seguida han vingut tots els nens del poble a xerrar amb nosaltres.

Les nenes les hem deixat aquest mati a Mysore que marxaven cap a Madikeri a veure si pescaven els tibetans que hi ha per alla.
Ahir vam fer Mysore amb elles: un temple amb molts peregrins, moltes escales per baixar-ne, un mercat de fruita i incens i olis de sandal guapissim, i a la tarda vam anar amb l’Ana a mirar sarisNo es la ciutat tranquila que ens prometien pero Mysore ens ha agradat forsa.

Mysore

I aquest mati hem marxat amb bus cap a Mysore. Al bus hem conegut uns tibetans simptics que viuen a Mumbai, i en Jordi ha dormit a sobre un indi que cantava fins arribar a Mysore. Trobar un hotel ha estat una odissea pq els indis estan de vacances i sembla que tots han decidit de venir aqui. Pero finalment n'hem trobat un de decent, i hem pogut deixar les coses per anar a dinar. Per variar ens hem atipat com animals......

A la tarda hem visitat el palau del maharaja. Que es senzillet gens recarregat... si osti! i ens hem fet una pila de fotos amb families indies.

Mysore es bastant gran, almenys pel que estem acostumats, hi ha milers de botigues de roba (potser cauran uns saris?) i moltes rotondes pero pocs internets, per trobar aquest ens ha costat lo seu.

Be dema seguirem investigant per aqui i ja us ho explicarem.

Per cert aqui no plou , fa bastanta calda!

PD Colletaires nosaltres tambe us trobem a faltar!

Paivi, on us veu allotjar a Hampi? ja que tot esta tant ple estem pensant en reservar per la primera nit.

Reserva de Wayanad

Hola gentada! com varem dir vam anar a fer un petit safari durant el qual nomes vam veure cervols (una pila), andiots, elefants domestics, ocells, papallones i granotes... ni rastre de tigres... aixo si duiem un guia que era com un segell. Aqui a la India els encanten el segells, t'en posen per tot... i el guia era el mateix, pagar-lo i prou, ni tansola parlava angles!

Despres vam anar a unes coves. Mare meva! hi havia mitja India fent cua! fent cua es un dir que vol dir intentant ser els primers costi el que costi, total per arribar i seure 2 hores... Al costat de les coves hi havia una muntanya pero nomes en Jordi va fer el cim. I un nano es va fumer una nata que feia passar les ganes d'intentar-ho.

De cami cap a casa vam passar per camps d'arros, de platans, de te i de cafe per anar a unes cascades amb una pila d'indis en remull.

Diumenge vam anar d'excursio a una zona on hi ha molts brassos de riu junts, ens vam mullar fins l'entrecuix pero va ser divertit i refrescant. El bosc era molt maco amb una pila d'arbres i bambus gegants. Despres vam anar a un temple al costat d'un rierol sagrat on tambe tiren cendres de difunts. Hi vam anar amb un nano que es deia Jijo que despres ens va portar a veure el seu capella i la seva esglesia, on ens van convidar a te amb llimona. I a casa seva, on com no la seva pobre mare ens va donar yuca, pica-pica, platans, jack fruit, coco, cafe... ens van cebar de valent. Eren encantadors!! Tambe evidentment van venir els veins a veure qui erem i que feiem.

Kalpeta

Hola! Ens trobem a Kalpeta que es un poblatxu alineat al voltant d'una carretera. En realitat el poble en si no te cap atractiu pero el farem servir de base per fer algunes excursions per la reserva de Wayanad. De moment dema farem un mini trekking-safari, i anirem a veure unes cascades i una cova del neolitic. I potser dema passat mes trekking i un temple que ens va recomanar un cantant del Katakali de Kochi.

A veure si cremem una mica d'arros que a aquest pas tornarem rodolant!! Paivi ens fa molta enveja el pa amb tomaquet!!

Be avui no tenim masses anecdotes per explicar pero aprofitarem per penjar alguna foto.

Namaste

Bakwaters

Hola gentada!

Avui hem fet una passejada pels Bakwaters, que son unes llengues de mar que entren a la terra. Total un dia de relax assegudets a l'ombra de la barca i veient passar la vida, pescadors, teixidores de corda de coco, mes pescadors... Tambe hem anat a una mena de fabrica on fan guix amb closques de petxines. Pero no estaven treballant, que raro.

I sorprenentment no hem passat gens de calor, entre la brisa i l'ombreta hem estat la mar de be. A Kochi hi hem arribat cap a les 6 que ja no feia xafogor. Pero es l'hora dels mosquits! Estem ben fotuts. No se que passa en aquesta ciutat que n'esta plena.

A part de panxing hem continuat la nostra tecnica de regateo per aconseguir descomptes per l'excusrsio i tambe pq dema marxem cap a la reserva de Wayanad. Aixi que si no escrivim en uns quants dies no us preocupeu! Sera el vostre torn jejeje.

Kerala!!!!!!!!

Si! Finalment hem tirat cap al sud i som a Kochi. I fa calor pero no tanta... es pot aguantar.

Ahir al vespre ens vam trobar amb les nenes. Pero primer vam fer un vol per sobre l'Everest. En serio, impressionant!!!! El nostre avio ens tenia preparada una sorpreseta, que era fer una parada a Assam (era el nostre desti?). I de tornada va passar per sobre Nepal. De sobte d'entre els nubols sortia una muntanya plena de neu!!! Impressionant. A l'avio ens van confirmar que es tractava del pic mes alt del mon.

Avui hem matinat per prevenir la calor i hem anat cap al port a veure les xarxes xineses i la llotja del peix. La resta del dia hem purulat per Kochi i hem anat a una sessio de Kathakali. Una mena de dansa tradicional de Kerala on es molt important la mimica facial.

Es ben extrany pero molt interessant. Abans hem vist la seva sessio de maquillatge, no menys important.

Dema farem cap als Bakwaters per fer una excursioneta d'un dia. Ja us ho explicarem.

No deixeu d'escriure. Ens fa molta ilusio. Sobretot pq alguns ho heu fet per primera vegada!!

Mirik

Tornem a ser a la India profunda amb una pessima connexio a internet com n’hi ha poques. Potser es que se'l queda tot el nano del costat que esta jugant al PC futbol on line i no n’ha tingut prou de jugar amb l’arsenal contra el Barcelona que ara juga amb el Madrid contra el Milan . Indis…

Total que estem a Mirik un poble on esperavem trobar un rmat de turistes I resulta que no n’hi ha ni un. Per variar hem dinat com a foques en un restaurantet tibeta. Despres per fer-lo baixar hem anat a un monestir budista impressionant, el Bokar Gompa. Hi havia una pila de monjos fent classe. El temple es bastant nou i molt maco. A dins hi havia uns monjos fent un mandala amb una mena de cons que fregaven amb un bastonet per fer caure la pols de colors. Una verdadera filigrana. Ens hi hem estat tanta estona badant que ens han convidat a un te amb galetes. Despres ja ens hem quedat fins a la puja. Tambe impressionant, hi havia uns 200 monjos resant, cantant i tocant instruments tradicionals.


L’unic problema es que mes d’una hora assegut en la posicio del lotus quedes trinxat.
Per recuperar-nos hem anat a donar una volta al llac, 3,5 km per desencarcarar-nos.
Segur que no es tant idilic com Gorkhey o Rimbik pero Mirik no esta gens malament.
PD: aquest missatge el vam escriure ahir i no el vam poder penjar. La culpable principal es la unica guiri que hi ha en aquest poble a part de nosaltres, que es passa les 24 hores del dia enganxada a l'unic ordinador amb internet.

PD2: avui no hi ha comentari nou pq hem passat tot el dia a correus per enviar un paquetet de gairebe 10 kg amb tot el que aixo implica (anar a comprar roba blanca, a un sastre pq ho cusi, a correus altra vegada, a comprar cera [per lacar-ho, a que un bon avi ens ho segelli...). Pero val la pena, a partir d'ara anirem lleugerets. Carme, no crec que arribi abans que nosaltres, pero estigues preparada per si un cas.

De Darjeeling cap al sud!!!

Per fi ens hem decidit... ahir estavem ben convensuts de tirar cap als pobles que ens va recomanar en Piero i fer algun trekking. Pero plou, i no sembla que el temps hagi de millorar ja que s'acosta l'epoca del monzo. Aixi que agafem aire i decidim tirar cap a Kerala. Hem estat compartant temperatures a accuweather (q per qui no ho sapiga es una pagina on pots mirar la previsio del temps arreu del mon) i no fa pas mes calor que a Varanasi o Delhi. Tamil Nadu queda descartat per temps i temperatures, pero Tat si tenim temps al final del viatge farem una escapadeta a veure l'Anthony.

Ara ens queda aconseguir bitllets, gravar cds, enviar algun paquet per correu amb les coses d'hivern i algunes compres, enviar un paquet de llibres a l'escola de Kecheopalri ...

Ja veurem si ens en sortim!!

Un altre cop Darjeeling

Ahir despres de llevar-nos a les 5, esmorzar amb la familia Buthia, despedir-nos-en i baixar la rampa fins al llac amb alguna que altra aterrissada (pregunteu-li als pantalons d'en Jordi que han quedat ben esparracats) vam aconseguir enllassar 3 jeeps compartits per arrivar a Darjeeling.

El paissatge pel cami era una passada.

Despres de Sikkim no trobes tant encant a Darjeeling, pero quan vam veure el llit i l'habitacio que ens esperava vam recuperar l'optimisme inmediatament. Jejeje. Estem a casa d'un matrimoni que esta convensut que entenem l'hindi i per tant no cal intentar parlar angles. Son monissims, i l'habitacio sembla d'hotel de luxe amb un llit tovet, una manta inmaculada i totes les parets cobertes de fusta. Paivi, es la casa on vau estar amb en Piero.

Vam tornar al mon d'internet, les pizzes i les compres. Pero la veritat es que estavem cansadots i teniem ganes de descansar en aquest llit tant temptador.

La part trista, ens vam despedir d'en Claudio que torna cap a Napols, i en Piero que s'en va de trekking cap al Nepal.

Avui ens hem llevat nous, i la nostra gentil casera ens ha portat uns tes, que maca!!

Hem visitat el Gompa on hi ha l'original del Llibre dels morts tibetans. I un monjo ens ha expplicat un munt de coses. Una iaiona tibetana s'ha volgut fer una foto amb nosaltres. Ens passa molt sovint amb els indis pero encara no ens havia passat amb els tibetans.

Hem anat al zoo pero estava tancat pq era dijous... sort que una familia de bengalesos ens ho ha advertit abans d'arribar a dalt de tot de la pujada! Menys mal que un jeep que anava ple ens ha deixat enganxar-nos-hi al darrera per tornar cap a Darjeeling on ens hem incat uns bols de thukpa, una sopa tibetana que deu tenir unes 3000 calories.

Dema... doncs encara no sabem que farem. En Piero ens va recomanar alguns pobles per la zona. Assam esta per descobrir. Ladakh ens encantaria pq tothom en parla molt i molt be pero ens cau molt lluny... implicaria agafar algun avio mes... pero Jaume i Imma no us perdeu el Caixmir que nosaltres ja ens n'estem arrepentint!

Atrapats pels monzons enmig de l'Himalaia

Kachelpori Monastry, Si voleu veure el paradis heu de venir aqui. Hem estat gairebe una setmana vivint amb una familia lepcha que te una guesthouse a dalt d'una muntanyeta al costat d'un llac sagrat. Que per que no hi va mes gent? perque esta al cul de l'Himalaia i per arribar-hi has de pujar durant mitja horeta per un caminoi que deu ni doret... i per postres arives a dalt ple de sangoneres (aqui n'hi diuen lichis).

Pero un cop a dalt val la pena, es un poblet de 104 habitants amb un Gompa (monestir budista) que te mes de 500 anys, amb una escola per petits monjos salvatges. La familia del lama del monastir es la que te la guesthouse.

La majoria de la poblacio es de l'etnia lepcha (buthia) que es originaria de Sikkim i que no te res a veure amb la resta de la India. De fet Sikkim va ser un pais independent fins el 1975, i es nota, ni que sigui perque son mil vegades mes nets que la resta dels indis.

Les primeres nits hi vam trobar una colla d'israelites amb qui vam jugar a l'assassi al vespre. Com a bons israelites fumen molts porros i han passat tota la joventut (nomes tenen 21 anys) fent la mili, que a Israel nomes dura tres anys...

Pero quan aquests van marxar vam quedar sols (amb en Piero, en Claudio i en Gautier) amb la familia Buthia. Fent el dinar amb la mare (que es la noia mes maca del mon), jugant amb els nens que son uns petits dimonis (imprescindible per sobreviure a la jungla, on ser nen es molt dur...), fent alguna excursioneta per la vora, amagant-nos de la pluja (els monzons arriven!) i matant papallones, que des d'aqui sembla molt terrible pero alla era una necessitat. Les trobes fins i tot dins del dal (sopa de llenties)! A mes hem descobert que son un bon combustible quan se t'acaba l'espelma i no hi ha power. Fins hi tot hem fet momos!

Per cert que no podem evitar de recordar l'excepcional menjar que fan aqui. Bonissim!!! i tot amb verduretes fresques. Mmmmmm el trobarem a faltar...

Aquesta familia era genial, des d'en Sonam, el pare, fins al mes petit dels fills, passant pels adolescents que tot i ser nens son perfectament capassos de portar el negoci, la mare que ignorant els prejudicis indis ha estat capas de veure rom davant nostre, la filla que amb els seus 3 anys te una mala llet que flipes pero despres es la mes dolsa del mon (si vol...) etc.

Total que ens n'anem amb molta peneta!! I tambe amb peneta ens vam despedir de la Paivi que torna cap a Europa!! I d'en Gautier que enmig d'una tormenta de nassos va decidir de continuar el seu cami.

Yuksom (21-23 d'abril)

Hola gentada!! No ens haviem oblidat de nosaltres, pero entendreu que perduts a l'Himalaia no es facil trobar internet. A vegades no es facil ni trobar llum jejeje! El que si que ens ha semblat facil ha estat trobar un munt de gent trempada! Vam deixar Gangtok per anar cap a Yuksom. Al jeep compartit ja hi vam coneixer la Paivi (de Girona) i en Piero (del sud del Tirol), i la txaranga no es va fer esperar. Podeu imaginar un jeep ple de nepalesos, un d'ells molt gruixut i que li sortia sang del nas, i dos italians cantant com bojos? era el nostre. No ens pregunteu per que pero vam sortir al migdia de Gangtok i vam arribar de nit a Yuksom. Es un poblet maco pero mes turistic del que esperavem (sempre tenint en compte que estem a Sikkim que es una mica com el cul del mon).
Alla ens vam instalar en una Guesthouse on erem els unics hostes excepte un nano de Washington que encara deu flipar amb nosaltres 5. I vam fer la primera farrilla de la India!!! Amb guitarra i tot! Guitarra i aferrissada baralla per decidir si era millor la bruscheta o el pa amb tomaquet. La cheesseburguer no va participar. Batent tots els records vam anar a dormir a les 12 !!



L'endema vam visitar dos gompes, un d'ells el mes antic de Sikkim, i un llac amb molts goldfishes (peixos taronges que mai han provat la nutella). Vam fer un dinar que es va allargar fins a convertir-se en sopar i vem repetir la verbena a l'hostal aquesta vegada amb un nou membre, en Gautier, el principino parisino.
Cal dir que el nano america no va fer nit a la guesthouse i pensant que estava ben fotut tirat a la muntanya ja organitzavem el seu rescat quan vam saber que havia lligat i estava amb una nana en un hotel... pobre ianki envoltat de cotilles mediterranis...

De Yuksom vam agafar un jeep compartit amb un grup de francesos cap al llac Kechelpari. On vam llogar un pis (flipa) i vam organitzar una autentica festa tot i que no ens coneixiem de res. No hi van faltar la Bella Ciao, en Joan petit quan balla, el joc de les pelicules... increible, i mes quan penses on estavem!

Sikkim: Gangtok i Llac Tsomgo

A que esteu flipant? Si !! encara que no ho sembli estem a la India, pero a 3750 metres d'alsada i a nomes 17 km del Tibet!!!

Be, ara som a Gangtok, capital del Sikkim. Sikkim es com Andorra: un petit estat lliure d'impostos pero car pels turistes, on la gent del sud va a comprar alcohol, i amb moltes botigues i agencies de viatges que ofereixen trekkings i esports d'aventura.

Vam arribar ahir amb un jeep compartit amb en Bruce i la Diane, i 7 bengalesos. Al vespre vam coneixer en Claudio, un napolita que ens va ensenyar la quew sembla la millor Guesthouse i que a mes te la millor agencia de viatges, segons la LP. Alla mateix vam reservar l'excursio d'avui al Llac Tsomgo (Changu pels natius) que esta a tocar de l'Himalaia i a 3750 metres. Quina fresqueta!! I quina sorpresa tanta neu!!! Sort que lloguen unes katiuskes monissimes per nomes 20 rs (les nostres GoreTex encara estan ofeses).

I aqui hi hem trobat uns yaks amb unes bones perruques. Es veu que els yaks autentics viuen al Tibet, i que aquests de sikkim son un hibrid de yak i vaca.

A la vora del yak families sherpes hi han montat uns xiringuitos on ens hem fotut les botes de momos. Per cert que ahir ens van ensenyar a fer-ne, ja els provareu.

I ens aquests moments encara no sabem que farem dema... amb els californians haviem pensat d'anar a l'oest, pero ara ha sortit l'oportunitat d'anar al nord que es mes verge, amb en Claudio. I ho hem d'acabar de decidir. Be, hem quedat per sopar tots 5 i fer una reunio de campanya, jejeje.

Tambe hem d'arreglar d'una vegada el tema bitllets d'avio!! Que Tamil Nadu cada vegada es va escursant mes!! I tenim ganes de veure les nenes!

Apa, no sigueu mandrosos i continueu escrivint-nos que una de les nostres emocions quan es fa fosc es saber quants comentaris hi haura al blog! Ens animen!

PD: Marc agafa el meu cotxe si t'has quedat sense!!

Ultim dia a Darjeeling

Hola !!! Us podeu imaginar el fred que feia a les 4 del mati? Per sort anavem preparats, no com els nostres companys de jeep (3 anglesos i 2 americanes de Boston) que amb la seva robeta d'estiu han llepat. Ara, bonissims els bengalesos, amb dhotis i saris, un xal i gorro de llana.

A Tiger Hill tot i el aml que fa llevar-se tant aviat hi havia una gentada de por, amb venedors de gorros i guants, i chai calentet i tot.

No us enganyarem, feia una mica de nubol i no hem vist l'Everest. Pero hem vist el nostre primer 8000 i deu ni do. A les fotos no s'aprecia pero hi era, i impressionava. I veure sortir el sol, perfectament rodo i taronja entre els nubols, darrera de l'Himalaia compensa el madrugon.

De tornada hem visitat un Gompa budista tibeta i hem anat a l'hotel a fer un esmorzar com Deu mana!!!! Abans de les 8 ja tornavem a sortir per anar al Centre de refugiats tibetans que ahir no vem poder veure sencer pq els tibetans estaven a les protestes.

A mes de les teixidores d'estores, les filadores, les cardadores de llana etc, hem visitat l'orfanat. On ara mateix hi ha 7 nens de menys de 2 anys que han perdut els seus pares o be en mans dels xinesos o be creuant l'Himalaia per fugir cap a India o Nepal. Els cuiden 2 dones encantadores, que amb el poc angles que saben pero amb una gran hospitalitat ens han acollit i ens han donat esmorzar i tot. Una d'elles pobreta ens ha explicat que un dels nens es el seu net, i amb llagrimes als ulls que el seu fill de 27 anys (el pare del nano) va morir el 30 d'agost. Se t'encongeix el cor.

Hem estat jugant amb els nanos una bona estona, quina alegria que transmeten tot i la vida tant dura que tenen!!!

A la clinica del centre avui tampoc hi hem trobat l'infermera, aixi que hem anat a una altra que tenen a Darjeeling. De fet es com un mini cap, pero tenen laboratori, rx, dentista i un metge. A vegades hi va tambe algun western doctor com a voluntari ( Mmmmm!!!!). El metge era la tipica imatge de senyor doctor, un tibeta granadet amb cara de bona persona i molt educat. Ens ha explicat que veuen molta diabetis i molta tbc (era totalment diferent, pero a la vegada recordava el raval).

A la tarda hem passejat per la ciutat i en Jordi s'ha comprat Tintin in Tibet! Tambe hem menjat uns momos bonissims amb els anglesos.

Dema hem quedat amb en Bruce i la seva dona, i amb en Sean per tirar cap a Gangtok (Sikkim) de bon mati.

Ravaletis, no us abandonem, us atraparem de seguida que poguem. Que tal Pondicherry?

PD: Jesus te suena el gorro?

Darjeeling ens encanta!!!

Quina rasca la nit passada!!!! pero hem dormit de conya i ens hem llevat a les 7 pensant que era tard. Hem anat a buscar la galleda d'aigua calenta de rigor, per poder-nos arrancar la ronya, que ahir no n'hi va haver prous amb la rispa que feia... I hem esmorzat a la terrassa de l'hotel amb vistes alKhangchedzonga, el tercer pic mes alt de la terra i el mes alt d'India amb 8598 metres. Hem tingut sort, perque poc despres estava ennubolat i no es veia res. Despres hem comensat la nostra rutilla anant a l'Observatory Hill, un turonet on hi ha uns temples venerats tant per hindus com per budistes amb molts i molts cavalls del vent (banderes d'oracio). Alla em conegut unes refugiades tibetanes que ens han explicat que avui la torxa olimpica arribava a Delhi, i que hi havia convocada una pregaria i una marxa amb espelmes a la tarda. Els em promes que hi aniriem i hem marxat, sempre amunt, cap al Centre d'autoajuda de refugiats tibetans. resulta que estava quasi tot tancat perque els tibetans anaven a Chow rasta per les protestes. Pero hem visitat el taller d'estores, un minimuseu sobre les atrocitats que passen al Tibet, i les treballadores dels camps de te, que eren super simpatiques. A l'hospital no hi havia el metge i hi tornarem dema al mati.

De tornada cap a Darjeeling evidentment hem agafat el cami mes llarg i hem fet una bona colla de km que no calia... Hem dinat menjar nepales a chow rasta. I despres ha comensat l'odissea de la burocracia india per aconseguir els permisos per anar a Sikkim. Total, que despres de recorrer tot Darjeling i parlar amb un grapat de funcionaris (per veure'ls...) no tenim permisos, i la conclussio dels funcionaris es que ja ens el faran a la frontera que al conductor no li costa res parar-hi... Hem passejat per aquesta atipica ciutat (no hi ha autorikshaws ni vaques!!!!) i hem anat a la concentacio tibetana de chow rasta, on hem trobat una parella de California que estan al nostre hotel i que ens han proposat marxar junts a Sikkim.

La marxa ha suposat uns bons km mes (avui estem trinxadots) i despres la pujadeta de l'hotel, es clar. Ho fem com ho fem, sempre anem de pujada, com pot ser?
hem sopat amb en Sean, un nano angles amb qui vam fer el truculent viatge des de Patna fins aqui.
Dema si no fa nubol, ens llevarem abans que surti el sol per anar a Tiger Hill a veure neixer el dia amb els pics mes alts de l'Himalaya de fons. A veure si hi ha sort, que no ens ho acabem de creure...

Petonets!!!

PD: evidentment tot ho hem anat regant amb el famos te de darjeeling!

Darjeeling, te i fred, fred, fred!!!

Doncs si, despres de 5 hores de bus amb una calor infernal, 3 d'espera a Patna amb xorretones de suor, 16 horetes de res de tren (amb 2 extres de retard, que sort que no vem ser tacanyus i vem agafar les lliteres amb AC), una horeta mes per esperar que s'omplis el jeep i 3 hores de jeep per carretera de corbes amb camps de te i boira... hem arribat a Darjeeling!!!!!

On per gran alegria nostra hi fa un fred que pela, i per desgracia hi ha unes pujadotes que acaben amb el nostre ale, almenys avui amb els motxillots i despres del viatget. Tela marinera. Com sempre hem triat l'hostal que esta dalt de tot del poble, a la costa mes empinada... pero estem contents!!!! I a dalt de l'hostal, que saviament es diu Aliment, hi ha un restauranttillo on ens hem incat unes thukpes (sopa de noodles tibetana) boniiiissimes, i uns tes de darjeeling es clar. Lo millor es que el porten una familia que encara no sabem ben be si son nepalesos, tibetans o butanesos, pero que son molt entranyables.
Per cert al tren hem conegut una noia que ens ha explicat que esta molt enamorada d'un noi punjabi, pero que no es poden casar pq son de diferents castes i la seva familia no ho aprova. I de moment s'envien missatges i perdudes amb el mobil tot esperant temps millors. A algu li son la historia??? jejeje
Oh! ens en descuidavem, vam anar a un casament musulma a Bodhgaya!!!! Com que som mes pesats que la tinya, i encara mes tafaners, els nostres veins (pots contar, els veins de la casa d'hostes on estavem) ens van convidar al casament de la seva filla. Primer vam seure amb unes cadires al porxo, mentres a dalt les dones cantaven a la nuvia. Nosaltres vam contestar totes les preguntes de rigor: d'on sou, esteu casats, teniu fills, quan us veu casar, de que treballes, quant guanyes etc etc i vam coneixer a tots els matxus que a mes no parlaven angles. I de cop tant si com no vam haver de pujar a dalt a menjar un arros amb xai amb les mans i sense xapati. Per veure el nostre estil fent boletes amb la ma dreta... Tot homes, nens i l'Alba. Veus que be!!! I per postres en Jordi es va estrenar amb el paan una barreja de fulles de betel i coses dolces que els indis masteguen tot el dia. No ho digueu, pero quan no el miraven ho va tirar per la finestra.
Apa que ens estem allargant.
Dema continuem i pengem fotos que sembla que per fi hem trobat un bon internet!!!
PD: Per molts anys Ana!!!
PD2: Felicitats Laia i Tomas, que guay Sud-Africa!!! Ja ens ho explicareu.

Atrapats a Bodhgaya

Hola gentada,

Ens trobem a Bodghaya, el lloc de peregrinacio budista mes important del mon. Aqui Sidharta es va iluminar despres que una nana li dones un plat d'arros.l hit d'aquest poble es el temple de Mabodhi, que van construir el s.II a.C. pero que, com no, els mongols van destruir, i despres han anar reconstruint i desconstruint fins la darrera versio que es del s XIX. I Al costat del temple, mes important encara, hi ha un arbre de Bo plantat d'un esqueix de l'original, segons diuen, sota el qual Budha es va iluminar.

A pocs km hi ha tambe unes coves on diuen que Sidharta va meditar durant anys en el mes estricte ascetisme abans de jaure sota l'arbre.

Es un poble petit pero hi ha una pila de temples budistes, com a minim un de cada pais, Tailandia, Vietnam, Butan, Tibet, Xina, Birmania, Corea, Japo... i molts mes.I hi fa molta molta calor... a les 9 ja regalimavem de suor.
Aixi que hem decidit que dema marxem cap a Darjeeling. Be, ho vam decidir fa dies pero hem estat atrapats aqui perque no quedaven bitllets de tren. Necessitem una mica d'aires de muntanya abans de baixar cap al torrid sud!!!!!!!!!!!!

Nenes, prepareu-vos pq tothom diu que es una bogeria viatjar pel sud de la India en aquestes dates. Aqui estem a 38 i tot el dia suant, pero diuen que cap al sud fa molta mes calor....

Be ens despedim des del ciber amb la pitjor connexio del mon. Fa tres dies que el satelit no funciona. No rieu, aquesta es l'explicacio que ens donaven a Varanasi i la mateixa que donen aqui a tots els cibers, miraculosament ara sembla que funciona, fins la propera tallada de llum o jo que se. Aquest missatge es una mica inconex pq el vam escriure fa 2 dies i avui i hem anat afegint coses...
Aquest pseudo-segrest a Bodhgaya, pero ens ha servit per poder assistir aquesta nit al casament del vei del costat. Ja us ho explicarem!!!!

Apa, abans d'embolicar-nos mes us diem fins aviat. Esperem que ens digueu quelcom!!!!!!!!!!!!!

PD Marc, estic pensant en un negoci que no pot fallar. Es tracta d'unes soles adhesives per no cremar-se els peus als camins dels temples. Ens associem?

Varanasi, ciutat santa

Santa paciencia la que hem necessitat nosaltres per arribar fins aqui. De Kajuraho vam anar a Satna a ple migdia amb un aire calent infernal que entrava per la finestra. Vam arribar a Satna massa aviat i ens vam encabir en un restaurantillo on crec que mai havia entrat un blanc pq tothom ens mirava com si vinguessim de la lluna. Pero nosaltres, com si res hi vem pasar 2 horetes amb unes fantes i unes patates chips. L'estacio estava plagada de gent i hi feia molta calor. Se suposava que a les 19:30 sortia el nostre tren, pero finalment va passar a dos quarts de deu. I a mes com que haviem comprat els bitllets de llista d'espera les nostres lliteres estaven una acada punta de tren. pero una familia india ens va adoptar i vam dormir tots junts.

Quin rotllo que us estem fotent!!!

Ara som a Benares, on despres de perdre'ns pels carrerons de la ciutat vella gracies a un conductor d'oto que ens ha enganyat, hem arribat sense ale al nostre hotel a dalt d'un ghat. El Ganga esta molt i molt brut, pero no te color de cafe amb llet, encara sembla aigua. Gracies a deu no s'hi banya tanta gent com a Haridwar, tot i que hi renten la roba, hi passegen amb barca, hi banyen els bufals, s'hi tallen els cabells, hi fan ofrenes.... Pero passejar pels ghats es molt agradable si ho fas a l'hora adequada fugint del sol. Tot i ser potser el lloc mes sagrat de la India, aqui la devocio hindu no ens ha impactat tant com a altres llocs. De tota manera hem vist les nostres primeres cremacions, i no ens hem perdut el Ganga aarti. El tercer que veiem, ja, i tots 3 ben diferents. El d'avui com a toc exotic ha tingut un correbou espontani, quan han fet fora unes vaques que menjaven una sombrilla d'un temple i aquestes han decidit envestir l'enemic. Veiessiu pobretes com corrien les indies amb el sari...

Kajuraho 2

Hola gentada!!! Ens trobem encara a Kajuraho, pendents de la llista d'espera del tren de dema per anar a Vanarasi (Benares).

Avui hem aprofitat per visitar la resta de temples que ens quedaven, sota una solanera de por. Un avi ens ha fet de guia de manera espontania i ens ha explicat un munt de coses de totes aquestes ballarines i deus. Realment si visiteu el nord de la India no us ho podeu perdre!!

Aixo si, limitem les visites de bon mati i a la tarda, i les hores centrals del dia les dediquem a gandulejar per no fondre'ns com la mantega.I es que fa tanta calor que els estudiants tenen 3 mesos de vacances. Un paio ens ha dit que aqui a Kajuraho fa 3 anys que no hi ha monzo i que per tant hi ha molta sequera. Potser aquest es el motiu que el nostre cabell sempre estigui brut. Et duxes i al cap de 30 segons de sortir al carrer esta impregnat de sorra. Pero com que som bastant gorrinos tant ens fa.

Potser hauriem de dur una redecilla...

Pels qui esteu preocupats per la salut d'en Jordi heu de saber que avui ha matinat i a les 7 del mati ha anat a una classe de ioga, ara acaba de passar el seu guru per aqui. Que mes que yogui es un friki que deu ni do.

Pero es que aquest hotel esta ple de torrats, n'hi ha un altre que ens vol convencer que paguem 3000 rs per anar a un safari amb una parella de guiris desconeguts a les 5 del mati per tornar a les 11 per agafar el bus ...

Hem decidit que tranquilament visitarem la part vella del poble (on no hi ha turistes pero si molta gent treient aigua dels pous) i potser el museu d'arqueologia on es veu que hi ha en Ganesh fent uns balls (nomes 9 minuts).

Molts de records i eserem noticies vostres. El premi de la setmana es per en Lluis i l'Eva que han estat els mes trempats.

Kajuraho

Un cop passades les cagarrines ens trobem a l’increible poble de Kajuraho. Enmig del no res, mal comunicat, nomes te 19mil habitants, pero a mitjans del s.XIX un angles va quedar ben esparverat quan enmig de la selva va trobar els 28 temples que fan espectacular Kajuraho. En la opinio del pobre angles la seva decoracio es massa pujada de to. Pero a nosaltres ens han encantat. Es veu que cap al segle X aqui els chandeles hi van construir mes de 80 temples, pero nomes en queden 28, que deu ni doret. La resta se la van carregar els mongols, per variar.
Aquesta tarda hem visitat el conjunt de la part oest del poble (el mes important), I hem flipat amb la feinada que van haver de tenir fa mes de mil anys per fer tota la decoracio de les parets d’aquests temples. Amb milers d’escultures que representen la vida dels deus, dels reis i les seves apsares i nayiques, ballarines representant mithunes, escenes del kamasutra. Tambe hi ha sardules, besties mitiques, enmig d’altres animals, com elefants a qui s’escapa al riure pq al costat tenen una parella d’apsares fent un 69.De moment, ens ha semblat el mes impressionant que hem vist a la India, amb el Taj es clar.
I per arribar aqui hem tingut sort. Pq no estavem segurs que en Jordi resistis un viatge consistent en oto de 30 minuts+bus de 5 hores+ oto amb les motxilles. I un taxi ens costava la friolera de 1400 rs... pero hem trobat un senyor de cashmir que havia de dur uns paquets a l'aeroport de Kajuraho, i ens ha portat de bon mati per nomes 500 rs. I a mes hem arribat aviadet, a les 11 ja rondavem per aqui. Si es que els indis son bona gent......

Encara a Orchha

Doncs, si, encara som a Orchha degut a un petit contratemps en forma de diarrea. Agradable, en Jordi te una gastroenteritis de campionat que fa impossible plantejar-se agafar un bus per anar a Kajuraho. Pero ara sembla que es va recuperant, i si un bus no, potser dema podem agafar un taxi cap alla.
Pq l’altre broma es que se’ns estan acabant els calerons en efectiu i en aquest poble no hi ha caixer!!!! De tota manera tenim uns travels cheks de quan vem anar a Mali i Senegal que potser trobem qui ens canvii.
I si no, l’amable cuiner-amo-cambrer del restaurantet que sempre anem segur que ens continua alimentant pq es veu un tros de pa, i avui estava tot trist de saber que en Jordi estava malalt. De fet, mai aconseguim passer desapercebuts, pero tothom es molt amable.

Mentre no anem a un poble mes gran, pero, impossible penjar cap foto, pq aqui la conexio aniria mes rapid si un walla portes les lletres a peu fins a casa vostra!!! Ara mateix se m’acaba d’esborrar un mail per confirmar que ja tenim bitllets per fer la maratoniana ruta de les odes, que consisteix en assistir el 19 de setembre a la de la Maria a Cadiz i el 20 a la de la Monsina a Eivissa. Si a algu se li acut casar-se el 21 de setembre el matem!!!!

Ravaleres, nosaltres l’unic que hem trobat a faltar es uns cortis nasals, sobretot amb la teva atopia Carol. La mosquitera la vem llensar ja fa setmanes, nomes feia nosa. De roba porteu-ne poqueta pq aqui segur que en voleu comprar, nosaltres ja n’hem fet un primer enviament per correu cap a Terrassa que amb sort arribara despres que nosaltres.
Potser arrivem abans que vosaltres si definitivament desistim de Sikim, pero encara dubtem. QUan passi la GEA i tinguem les coses mes clares us avisem.

Un peto molt gran a tothom i felicitats pel pis Marc i Laura!!

Orchha

Apali! ja som a Orchha, un poblet amb poques cases pero amb un fort, alguns palaus i un temple impressionant.

Aqui els turistes hi passen poques hores (els dels tours) i per tant ara al vespre s'hi esta molt tranquil.

Estem en un hotelillo barato on, avis, no hi ha escorpins pero si 2 dragonets que se'ns mengen els mosquits. I amb un jardi amb aquestes vistes.

A mes hem trobat un restaurantet on fan uns sucs de fruita boniiiisssims!

Be avui no ens han passat gaires aventures i estem fluixos d'idees per escriure. En Jordi, a mes, s'ha passat la tarda dormint per covar un refredat que a saber on ha pescat justament ara que fa tanta xafogor.

Ravaleres ja esteu a punt? quin dia arribeu exactament?

I a veure si els de Terrassa doneu senyals de vida que els d'Olot us estan passant la ma per la cara!

FATEHPUR SIKRI

Ei gentada!
Avui hem anat cap a Fatehpur Sikri, un antic conjunt de palaus i mesquites a 40 km d'Agra de l'epoca de l'Akbar i tota la pesca. La veritat es que val molt la pena. A mes es l'escenari de la peli que vam veure amb en Bunty "Akbar i Jodah".
Primer hem anat a la mesquita Dargah, que diuen que te la porta mes alta d'asia? i que combina estils persa i hindu. Molt maca, quan estavem al lloc mes sagrat i en Jordi s'ha hagut de posar un barretet d'aquells de moro, pero de plastic, ha arribat el timador del dia. Pero avui no teniem ganes de ser timats. Li hem deixat ben clar abans de tot que no pensavem donar-li ni un duro. Ell insistia en que era molt bon nano i nomes volia practicar angles i espanyol. Doncs toma practiques! Ens ha fet de guia per tota la mesquita i voltants, fins al punt que pensavem que ens duia al huerto. I despres s'ha quedat amb un pam de nas quan no li hem donat ni un duro. Pero si ja li ho haviem dit!!! Al complexe de palaus del costat, molt mes impressionant que la mesquita, no ens hi ha acompanyat pas esclar.
Que perque ens estafi ja tenim al nostre jove aprenent de timador, que avui ens hem endut altra vegada i de regal el cosi i el germanet petit. Fan pixar de riure. Al final ens ha rebaixat el preu 20 rs si anavem a una botiga on li pagaven 50 rs per portar-nos-hi encara que no compressim res. I ell es tant innocent que ens ho explica. Altra vegada comedia i ens hem emprovat tots els xals de caiximira (falsa com un duro de fusta) i tanta comedia hem fet que el dependent ens ha clitxat i ens deia que ens enviaria un mosso a l'hotel pq li paguessim el xal, i nosaltres li hem dit un nom d'hotel inventat, pero en sortir el petit timador ens ha confessat que ell ens havia delatat.
Tenim la factura on consta tot i el soborn de 100 rs pel petit timador, pobrot ens l'ha donada de record.
Despres d'una merescuda dutxa hem anat a sopar a una terrassa amb vistes al Taj. Que avui no haviem dinat!!! I aqui estem, tristons pq no ens ha escrit ningu.
Dema anem cap a Orccha, alla potser no hi haura cibers, que es un poblatxo.

TAJ PER TAJ.......... TAJ MAHAL !!!!!!!!!!

TAJ PER TAJ.......... TAJ MAHAL !!!!!!!!!!

Doncs si, ha arribat el dia en que ens hem vist davant d'aquetsta fantastica merenga gegant. La veritat es que es guapissim, i hem tingut la sort que avui no hi havia masses turistes tot i fer molt bon dia. Tambe es que hem sigut molt matiners!!

Hem arribat a les 7 a l'estacio d'autobusos, despres de la curiosa experiencia del bus amb lliteres. Es tractava d'un compartiment a mig cami entre una gabia de galliner i una moqueta del chiki park. N'hem fet una foto pq us el pogueu imaginar. Be, de tota manera es millor que un seient. La putada es q com a unic sopar per error ens vem comprar una bossa de patatotes amb gust de menta, pufffff, no les proveu mai.

Hem agafat un hotel baratu amb un jardi molt decent i molt a prop del Taj, i un cop esmorats cap alla que hem tirat.

Avui estavem decidits a ser timats. Pq Agra es un timu constant, aixi que millor fer que aquest sigui el teu objectiu i aixi t'ho agafes amb alegria. Entrar al Taj 750 rs, no no pot entrar la motxilla, no, no pot entrar la lonely planet, si, el bolso gegant de la japo del costat si que pot entrar. I diuen que en Jack Oliva i va entrar a lloms d'un elefant per veure la lluna plena, pagant sant pere canta??

Fort d'Agra, torna a amoquinar, que a l'entrada del taj diu que esta inclos? a la lletra petita diu que tot excepte l'entrada, que no te cap ni peus? total India tampoc. Maco el fort, pero quina calor!!!! Per anar-hi ens hem deixat timar per un adolescent que ens ha fet servir de conillets d'indies (mai millor dit) per les seves practiques d'autoescola d'otorikshaw. L'hem contractat per tot el dia a un preu molt raonable amb la promesa que aniriem a una botiga on no hem comprat res. Life is life. Oh, per cada botiga ens desconta 10 rs del preu de la ruta. I a sobre en Jordi tbe ha comensat les seves practiques d'autoescola, pq el nano que diu que te 18 anys pero jo crec que si en te 15 tenim sort, es tan innocent que li ha deixat portar el trasto.

Itimad Al-Daulah (Baby Taj, un monument funerari, rotllo taj pero mes antic i mes petit) torna a amoquinar... pero molt maco... i molt de sol.

Aqui el professor d'autoescola ja passa de nosaltres i anem sols amb el jove cap al Mausoleu d'Akbar, 100 rs mes esclar... esta a Sikandra, a 10 km de botets d'otorikxa amb l'aprenent, pero val la pena. Un cop a dins ens intenten timar per guardar-nos les sabates, per cantar amb l'eco de la tomba, i per donar flors al rei moro aquest. No cola, i en Jordi li fot una serenata al pobre avi que volia cantar, que per poc es posa a ploure.

Ah! ens descuidavem un gag que ens ha fet pixar de riure. Per trepitjar el taj no pots dur sabates. Que fem? doncs ens descalcem, que vols fer.... que fan els guiris? es posen uns peuquets (patucus) com els de quirofan per sobre les sabates... no ens en sabiem avenir, jajaja.... i de cop, la parella de israelins ja granadets que no parem de trobar-nos els darrers dies apareixen amb els patucus... be, no cal dir que la sola dels nostres peus (pq ja no es una planta sino una sola) aviat la voldra comprar la camper...

Per si algu ho dubtava als senyors israelians els hem tornat a trobar a la botiga trampa, seu nacional del timo, on ens ha portat l'aprenent de conductor. I on hem fet treure tot el que tenien a la botiga als atents dependents, ens hem incat una aigua fresqueta i no hem comprat res.

Dia complert, no?

Dema acabarem de veure 4 coses d'Agra i anirem a Fatherpur Sikri, que l'aprenent ens fa un bon preu ( a la guia diu que els otos tenen prohibit anar-hi pero potser no ha arribat a aquesta classe ...).

Petonets

Pushkar 2: gandulejant

Hola! Encara som a Pushkar, l'ambient d'aquest poble convida a gandulejar, i despres del trote que portem no ens hi hem resistit. Ens hem llevat a tres quarts de 10 !! tot un record, fins i tot hem sortit de l'hotel amb cara de vergonya, i ens hem incat un esmorzar com deu mana (bufet lliure) a base de iogurt (no ben be pero s'hi assembla,es diu curd) crispi, fruita, xoco, creps, formatge fresc i te. Mmmmmmmm!! ara enteneu l'embaras? i per menys d'un euro!!!

Amb la panxa plenota hem anat vorejant el llac, pero pq no hi hagues perill de cremar les calories, hem anat parant a cada ghat. A llegir, a xerrar amb algun indi, a regatejar amb algun botiguer... fins a arribar al temple de Brahma on no hem entrat pq portavem motxilla, ja hi entrarem dema, no hi ha pressa a la India... i basicament em sembla que no hem fet res mes que passejar.

Ah si! hem comprat els bitllets per Agra, s'acosta el Taj... pero com que hi havia massa llista d'esera pel tren els hem comprat amb autobus. Fins aqui sembla tot normal. Pero no!!!! pq es un autobus amb llitera de matrimoni !!!!!!!!! Helena resulta que ja estava inventada i la tenien a la India dins d'un autobus!!!!!!!!! No ens podem imaginar com deu ser. Pero clar, no ens podia quedar per tastar cap mitja de transport, aixi que ja us ho explicarem.

Jo no m'en faig a la ideia ni de com deu ser una individuel.

PD les fotos estan desordenades per un embolic de tarjetes i cameres, ja ens perdonareu

Pushkar

Despres d'inventar el que patentarem com a aire acondicionat xapusseru, i barallar-nos amb els conductors d'oto, hem deixat la gran Jaipur per anar a Pushkar, molt mes petit i infinitament mes tranquil. Tot i que hi ha mes guiris que a la rambla i mes botigues de souvenirs que a Salou, s'hi esta be.

Hi ha moltes cases de color blau, com a Xauen i l'unic temple dedicat a Brahma, a mes de centenes d'altres temples i un llac sagrat, on van escampar les cendres de Gandhi, i on aquesta tarda un sadhu (asceta) tarat s'ha intentat rentar les rastes amb un xampu que feia una sabonera de por. I tota la massa que estava mirant la posta de sol l'ha increpat a crits fins que ha hagut de marxar amb la cua entre cames i mes escuma a les rastes que en un barril de cervesa del Toni que caigues des d'un cinque pis.
Ara se'ns en va... es que fa massa calor per pensar. Aquesta nit haurem de tornar a posar en practica el nostre invent, que es engegar el ventilador (clar, pero nomes mou aire calentorro) i .... remullar el llensol de manera que dona un efecte A.C. que flipes. Aixi en abstracte sembla una bogeria pero aquesta nit ha funcionat, i ens hem llevat amb els llensols secs, ressecs.

JAIPUR, comencem Rajastan !!

Quina calor!!!! I quin transit!!!!

S'han acabat les muntanyes i l'aire fresc, benvinguts a Rajastan.

Aquest mati hem agafat un tren a les sis!!! (com dormieu, eh?) de manera que hem arribat a una hora decent a Jaipur, i despres de batallar amb prou exit amb els cassaturistes i rikshaw wallas, etc. Hem pogut visitar la Ciutat Rosa, el Palau dels Vents (Hawa Mahal), el Palau de la Ciutat amb el museu del Raja Jai Singh I, que era una mena d'homenot de 2 metres i gruixut com un teixo, el Jantar Mantar, que es un recinte ple de rellotges de sol i altres artilugis de marbre que fan les funcions de rellotge, calendari i serveixen tbe per fer calculs sobre astrologia i astronomia. Hem agafat un guia que ens ha explicat molt be com funcionava cada invent, pero segur que algu mes llest com en Serres o en Sergi n'hagueren pogut treure mes suc. A nosaltres ens ha agradat.

Tambe hem conegut en Babu, un musulma cincuenton que ens ha portat amb el seu rikshaw al temple de Birla Laxmi Naryana, molt maco, de marbre blanc amb moltes escultures i vitralls de tota mena de deus hindus. Ens hi hem entretingut una bona estona.

Despres en BAbu ens ha anat explicant i assenyalant els edificis mes destacats (auditori, Maharaja Temple, etc) de cami cap a l'hotel.

Despres d'una imprescindible dutxa (era facil confondre'ns amb un pies negros), hem volgut fer el guiri a tope, i hem anat a sopar al restaurant giratori de l'OM Tower, que te unes bones vistes de la ciutat. Clavada a part (esperada, i total menys del que costa un gavatxons) ens ha sorpres que enlloc de guiris hi havia un munt de families indies, amb criatures incloses, aguantant estoicament la ventolera gelida de l'aire acondicionat. Nosaltres ens hem hagut de tapar.

Dema marxem cap a Pushkar.

Petonets

Delhi

Aquest mati hem deixat la fresca i mistica malgrat molt turistica Rishikesh per agafar un tren cap a Delhi. De fet no teniem intencio d'anar a Delhi pero els trens cap a Jaipur des de Haridwar estaven plens fins el 31.
La part entranyable del dia ha comensat a l'estacio de tren on hem conegut un senyor amb forma de tortuga (pobrot te una caixa toracica que li serveix de ben poc, i les passa magres) que ens ha fet molt agradable l'espera. Era cuiner com en Jordi, deia, pero tenia familia per tot el mon Espanya, Dubai, USA, i ell deu ni do el que havia trepitjat. Ens ha explicat una pila de coses i ens ha convidat a casa seva a Mumbai. Llastima que no hi podrem anar.
Al tren hem fet un altre amigot, que tamb'e feia temps que havia passat dels 60, aquest era enginyer, pero no era tant entranyable, tot i ser molt simpatic.
Potser us sembla extrany que la gent vingui a parlar amb nosaltres perque si, pero encara sorpren mes els que ens demanen si es poden fer fotos amb nosaltres per ensenyar-les als seus parents i dir que som amics. No els coneixem de res, pero sembla que pensen que els donara catxe, com si fossim famosos o algo.

Delhi es una ciutat gran i plena de gent, cotxes, rikshaws, motos, vaques... la veritat, de moment es el que menys ens ha agradat de la India. La visita al Fort vermell ha estat be per omplir la tarda, pero no ens sap gens de greu de marxar dema de bon mati cap a Jaipur.
Marcot ens estem plantejant Pushkar, merci. Millor que Jodhpur doncs?

Petonots a tots, ara intentarem penjar fotos que als ultims ordinadors no es podia.

Rishikesh

DEDICAT A TOTS ELS SATORRES, FANS DELS BEATLES:

Hoooola!!! Hem deixat la nostra familia punjabi amb la promesa de tornar-hi d'aqui 2 anys. Quina peneta...
Ara som a Rishikesh, capital mundial del ioga (o mes aviat del frikisme), i a mes el lloc on van estar els Beatles un parell de mesets l'any 1968 (ve en Ringo i la seva dona nomes dues setmanes pq es van ratllar, diuen per aqui) i on van compondre algunes cansons del White Album. (l'Alfons ja em corretgira en tot amb el que m'equivoqui, eh?).Be hem anat a fer unes fotos a l'ashram on van estar, pero dir que ara esta ruinos es poc. Hi viuen una colla de micos. Darrera pero encara s'hi conserva el ghat on els 4 de Liverpool es deurien banyar a les aigues sagrades i gelades del Ganga.
De tota manera sembla que rishikesh fa 40 anys havia de ser un lloc increible, pq ara, tot i ser molt turistic, no deixa de ser un lloc molt guapo. El riu Ganga (Ganges) surt de l'Himalaya i esta freeeeed!!!! i s'hi banya molta menys gent que a Haridwar.
Nosaltres hi hem sucat les cames pero sense banyar els vestits nous que ens ha regalat la nostra ultima familia.
A la nit tambe hi ha la cerimonia del Ganga aarti, molt maca, amb els nens monjos cantant i resant, i els cistellets de flors i espelmes al riu.

Laia, no pateixis que ja tenim els bitllets per Jaipur. Dema al mati anem a Delhi i dema passat a Jaipur. Agra (i per tant Fatehrpur Sikri) son irrenunciables, no els pensavem descartar. Dubtem amb Jodhpur, Orccha... i sobretot en si descartar Gangotri que no obre fins el 14 d'abril ( tot apunta a que si, pero ens feia molta ilusio) o fer una mena de rematada final del nord... el tema es que si no hi anem facturem ja la roba d'hivern, que tenim les motxilles a punt d'explotar amb tants regals que ens han fet. "Sonian" tambe n'hi ha per tu!!!

Com sempre s'accepten propostes. No pareu d'escriure i els que no us heu estrenat feu-ho siusplau!!!

petonets

Atrapats a Doiwala

Hola gentada!!
Fa una pila que no escrivim pq per ara vivim en una granja, prop d'un poble anomenat Doiwala, a l'estat d'Uttranchal. Copinoti y Sonia, para que os hagais una idea esto es como estar en Iguara pero con familia numerosa. Carol, Viki i Delia es com el crater de Paraguay. La resta us ho haureu d'imaginar quan veieu les fotos.
Vivim amb una familia Sikh del tot tradicional, amb cabells llargs, turbants i punyals sota la camisa. De dia fot bastanta calda pero de nit fa un fred que pela.
Abans d'arribar aqui vam estar un dia a chandighar, i des d'aqui hem aprofitat per visitar Haridwar, Dehra Dun, i Mussourie i encara ens queda Rishikesh. Ja us ho explicarem mes detalladament quan haguem fet memoria.
Nomes tenim un problema: el temps. Cada vegada ens anem retrassant mes segons el nostre programa pq aquesta gent es tant amable que t'acaben segrestant. A mes Gangotri no obre fins la setmana que ve. I no sabem que fer, si retallar Rajhastan, si retallar temps del sud, si passar de Gangotri, si anar a Agra i Jaipur i aleshores tornar a Gangotri... Ajudeu-nos!!!!
Conxita: al temple de les rates no tindrem pas temps d'anar-hi, pero amb tant mico (ara ja sabem que son macacos) no les trobem a faltar.

Apa, depres continuem pq ara en Bunty vol que l'ajudem a gravar-se cds,.......
PD Copi cuentame de Mila y Martina.

Shimla, ENS HAN ATRACAT !!!

Dedicat a en Jordi Castello, amic d'aquests bandarres:

No, no tingueu por, estem be. Pero si, ens han atracat.
Ens trobem a la peculiar ciutat de Shimla, a 2550 metres. Es tracta d'un munt de cases d'estil colonil, Tudor n'hi diuen, penjades a dalt d'una muntanya. Amb unes pujadetes i escales que ja us podeu imaginar. Per fer-la encara mes diferent de la resta de la India, on t'atropellen cada dos per tres, no hi circulen vehicles. I encara mes, hi fa un fred que pela.

Be, no us fem patir mes, el que us deiem. Avui ens proposavem anar d'excursio al temple de Hanuman, a 2700 i pico metres d'alsada amb la pujada costeruda que aixo implica (riuten de la pitjor etapa de la vuelta ciclista a Espanya). Quan ja estavem ben amunt, i per tant ben cansats, l'Alba ha tret una xocolatina que havia de ser el seu unic esmorzar. Fins que un mico cul vermell gros i vell l'ha vista. Se m'ha llansat a sobre, i penjat de la meva motxilla me la volia prendre tant si com no. Jo he intentat defensar-la pero en vistes que no podia li he llansat a en Jordi per intentar cansar al mico. Pero el calsasses d'en Jordi quan ha vist que el mico se li acostava li ha donat corrents i m'he quedat sense esmorzar. Quin poruc!!! I encara hem hagut de suportar que el mico se'n fotes de nosaltres mentres llepava dalt d'un arbre...

Mes amunt el guardia del temple ens ha dit que no mosseguen, pero que tenen aficio arobar ulleres i que per tant millor guardar-les a la butxaca. Aixi que jo que no m'hi veig de cap ull m'he quedat miop i indefensa. Que us sembla?

Per cert, gracies a tots els qui escriviu, ens fa molta ilusio. Sobretot gracies als avis del mico per ser tant trempats. A la resta de family us demanem q doneu molts records i petons a les iaies i al iaio de part nostra.
Sergi i Mati, ja sabem que encara no hem penjat les fotos de Chandighar, pero es que dema hi tornem a passar i en farem mes.

Avui no pengem fotos que aquest ordiandor es un trunyot i es penja.

MANDI i Rewalsar

Dimarts vam marxar de Dharamsala per anar cap a Mandi amb bus per carreterotes de corves pero amb unes vistes fantastiques. Mandi des de la carretera semblava molt maco. Despres... be, tenia un mercat textil amb mil coloraines i 81 temples, que deu ni doret, alguns de nous i altres d'antics. I vam fer un dinar-sopar al que abans era la residencia del raja, que ara es un hotel.

El millor pero va ser l'excursio al llac Rewalsar (a 24 km) que es considera sagrat i lloc de peregrinatge de 3 religions (hindu, budista i sikh) ja que hi ha temples importants per tots tres. A la vora del llac hi ha un munt de micos, anecs i gossos que intenten birlar el prashad (llasminadures que et donen al temple) als peixos. Mes a munt, per la muntanya hi ha un buda gegant de pedra, pero just ara l'estaven reformant.

Pels que estan preparant el seu viatge a la India (en castellano)

Marta, Melendi, Marcot, Mireia, Aitzi, Igor,

No se si pensais pasar por Dharamsala o Mc Leod Ganj (en cualquier caso os lo recomendamos), pero por si las moscas (y sin que sirva de precedente) os queremos recomendar el hotelillo donde hemos estado. Es el OM HOTEL, se trata de un hostel familiar, que lleva una familia de refugiados tibetanos muy agradable. Es baratisimo (200 Rs, que son menos de 4 euros, la habitacion doble con banyo compartido, muy limpito)y con unas vistas espectaculares y un comedor con una comida riquisima i bien de precio.

No solemos recomendar los hoteles, pero es que este nos ha encantado.
Tampoco solemos escribir en castellano pero en este caso era necesario.

Petonets!!!!!


Direccion del hostal:
omhotel@hotmail.com
Noworojee Rd, McLeod Ganj

Mc Leod Ganj amb la comunitat tibetana

Namaste!

Acabem de plantar unes espelmes al balco per solidaritzar-nos amb el poble tibeta. Tal com ha fet la resta de McLeod Ganj. Despres de la brutal resposta xinesa contra la manifestacio de dissabte al Tibet, amb mes de 80 morts, la comunitat d'exhiliats de McLeod Ganj esta consternada. Ahir 40 tibetans (monjos i joves) van iniciar una marxa de retorn al Tibet com a protesta, pero no van passar de Kangra on van ser detinguts i arrestats. Avui el Dalai Lama ha fet unes declaracions al temple, i al vespre hi ha hagut una manifestacio pacifica amb espelmes pels carrers i el temple, on el Jordi ha participat, i l'Alba no pq estava cansadota del trekking d'avui.

Passant a temes mes alegres, per fi estem fent una mica d'exercici. Ahir, despres de visitar el temple de Tsuglagkhang, que es l'equivalent del de Potala per als exhiliats tibetans, vam anar al

poble de Bhagsu i a una cascada que hi ha a prop. En total 7 o 8 km, que despres de la vagancia del punjab no esta mal.

Avui ens hem llevat mes aviat i hem anat al llac Dal que esta a uns 4 km i prop d'alla hem visitat l'Aldea de nens refugiats tibetans. Molt agradable. Un cop de tornada a McLeod Ganj hem baixat a un petit pero precios gompa (temple budista) anomenat Dip Tse-Chok Ling Gompa. Pel cami, que consistia en unes empinadissimes i esgotadores escales que fan 300 metres de desnivell hem tingut un ensurt en trobarnos uns micos cul vermell de cara, quina por!!! un ens ha ensenyat les dents i tot. i patim per la roba estesa, encara trobarem un mico amb les meves calces al cap!!!

A la tarda hem fet 14 km de baixada amb autorickshaw per una carreterota de corves que quan t'estas pixant a tope deunidoret, pero la tornada de pujada amb les muntanyes nevades brutal. Hem visitat l' Institut Norbulingka on hi ha un temple i una escola d'artesania tibetana amb mes de 250 alumnes, que fan verdaderes virgueries pero a preu d'or. La seva feina sembla important donat que els xinesos han destruit 6000 temples i monestirs i quasi tot el patrimoni cultural tibeta.

Tornant a Mc Leod hem fet la kora (volta en el sentit de les agulles del rellotge) al voltant dels temples i de la resudencia del Dalai Lama, ens pensavem que seria curteta pero hi hem estat ben be mitja hora. Tot i que ha valgut la pena, pel cami ens hem trobat un monjoi que ens ha ensenyat un mantra. Om mani padme um.

I a mes que hem fet? menjar, menjar, menjar.... que el menjar vegetaria tibeta ens encanta!!! L'embaras d'en Jordi va progressant, ja ho veureu.

Adeu familia Saggi

Hola !!!

Abans que res ja se que falten les fotos de molts dies pero hem tingut algun problemilla tecnic amb apadgon inclos.

Per cert frikis satorres, fcesc, judit o qui sigui. Teniu alguna proposta per posar les fotos d'una manera mes sensata que aquesta tira interminable??

Ui que l'internetero em diu que nomes tenim 10 minutes!!! Hurry up!

Doncs aixo, que amb molta peneta ens hem acmiadat de la nostra familia adoptiva que tant be ens ha tractat. I quin greu ara que els nens ja ens cdonsideraven de la familia!!! Ahir ens van fer una festa sorpresa i tot, i ens van mplir de regals.

Per cert que abans d'anar-nos-es ens han batejat amb noms sikh, ara som l'Arsh Kaur i en Jassa Singh. Pero els nens ens diuen didi (germana gran) i badhi (germa gran) que es mes facil.

Avui doncs, hem agafat un bus forsa atrotinat pero que no s'ens ha fet gens pesat per l'espectacle que suposava el paissatge de la vall del kangra i els micos de cul vermell.

Ara som a McLeod Ganj, el poble de la falda de l'Himalaya que acuill als refugiats tibetans, entre ells el dalai lama. Nmes arribar hem topat amb una mani en contra dels JJOO de Peki. Pero no patiu, super pacifica a l'estil budista amb espelmetes.

El que ens xoca es que despres de 10 dies sense veure occidentals aqui n'hi ha bastants.

Apap, abans que ens facin fora ens despedim.

Ultim dia a Khuram pur

Hola macos, avui tenim una feinada pq fa molt que no escrivim idesd'aleshores hem fet moltes coses. L'ultima vegada devia ser dilluns, despres d'internet vem anar a la bolera on l'Alba va fer un paper penos. I tot seguit ens esperava la festa d'aniversari de la Simran. En el mes pur estil indi li vam donar pastis empastifant-li la cara a l'hora dels regals. I despres vam ballar com a Bollywood. Una gran farra, sense una gota d'alcohol ni tabac, tot i aixi va deixar ressaca. Divertidissim, ja estem ben integrats en aquesta familia. Sobretot en Jordi que ha captivat als mes petits amb les seves dots de monkey.
Dimarts varem anar a Chandigar, que realment sembla mes l'Habana amb avingudes amples i molts d'arbres, poques vaques (per no dir cap) i mes caixers automatics i rotondes que rikshaws. Sergi i Xavi ho sentim molt pero per problemes de burocracia india, i de cagarrines no vam poder visitar el tribunal suprem ni vam fer masses fotos. Us en pengem algunes del Rock Garden i del llac artificial que fa fer Le Corbusier i que es de color pastetes. A la nit estavem petats i vam intentar clapar, pero hi havia una altra festa a la nostra habitacio que s'ha convertit en el lloc de reunio dels joves de la casa.

I dimecres... ens esperava la festa de prometatge del segon dels germans, en Pantu amb la Parminder. Vam engalanar-nos a l'estil local, ja em direu quan veieu les fotos... i vam anar cap al poble de la noia. Pero... el cotxe va morir pel cami i el vam haver d'empenyer. Despres, pero, va aprendre a nedar.
La festa era del tot tradicional fins que en jordi va decidir que a l'habitacio de les noies s'hi estav millor que a la dels senyors i va emigrar. Les fotos valdran mes que 4 paraules i ja us ho explicarem en directe quan tornem. Realment hem tingut molta sort de poder viure tot aixo. Avui es el nostre ultim dia en aquesta casa i ens enyorarem molt. A mes tants de regals ja no ens caben a les motxilles!!!!

Petonets