transmongolia

Ei que no soms a la India, soms a Mongolia!! ens podeu trobar al nou blog.

I vam tornar a la Índia!!!! Viatge sorpresa

Doncs si, vam començar l'any 2010 de camí cap a la Índia. Va ser un regal de reis sorpresa per en Jordi i el compliment d'una promesa: el casament d'Amarjit. de fet havíem d'anar també al casament d'en Pintu, però aquest es va anul·lar a darrera hora, coses que passen, tot un culebrot.

El cas és que el dia de cap d'any en jordi no sabia on anava ni que portava a la motxilla, fins que en una sala d'espera de London Heathrow va començar a veure masses turbants.

Tallinn

Tallinn és la capital d'Eestie (Estònia) encara que se la conegui pel dubtós honor de ser la seu del festival d'eurovisió.

A nosaltres ens va sorprendre pq de cop semblava que estavem a Carcassona. El casc antic, medieval ens va semblar molt maco. Vam fer molt el guiri, vem visitar el castell les esglesies i tot el que vam poder. Ens vam atipar com tocinos de plats típics en un restaurant que ens va agradar molt. Sobretot unes costelles que no sabem de quin animal eren però ho esbrinarem!!!

I sorprenentment, ja que ens esperèvem un ambient més soviètic decadent, hi ha uns bars molt guapos.

Vam fer un mojito i uns gintonics de bombay zafire ( si, sóm uns pijos, i què!!!) en un bar molt glamurós amb un concert de funky-jazz molt guapo.

Així que estem d'acord, Tallinn ens va agradar.

per cert la tornada amb ferry amb tots els suomis carregats de caixes de llaunes de gintonics i vodka no té desperdici!!!!!!!!!

I marxem a Estònia!!!

Per si algú ho vol saber dissabte vam acabar en un pub anomenta Molly Malone amb un taxista i un mariner de 2x2 que es van acollonir quan se'ls va voler lligar una boja que ben bé semblava la Charlize Teron a Monster.

Per cert que malgrat el nom, i que ens van assegurar que la música en viu era irlandesa, ens vam trobar amb un grup de suomis que ben bé es podien haver dit Albert & The Sansons i que el que entenien per música irlandesa era: Johnny Cash, Stones, Hendrix, Creedence, Beatles, etc. Però va estar molt bé!

I l'endemà la roba no feia pudor de tabac pq estem a Europa, i els fumadors dins d'una gàbia que fa por.

I dissabte vam passejar pel mercat i el barri del diseny. I a la tarda vam agafar el ferry cap a Tallinn que ens ha agradat molt, ja us ho explicarem!!!!

I hem marxat a Finlàndia!!!

I com que si no haguéssim anat a la Índia i conegut el Momo Team no seríem aquí, hem decidit continuar el blog.

Però ara mateix no sembla fàcil després de fer pategisme ilustrat per tot Helsinki avui. I és que resulta que per divendres sant els suomis s´amaguen a casa i tot està desert, tancat i barrat. I per compensar hem decidit fer una visita turística repassant els principals edificis de la ciutat des del mercat fins a l´estadi olímpic. I ara tenim els peuicus...

Per compensar estem fent una birra (carota) al bar Iguana. A veure si aconseguim agafar forces per la nit.

Opcions:

Via crucis postmodern. gratix i potser no esclou la resta

Concert de jazz 10 euros

Concert de rock? a Semifinal 8 euros

Baretos pel centre

Tornar a pujar al barri de Kallio...

Ja us explicarem com acabem!!!!

PD res és impossible i hem trobat un restaurant on fan momos!!!!!!!!

Aribem a Banglore amb el monzo!!

Ostres!!! semblava que mai arribariem a Bangalore. L'Antony es un sol, pero el seu vei en Murga es un liante de mucho cuidado. El nom deu ser mes pq fa la murga que pels Guix i Murga...

Aquest amti despres de uns quants malentesos hem aconseguit sortir cap a Bangalore, tot i amb 2 hores de retard i un xofer a qui hem hagut de pagar el dinar pq pares una estona.

La carretera estava prou be tenint en compte que era una autopista de peatge pero amb velocitat maxima 50km/h !!

Hem arribat a Bangalore amb un cel griiiis que poc despres s'ha convertit en aigua. Ja tenim aqui el monzo. No hem llepat pels pels!!

Martona tu no te n'escapes, espero que a Gokarna fagi sol. Per cert li hem deixat la farmaciola i el llibre dels trens a l'Antony.

Tot i la pluja ens en hem anat a mirar saris a la zona fashion de Bangalore. I aquesta nit pensem fer un bon sopar per celebrar que es la penultima.

Ens veiem aviat! Ah! les fotos dema.

Last day in the paradise

Be, ara si que aixo es va acabant. Avui ens han deixat una moped per anar d'excursio al Cocodrile Bank que es com una mena de zoo on nomes hi ha reptils. Punyeta amb els cocodrils... n'hi ha que dius o esta mort o es una replica pero aixo viu no ho es pas. I al cap de 20 minuts d'estar quiet amb la boca oberta i els ulls plens de fullaraca per dissimular va i s'activa!! Osti!! que nosaltres el donavem per inutil i erem capassos d'acostar-nos-hi!! I corren rapid, eh? Les tortugues mes mones elles.

Ara ja sabem conduir per l'esquerra, amb quatre ulls i pitant a tot el que veiem, jejeje!!

Despres hem anat a Tiger Cave, que es una mena de temple-cova dedicat a Shiva on hem trobat unes families molt simpatiques que ens han convidat a compartir el seu dinar picnic. Pero nosaltres haviem quedat amb l'Antony per dinar gambes. Mmmm!

Despres de dinar hem tornat a agafar la moped per anar a l'Eagle Temple que es diu aixi pq segons la llegenda dues aguiles hi arriben volant des de Varanasi cada tarda. Nosaltres les aguiles no les hem vist pero si unes vistes precioses des del temple, que per variar esta dalt d'una muntanya i per arribar-hi has de pujar 550 esglaons descals.

Be, les millors fotos les penjarem dema des de Bangalore pq ens hem deixat la targeta de la reflex a casa.

Marta i Fran, ja li hem dit a l'Antony que l'anireu a veure. Ja et dira ell on hem dormit pq era a casa d'una familia al costat del seu restaurant, una habitacio de conya per nomes 150 Rs. Ai com ens costara tornar als preus de Barcelona!!!

PD queda poquet pero aquest encara no es l'ultim capitol.

Els qui no heu rebut la postal, paciencia que a palacio las cosas van despacio.

Ultims dies de relax a Mahabalipuram

Que be que les postals arribin! Nosaltres estem tristons pq aixo ja s'acaba i pq no hem pogut quedar amb la Martas i en Fran... ho estem superant a base de pedres i de peixet. Avui hem vist el Templo de la Orilla, i els 5 rathas que son 5 temples amb forma de carro cadascun d'un estil diferent que representen a Durga, Shiva, Vishnu, el deu del sol, i Indra el de la pluja. Tambe hem vist altres monuments de refilon, que dema visitarem mes a fons, avui la calor era massa. Com per exemple la bola de mantega de Krishna que es veu que a mes de ser un faldiller tambe era molt golut.
De passada hem comprat algunes pedres i un avi ens ha timat amb una pintura... no tenim remei, amb els iaios mai regategem prou.
Marc, si no trobem un Shiva guapo serveix un Ganesh? es un deu gras amb cap d'elefant i ballari, potser es massa folcloric...

Ja ho veieu per superar la pena del final estem fonent els estalvis! Pero quan tornem tenim pensat apretar-nos el cinturo ja us ho explicarem.

Per cert ens fan molta ilusio aquests soparets tan bons que ens esperen!!!

Mahabalipuram

Despres d'un viatge amb bus horroros (15 hores, canvis de bus, roda punxada, retortijon, cagarrines de les fines...) vem arribar a Chennai sense coratge per mes busos. De debo que no podia ser... aixi que vam agafar un rikxaw cap a Mahabalipuram.

Marta ens sap molt greu no veure-us pero no podem arribar a Gokarna.

Tat, estem amb l'Antony, tot i que de moment ens hem pogut veure poc, per motius justificats que no venen al cas, n'estem molt contents. Ens estan cuidant moooolt rebe! Marta i Fran seria genial si poguessiu venir aqui o a Bangalore. Pero si no es pot ho entenem.

Mahabalipuram es un poblet de platja que ara esta fora de temporada que vol dir que nomes el compartim amb pescadors i escultors, que n'esta ple. Tambe hi ha temples molt interessants i un banc de cocodrils. Fa molta calor pero amb l'airet de la platja es passa be. I l'aigua esta bonissima!!

Sembla que aquesta sera la nostra ultima excursio abans de Bangalore, el nostre punt de partida. Encara ens queden uns quants dies per disfrutar, pero.

Namaste!

PD: s'ha acabat la vida vegetariana, ens estem atiborrant de marisc!!!

PD2: GRACIES MARC PER SOLUCIONAR-NOS ELS PROBLEMES TECNICS, JEJEJE

anantapur, no solo de pan vive el hombre

Hola gentada! O hauriem de dir genteta pq sembla que aixo ja no ho llegeix ningu, sniff. De tota manera us agraim molt als que encara aguanteu. Nosaltres no ens hem pogut conectar darrerament pq sembla que hi ha altra vegada “problemes de satelit” i no es pot conectar el gmail.

Hem estat 4 dies a la Fundacio Vicens Ferrer on ens han ensenyat el seu centre de Planificacio Familiar on basicament el que fan son lligadures de trompes. Pero mentre les mames estan ingressades les iaies fan uns banys als nets super emocionants. Els ravaleros ja els vau veure al video del David Lacasta. Molt maco!!

Tambe ens van portar a l’Hospital General i al de Sida, que a mes de funcionar molt be, son molt macos amb aquesta filosofia de la FVF de posar una mica d’alegria als mes necessitates. L’Alba va passar consulta una estona amb les ginecologues mentre es prenia un chai i va flipar.

Per flipar tambe son les escoles i tallers per nens, nenes i dones discapacitades. Fan uns treballs manuals que flipes. Mai podiem haver pensat que una nena amb sd de down pogues dibuixar tant i tant be, per exemple. Les nenes sordes ens van fer una representacio de magia on no vem “pillar” ni un sol truc. I les nenes cegues albines ens van cantar una canso.
Es respira alegria I bon karma en aquella escola, i aixo es genial pq aquestes nenes eren rebutjades per tothom, fins i tot per les seves families que les tractava com a animalons. A l’arribar a l’escola no sabien ni vestir-se ni pentinar-se… ara guanyen el mateix sou que una persona normal, i se senten utils.

Tambe hem visitat alguns pobles on funciona el sistema d’apadrinament i de grups de dones, ajudant als necessiatts sobretot dalits (intocables) I grups tribals. Per cert Paz, Laura I Nuria, els vostres apadrinats han estat molt contents.

Aprofitem per dir a en Jesus i la Silvia que el seu “apadrinat” en Tuctuc esta la mar de be, ja clava les dents a tot i s’ha incat el seu primer plat de paella, jejeje. Nosaltres tambe el troabrem a faltar. I si, al final el vem deixar entrar a l’habitacio…

Com a colofon el sr Vicente Ferrer ha estat molt simpatic amb nosaltres, potser tornarem com a voluntaris!!

Hampi, calor entre runes

Hampi son les sequeles del que va ser una gran civilitzacio amb mes de 500 mil habitants fa 600 anys. Despres com sol passar per aqui els musulmans van arrambar amb tot. El que queda es un poblet molt turistic amb un paisatge impressionant i una pila de runes i temples, alguns amb mes sort que d'altres (n'hi ha que es una pena com n'estan de mal conservats). Fins i tot algus pobres s'han construit les seves cases aprofitant antics murs de la vella Hampi.

Vam arribar dilluns al mat'i amb un tren nocturn on vam dormir com a reis, i es que no quedaven bitllets de trecera classe ni SL i vam venir en segona!! Com es nota que s'esta acabant el viatge, ara ens els gastem amb una alegria!!

Ens hem instalat en una guesthouse fora del poble, a l'altre canto de riu. Amb unes cabanes amb balanci-gronxador, un restaurant haima on fan pizzes i tenen nutella!!! i unes vistes impressionants. L'unica pega es que per arribar-hi depenem d'una barca propietat d'un nen maquiavelic i terrorista.

Tal com ens van dir el Morato i la Susana Garcia ahir vam dinar al Mango Tree i vem comprar elefantets al nen del cami.

Tambe hem visitat els monuments principals de Hampi, un vespre vam pujar a un temple de Hanuman a dalt d'una muntanya i pel cami ens vam haver de defensar d'una colla de micos del cul vermell... I aquest mati hem anat amb l'Ana a fer una excursio en bici fins les runes d'Anegondi que ni a verano azul. Pare estaries content! hi havia una pujada gegant i l'Alba ha estat l'unica que no ha baixat de la bici!!!

Dema si tot va be tirarem cap a Anantapur, a la Fundacio Vicens Ferrer.

El jainisme ens agrada

Ei! sabiem poc d'aquesta religio pero de moment els seus fidels ens han tractat la mar de be i ens han explicat un munt de coses. Quin bon karma! aquests son vegetarians tant estrictes que compren la verdura pero no treballen la terra per no matar cap cuc.

Aquest mati hem pujat a la segona muntanya del poble, Chandraguiri. Per anar als12 templets que hi ha a dalt. 10 del s XII i dos del III a.C construits per l'emperador Ashoka, diuen. !! Altra vegada un munt d'escales i a dalt hem estat xerrant amb 3 monjos diferents, tots molt simpatics que ens han anat explicant coses dels temples i dels 24 sants jainistes. Un d'ells ens ha ensenyat com feia la puja de llet, sandal, aigua de coco i flors als tres sants que li toquen a cada monjo. En total a aquest poble hi ha uns 40 "subtemples" (son menys, pero en conten un per cada estatua de sant, i ara be el perque) a cada monjo li toca fer la puja matutina de 3 d'aquests. En total hi ha 20 monjos jainistes (algun no deu tenir feina pq els numeros no quadren). L'ofici de monjo passa de pares a fills, i aixi tbe s'hereden els sants que et pertoquen.

Un altre monjo ens ha recomanat les visites del dia. Primer hem anat amb rikshaw a un poblet a prop d'aqui on hi ha un temple hoysala jainista. Un altre monjo ens ha anat explicant les escultures. Despres el rikshaw ens esperava pero el poble ens ha agradat tant que hem decidit tornar a peu a Sravanbelagola. Han comensat a apareixer nens i mes nens i dones i homes... al cap d'una estona ja tornavem a ser aunty i uncle. A mes aquests parlaven hindi a mes de canara. Ens han ensenyat un llac amb nenufars i flors de lotus on renten els plats i la roba.

Tenim la seva adressa per enviar-los les fotos.

Al migdia ens hem trobat per dinar amb les nenes.

A la tarda hem anat a visitar mes temples i hem conegut 5 espanyols que viuen a Bangalore i fan turisme els caps de setmana.

Despres ha caigut un xafec i ens hem refugiat a l'ultim temple que ens quedava. Sera per temples!! i tots jainistes, nomes aquest mati hem anat a un mandir hindu dedicat a Shiva.

La rematada final del dia ha estat un casament.

Sravanabelagola

Ens hem tornat a adormir!! pero a 3quarts de 7 pujavem els 614 esglaons que encara estaven fresquets. A dalt de la muntanya hi ha un temple jainista amb una estatua d'un dels 24 profetes d'aquesta religio. El paio en questio era el fill d'un rei que tambe va ser molt important. Va lluitar amb el seu germa per la successio al tron, i despres de vencer es va adonar que tot allo no li deia res. I ho va deixar tot per anar al bosc a meditar, durant 12 anys fins que es va iluminar (ja podia...). I per aixo els jainistes fan una celebracio cada 12 anys en que tiren centenars de litres de llet, aigua de coco, de safra, de sandal, flors... pel cap del nano. El merit es que el nano fa 17,5 metres i es la estatua monolitica mes gran del mon. Aquesta festa es va celebrar per darrera vegada el 2006 aixi que fins el 2018 nanai.
Avui pero hem vist una puja mes senzilleta. Una familia del que seria l'equivalent als bramans pels jainistes (Sonia tu deus saber com es diuen) ha fet les seves ofrenes als peus del sant, sota la direccio d'un monjo vestit de color safra que haviem conegut primer per les escales i que era molt simpatic. A mes un monjo cantava (i quan era l'hora tambe tota la familia, i la gent del temple picava de mans) i tocaven uns musics una mena de trompetes tradicionals, un tambor i un organillo.
Molt maco, hem tingut molta sort. A mes la familia en questio estan al nostre alberg. Evidentment ja al temple ens han fet un munt de preguntes i ens hem fet fotos tots plegats. Son de Maharastra, i aquest si que parlen hindi. I es que aqui al sud no podem practicar!!
Quan baixavem hem vist una senyorassa (i ho diem pel volum) que la portaven 4 portejadors amb una trona de vimet. I no li deu fer vergonya?
Dema us plantarem les fotos que ens les hem deixat a l'hotel.
Despres d'esmorzar com a animals hem comprat uns saris de coto per fer-nos llensol i la funda del sofa. En Jordi ha organitzat un berengenal a la botiga que pa que! assegut amb el seu longhi (entre pareo i taparrabos) ha remenat tot el que ha trobat, pero despres ha plegat la mar de be tots els saris i s'ha fet fotos amb les dependentes que flipaven.
Tambe l'hem tornat a liar quan hem intentat jugar a saltar a corda amb la corretja d'una vaca. Es veu que aqui a Karnataca la canalla no salten a corda. I per compensar hem acabat fent de pastors per portar els vedells a pasturar. Pero en Jordi duia un vedell a cada mai ha acabat de cap al rec.
Ja estan ben distrets els indis amb nosaltres!!
A la tarda hem intentat jugar a criquet pero feia massa calor i hem acabat jugant amb unes nenes que feien servir la muntanya de tobogan. Fins que hem hagut de fugir a buscar l'autan pq se'ns menjaven els mosquits. I hem acabat prenent la fresca amb el senyor de l'oficina de registre, i trucant per telefon des d'una tenda de peluixos gegants.
PD: Continua l'oferta de postals, pero ens heu de donar l'adressa.

Halebidu

Quin dia mes ben aprofitat!!! Pero abans us expliquem que ahir al vespre vem anar a la puja, que es com la missa de 8 pero a les 19:30 al temple de Belur. Va estar be estar al temple al vespre i veure les families passejar-hi o asseure's a prendre la fresca. La cerimonia tambe era maca. Un parell de musics tocaven el tambo i el saxo (!!!) i despres 4 brahmans que feien bastanta impressio, tots seriosos, es repartien la feina de la ceremonia, beneint el foc, donant aigua beneita, prashad... i un ens fa fumer un cop de caragol al cap que ens va matar uns quants polls. No patiu que no estava enfadat, li va fer a tothom.

Aquest mati ens hem adormit i ens hem llevat a les 7:40 que aqui es bastant tard. Qui ens ho havia de dir... per marxar amb autorikshaw cap a Halebidu, a 16 km. Hem triat aquest transport pq el bus no passava fins les 9 i patiem per la temperatura del terra del temple. Handicaps d'anar descals.

Ha valgut la pena, el temple principal de Halebidu es impressionant. De lo milloret de la India juntament amb Kajuraho. No per grandaria, pero per la feinada que suposen les seves 20.000 escultures, totes elles diferents i super treballades. Son 2 temples del s XII en una mateixa planta, un per la reina i un pel rei Hoysala. Esta dedicat a Shiva i tot i que van passar 109 anys construint-lo no el van acabar. Resulta que al 1303 van arribar uns musulmans que van arrasar la ciutat i la feina al temple es va aturar. D'aqui el nom, Hale vol dir destruccio i Bidu era l'antic nom de la ciutat. Aixi que Halebidu vol dir les runes de Bidu.

Hem pagat un guia molt simpatic que ens ha explicat moltes anecdotes i el significat de moltes de les escultures del temple. Diu que si ens les hagues d'explicar una per una trigaria 3 dies non stop.

El guarda-sabates ens ha guardat els motxillots i aixi hem pogut anar a veure un altre temple Hoysala del mateix estil pero mes petito i un temple jainista de la mateixa epoca pero molt mes senzill.

Despres de dinar un arros ben picant, hem encadenat 2 autorikshaws per evitar els 3 busos necessaris per arribar a SSravanabelagola. I tambe pq hem decidit que es el nostre transport preferit amb el ventet a la cara, tot el paisatge per nosaltres i poder parar quan vols fer una foto. A mes ens han tocat 2 conductors molt simpatics.

I aqui estem, a Sravanabelagola. Pel cami veiem el temple on ens tocara pujar dema a dalt d'una muntanyeta pelada. 614 esglaons que descalcets ja veurem. Mes val que ens llevem abans que s'escalfin.
A l'altre banda del poble hi ha una altra muntanya a mig cami entre sant Llorens del Munt i la Falla de Bandiagara.

Moltes gracies a tots els que us heu enrecordat del sant de l'Alba. I felicitats Gemmix que mes val tard que mai!

Belur

Continuem a Karnataca, ara a belur que es un poblet tranquil que passaria desapercebut sino fos pel seu complexe de temples Hoysala, impressionants. Son d’un estil semblant als de Kajuraho pero xatos. Amb molta escultura sobretot de Deus, narra la Purana I altres mites, pero tambe musics, ballarines… molt maco.
Tambe hem estat a un llac que hi ha davant d’una mesquita, que deu ser sagrat pq hi havia tot de cobres de Shiva I alguns Ghats. Alla ens hem assegut a escriure a una ombreta pero de seguida han vingut tots els nens del poble a xerrar amb nosaltres.

Les nenes les hem deixat aquest mati a Mysore que marxaven cap a Madikeri a veure si pescaven els tibetans que hi ha per alla.
Ahir vam fer Mysore amb elles: un temple amb molts peregrins, moltes escales per baixar-ne, un mercat de fruita i incens i olis de sandal guapissim, i a la tarda vam anar amb l’Ana a mirar sarisNo es la ciutat tranquila que ens prometien pero Mysore ens ha agradat forsa.

Mysore

I aquest mati hem marxat amb bus cap a Mysore. Al bus hem conegut uns tibetans simptics que viuen a Mumbai, i en Jordi ha dormit a sobre un indi que cantava fins arribar a Mysore. Trobar un hotel ha estat una odissea pq els indis estan de vacances i sembla que tots han decidit de venir aqui. Pero finalment n'hem trobat un de decent, i hem pogut deixar les coses per anar a dinar. Per variar ens hem atipat com animals......

A la tarda hem visitat el palau del maharaja. Que es senzillet gens recarregat... si osti! i ens hem fet una pila de fotos amb families indies.

Mysore es bastant gran, almenys pel que estem acostumats, hi ha milers de botigues de roba (potser cauran uns saris?) i moltes rotondes pero pocs internets, per trobar aquest ens ha costat lo seu.

Be dema seguirem investigant per aqui i ja us ho explicarem.

Per cert aqui no plou , fa bastanta calda!

PD Colletaires nosaltres tambe us trobem a faltar!

Paivi, on us veu allotjar a Hampi? ja que tot esta tant ple estem pensant en reservar per la primera nit.

Reserva de Wayanad

Hola gentada! com varem dir vam anar a fer un petit safari durant el qual nomes vam veure cervols (una pila), andiots, elefants domestics, ocells, papallones i granotes... ni rastre de tigres... aixo si duiem un guia que era com un segell. Aqui a la India els encanten el segells, t'en posen per tot... i el guia era el mateix, pagar-lo i prou, ni tansola parlava angles!

Despres vam anar a unes coves. Mare meva! hi havia mitja India fent cua! fent cua es un dir que vol dir intentant ser els primers costi el que costi, total per arribar i seure 2 hores... Al costat de les coves hi havia una muntanya pero nomes en Jordi va fer el cim. I un nano es va fumer una nata que feia passar les ganes d'intentar-ho.

De cami cap a casa vam passar per camps d'arros, de platans, de te i de cafe per anar a unes cascades amb una pila d'indis en remull.

Diumenge vam anar d'excursio a una zona on hi ha molts brassos de riu junts, ens vam mullar fins l'entrecuix pero va ser divertit i refrescant. El bosc era molt maco amb una pila d'arbres i bambus gegants. Despres vam anar a un temple al costat d'un rierol sagrat on tambe tiren cendres de difunts. Hi vam anar amb un nano que es deia Jijo que despres ens va portar a veure el seu capella i la seva esglesia, on ens van convidar a te amb llimona. I a casa seva, on com no la seva pobre mare ens va donar yuca, pica-pica, platans, jack fruit, coco, cafe... ens van cebar de valent. Eren encantadors!! Tambe evidentment van venir els veins a veure qui erem i que feiem.

Kalpeta

Hola! Ens trobem a Kalpeta que es un poblatxu alineat al voltant d'una carretera. En realitat el poble en si no te cap atractiu pero el farem servir de base per fer algunes excursions per la reserva de Wayanad. De moment dema farem un mini trekking-safari, i anirem a veure unes cascades i una cova del neolitic. I potser dema passat mes trekking i un temple que ens va recomanar un cantant del Katakali de Kochi.

A veure si cremem una mica d'arros que a aquest pas tornarem rodolant!! Paivi ens fa molta enveja el pa amb tomaquet!!

Be avui no tenim masses anecdotes per explicar pero aprofitarem per penjar alguna foto.

Namaste

Bakwaters

Hola gentada!

Avui hem fet una passejada pels Bakwaters, que son unes llengues de mar que entren a la terra. Total un dia de relax assegudets a l'ombra de la barca i veient passar la vida, pescadors, teixidores de corda de coco, mes pescadors... Tambe hem anat a una mena de fabrica on fan guix amb closques de petxines. Pero no estaven treballant, que raro.

I sorprenentment no hem passat gens de calor, entre la brisa i l'ombreta hem estat la mar de be. A Kochi hi hem arribat cap a les 6 que ja no feia xafogor. Pero es l'hora dels mosquits! Estem ben fotuts. No se que passa en aquesta ciutat que n'esta plena.

A part de panxing hem continuat la nostra tecnica de regateo per aconseguir descomptes per l'excusrsio i tambe pq dema marxem cap a la reserva de Wayanad. Aixi que si no escrivim en uns quants dies no us preocupeu! Sera el vostre torn jejeje.

Kerala!!!!!!!!

Si! Finalment hem tirat cap al sud i som a Kochi. I fa calor pero no tanta... es pot aguantar.

Ahir al vespre ens vam trobar amb les nenes. Pero primer vam fer un vol per sobre l'Everest. En serio, impressionant!!!! El nostre avio ens tenia preparada una sorpreseta, que era fer una parada a Assam (era el nostre desti?). I de tornada va passar per sobre Nepal. De sobte d'entre els nubols sortia una muntanya plena de neu!!! Impressionant. A l'avio ens van confirmar que es tractava del pic mes alt del mon.

Avui hem matinat per prevenir la calor i hem anat cap al port a veure les xarxes xineses i la llotja del peix. La resta del dia hem purulat per Kochi i hem anat a una sessio de Kathakali. Una mena de dansa tradicional de Kerala on es molt important la mimica facial.

Es ben extrany pero molt interessant. Abans hem vist la seva sessio de maquillatge, no menys important.

Dema farem cap als Bakwaters per fer una excursioneta d'un dia. Ja us ho explicarem.

No deixeu d'escriure. Ens fa molta ilusio. Sobretot pq alguns ho heu fet per primera vegada!!

Mirik

Tornem a ser a la India profunda amb una pessima connexio a internet com n’hi ha poques. Potser es que se'l queda tot el nano del costat que esta jugant al PC futbol on line i no n’ha tingut prou de jugar amb l’arsenal contra el Barcelona que ara juga amb el Madrid contra el Milan . Indis…

Total que estem a Mirik un poble on esperavem trobar un rmat de turistes I resulta que no n’hi ha ni un. Per variar hem dinat com a foques en un restaurantet tibeta. Despres per fer-lo baixar hem anat a un monestir budista impressionant, el Bokar Gompa. Hi havia una pila de monjos fent classe. El temple es bastant nou i molt maco. A dins hi havia uns monjos fent un mandala amb una mena de cons que fregaven amb un bastonet per fer caure la pols de colors. Una verdadera filigrana. Ens hi hem estat tanta estona badant que ens han convidat a un te amb galetes. Despres ja ens hem quedat fins a la puja. Tambe impressionant, hi havia uns 200 monjos resant, cantant i tocant instruments tradicionals.


L’unic problema es que mes d’una hora assegut en la posicio del lotus quedes trinxat.
Per recuperar-nos hem anat a donar una volta al llac, 3,5 km per desencarcarar-nos.
Segur que no es tant idilic com Gorkhey o Rimbik pero Mirik no esta gens malament.
PD: aquest missatge el vam escriure ahir i no el vam poder penjar. La culpable principal es la unica guiri que hi ha en aquest poble a part de nosaltres, que es passa les 24 hores del dia enganxada a l'unic ordinador amb internet.

PD2: avui no hi ha comentari nou pq hem passat tot el dia a correus per enviar un paquetet de gairebe 10 kg amb tot el que aixo implica (anar a comprar roba blanca, a un sastre pq ho cusi, a correus altra vegada, a comprar cera [per lacar-ho, a que un bon avi ens ho segelli...). Pero val la pena, a partir d'ara anirem lleugerets. Carme, no crec que arribi abans que nosaltres, pero estigues preparada per si un cas.

De Darjeeling cap al sud!!!

Per fi ens hem decidit... ahir estavem ben convensuts de tirar cap als pobles que ens va recomanar en Piero i fer algun trekking. Pero plou, i no sembla que el temps hagi de millorar ja que s'acosta l'epoca del monzo. Aixi que agafem aire i decidim tirar cap a Kerala. Hem estat compartant temperatures a accuweather (q per qui no ho sapiga es una pagina on pots mirar la previsio del temps arreu del mon) i no fa pas mes calor que a Varanasi o Delhi. Tamil Nadu queda descartat per temps i temperatures, pero Tat si tenim temps al final del viatge farem una escapadeta a veure l'Anthony.

Ara ens queda aconseguir bitllets, gravar cds, enviar algun paquet per correu amb les coses d'hivern i algunes compres, enviar un paquet de llibres a l'escola de Kecheopalri ...

Ja veurem si ens en sortim!!

Un altre cop Darjeeling

Ahir despres de llevar-nos a les 5, esmorzar amb la familia Buthia, despedir-nos-en i baixar la rampa fins al llac amb alguna que altra aterrissada (pregunteu-li als pantalons d'en Jordi que han quedat ben esparracats) vam aconseguir enllassar 3 jeeps compartits per arrivar a Darjeeling.

El paissatge pel cami era una passada.

Despres de Sikkim no trobes tant encant a Darjeeling, pero quan vam veure el llit i l'habitacio que ens esperava vam recuperar l'optimisme inmediatament. Jejeje. Estem a casa d'un matrimoni que esta convensut que entenem l'hindi i per tant no cal intentar parlar angles. Son monissims, i l'habitacio sembla d'hotel de luxe amb un llit tovet, una manta inmaculada i totes les parets cobertes de fusta. Paivi, es la casa on vau estar amb en Piero.

Vam tornar al mon d'internet, les pizzes i les compres. Pero la veritat es que estavem cansadots i teniem ganes de descansar en aquest llit tant temptador.

La part trista, ens vam despedir d'en Claudio que torna cap a Napols, i en Piero que s'en va de trekking cap al Nepal.

Avui ens hem llevat nous, i la nostra gentil casera ens ha portat uns tes, que maca!!

Hem visitat el Gompa on hi ha l'original del Llibre dels morts tibetans. I un monjo ens ha expplicat un munt de coses. Una iaiona tibetana s'ha volgut fer una foto amb nosaltres. Ens passa molt sovint amb els indis pero encara no ens havia passat amb els tibetans.

Hem anat al zoo pero estava tancat pq era dijous... sort que una familia de bengalesos ens ho ha advertit abans d'arribar a dalt de tot de la pujada! Menys mal que un jeep que anava ple ens ha deixat enganxar-nos-hi al darrera per tornar cap a Darjeeling on ens hem incat uns bols de thukpa, una sopa tibetana que deu tenir unes 3000 calories.

Dema... doncs encara no sabem que farem. En Piero ens va recomanar alguns pobles per la zona. Assam esta per descobrir. Ladakh ens encantaria pq tothom en parla molt i molt be pero ens cau molt lluny... implicaria agafar algun avio mes... pero Jaume i Imma no us perdeu el Caixmir que nosaltres ja ens n'estem arrepentint!

Atrapats pels monzons enmig de l'Himalaia

Kachelpori Monastry, Si voleu veure el paradis heu de venir aqui. Hem estat gairebe una setmana vivint amb una familia lepcha que te una guesthouse a dalt d'una muntanyeta al costat d'un llac sagrat. Que per que no hi va mes gent? perque esta al cul de l'Himalaia i per arribar-hi has de pujar durant mitja horeta per un caminoi que deu ni doret... i per postres arives a dalt ple de sangoneres (aqui n'hi diuen lichis).

Pero un cop a dalt val la pena, es un poblet de 104 habitants amb un Gompa (monestir budista) que te mes de 500 anys, amb una escola per petits monjos salvatges. La familia del lama del monastir es la que te la guesthouse.

La majoria de la poblacio es de l'etnia lepcha (buthia) que es originaria de Sikkim i que no te res a veure amb la resta de la India. De fet Sikkim va ser un pais independent fins el 1975, i es nota, ni que sigui perque son mil vegades mes nets que la resta dels indis.

Les primeres nits hi vam trobar una colla d'israelites amb qui vam jugar a l'assassi al vespre. Com a bons israelites fumen molts porros i han passat tota la joventut (nomes tenen 21 anys) fent la mili, que a Israel nomes dura tres anys...

Pero quan aquests van marxar vam quedar sols (amb en Piero, en Claudio i en Gautier) amb la familia Buthia. Fent el dinar amb la mare (que es la noia mes maca del mon), jugant amb els nens que son uns petits dimonis (imprescindible per sobreviure a la jungla, on ser nen es molt dur...), fent alguna excursioneta per la vora, amagant-nos de la pluja (els monzons arriven!) i matant papallones, que des d'aqui sembla molt terrible pero alla era una necessitat. Les trobes fins i tot dins del dal (sopa de llenties)! A mes hem descobert que son un bon combustible quan se t'acaba l'espelma i no hi ha power. Fins hi tot hem fet momos!

Per cert que no podem evitar de recordar l'excepcional menjar que fan aqui. Bonissim!!! i tot amb verduretes fresques. Mmmmmm el trobarem a faltar...

Aquesta familia era genial, des d'en Sonam, el pare, fins al mes petit dels fills, passant pels adolescents que tot i ser nens son perfectament capassos de portar el negoci, la mare que ignorant els prejudicis indis ha estat capas de veure rom davant nostre, la filla que amb els seus 3 anys te una mala llet que flipes pero despres es la mes dolsa del mon (si vol...) etc.

Total que ens n'anem amb molta peneta!! I tambe amb peneta ens vam despedir de la Paivi que torna cap a Europa!! I d'en Gautier que enmig d'una tormenta de nassos va decidir de continuar el seu cami.

Yuksom (21-23 d'abril)

Hola gentada!! No ens haviem oblidat de nosaltres, pero entendreu que perduts a l'Himalaia no es facil trobar internet. A vegades no es facil ni trobar llum jejeje! El que si que ens ha semblat facil ha estat trobar un munt de gent trempada! Vam deixar Gangtok per anar cap a Yuksom. Al jeep compartit ja hi vam coneixer la Paivi (de Girona) i en Piero (del sud del Tirol), i la txaranga no es va fer esperar. Podeu imaginar un jeep ple de nepalesos, un d'ells molt gruixut i que li sortia sang del nas, i dos italians cantant com bojos? era el nostre. No ens pregunteu per que pero vam sortir al migdia de Gangtok i vam arribar de nit a Yuksom. Es un poblet maco pero mes turistic del que esperavem (sempre tenint en compte que estem a Sikkim que es una mica com el cul del mon).
Alla ens vam instalar en una Guesthouse on erem els unics hostes excepte un nano de Washington que encara deu flipar amb nosaltres 5. I vam fer la primera farrilla de la India!!! Amb guitarra i tot! Guitarra i aferrissada baralla per decidir si era millor la bruscheta o el pa amb tomaquet. La cheesseburguer no va participar. Batent tots els records vam anar a dormir a les 12 !!



L'endema vam visitar dos gompes, un d'ells el mes antic de Sikkim, i un llac amb molts goldfishes (peixos taronges que mai han provat la nutella). Vam fer un dinar que es va allargar fins a convertir-se en sopar i vem repetir la verbena a l'hostal aquesta vegada amb un nou membre, en Gautier, el principino parisino.
Cal dir que el nano america no va fer nit a la guesthouse i pensant que estava ben fotut tirat a la muntanya ja organitzavem el seu rescat quan vam saber que havia lligat i estava amb una nana en un hotel... pobre ianki envoltat de cotilles mediterranis...

De Yuksom vam agafar un jeep compartit amb un grup de francesos cap al llac Kechelpari. On vam llogar un pis (flipa) i vam organitzar una autentica festa tot i que no ens coneixiem de res. No hi van faltar la Bella Ciao, en Joan petit quan balla, el joc de les pelicules... increible, i mes quan penses on estavem!

Sikkim: Gangtok i Llac Tsomgo

A que esteu flipant? Si !! encara que no ho sembli estem a la India, pero a 3750 metres d'alsada i a nomes 17 km del Tibet!!!

Be, ara som a Gangtok, capital del Sikkim. Sikkim es com Andorra: un petit estat lliure d'impostos pero car pels turistes, on la gent del sud va a comprar alcohol, i amb moltes botigues i agencies de viatges que ofereixen trekkings i esports d'aventura.

Vam arribar ahir amb un jeep compartit amb en Bruce i la Diane, i 7 bengalesos. Al vespre vam coneixer en Claudio, un napolita que ens va ensenyar la quew sembla la millor Guesthouse i que a mes te la millor agencia de viatges, segons la LP. Alla mateix vam reservar l'excursio d'avui al Llac Tsomgo (Changu pels natius) que esta a tocar de l'Himalaia i a 3750 metres. Quina fresqueta!! I quina sorpresa tanta neu!!! Sort que lloguen unes katiuskes monissimes per nomes 20 rs (les nostres GoreTex encara estan ofeses).

I aqui hi hem trobat uns yaks amb unes bones perruques. Es veu que els yaks autentics viuen al Tibet, i que aquests de sikkim son un hibrid de yak i vaca.

A la vora del yak families sherpes hi han montat uns xiringuitos on ens hem fotut les botes de momos. Per cert que ahir ens van ensenyar a fer-ne, ja els provareu.

I ens aquests moments encara no sabem que farem dema... amb els californians haviem pensat d'anar a l'oest, pero ara ha sortit l'oportunitat d'anar al nord que es mes verge, amb en Claudio. I ho hem d'acabar de decidir. Be, hem quedat per sopar tots 5 i fer una reunio de campanya, jejeje.

Tambe hem d'arreglar d'una vegada el tema bitllets d'avio!! Que Tamil Nadu cada vegada es va escursant mes!! I tenim ganes de veure les nenes!

Apa, no sigueu mandrosos i continueu escrivint-nos que una de les nostres emocions quan es fa fosc es saber quants comentaris hi haura al blog! Ens animen!

PD: Marc agafa el meu cotxe si t'has quedat sense!!

Ultim dia a Darjeeling

Hola !!! Us podeu imaginar el fred que feia a les 4 del mati? Per sort anavem preparats, no com els nostres companys de jeep (3 anglesos i 2 americanes de Boston) que amb la seva robeta d'estiu han llepat. Ara, bonissims els bengalesos, amb dhotis i saris, un xal i gorro de llana.

A Tiger Hill tot i el aml que fa llevar-se tant aviat hi havia una gentada de por, amb venedors de gorros i guants, i chai calentet i tot.

No us enganyarem, feia una mica de nubol i no hem vist l'Everest. Pero hem vist el nostre primer 8000 i deu ni do. A les fotos no s'aprecia pero hi era, i impressionava. I veure sortir el sol, perfectament rodo i taronja entre els nubols, darrera de l'Himalaia compensa el madrugon.

De tornada hem visitat un Gompa budista tibeta i hem anat a l'hotel a fer un esmorzar com Deu mana!!!! Abans de les 8 ja tornavem a sortir per anar al Centre de refugiats tibetans que ahir no vem poder veure sencer pq els tibetans estaven a les protestes.

A mes de les teixidores d'estores, les filadores, les cardadores de llana etc, hem visitat l'orfanat. On ara mateix hi ha 7 nens de menys de 2 anys que han perdut els seus pares o be en mans dels xinesos o be creuant l'Himalaia per fugir cap a India o Nepal. Els cuiden 2 dones encantadores, que amb el poc angles que saben pero amb una gran hospitalitat ens han acollit i ens han donat esmorzar i tot. Una d'elles pobreta ens ha explicat que un dels nens es el seu net, i amb llagrimes als ulls que el seu fill de 27 anys (el pare del nano) va morir el 30 d'agost. Se t'encongeix el cor.

Hem estat jugant amb els nanos una bona estona, quina alegria que transmeten tot i la vida tant dura que tenen!!!

A la clinica del centre avui tampoc hi hem trobat l'infermera, aixi que hem anat a una altra que tenen a Darjeeling. De fet es com un mini cap, pero tenen laboratori, rx, dentista i un metge. A vegades hi va tambe algun western doctor com a voluntari ( Mmmmm!!!!). El metge era la tipica imatge de senyor doctor, un tibeta granadet amb cara de bona persona i molt educat. Ens ha explicat que veuen molta diabetis i molta tbc (era totalment diferent, pero a la vegada recordava el raval).

A la tarda hem passejat per la ciutat i en Jordi s'ha comprat Tintin in Tibet! Tambe hem menjat uns momos bonissims amb els anglesos.

Dema hem quedat amb en Bruce i la seva dona, i amb en Sean per tirar cap a Gangtok (Sikkim) de bon mati.

Ravaletis, no us abandonem, us atraparem de seguida que poguem. Que tal Pondicherry?

PD: Jesus te suena el gorro?

Darjeeling ens encanta!!!

Quina rasca la nit passada!!!! pero hem dormit de conya i ens hem llevat a les 7 pensant que era tard. Hem anat a buscar la galleda d'aigua calenta de rigor, per poder-nos arrancar la ronya, que ahir no n'hi va haver prous amb la rispa que feia... I hem esmorzat a la terrassa de l'hotel amb vistes alKhangchedzonga, el tercer pic mes alt de la terra i el mes alt d'India amb 8598 metres. Hem tingut sort, perque poc despres estava ennubolat i no es veia res. Despres hem comensat la nostra rutilla anant a l'Observatory Hill, un turonet on hi ha uns temples venerats tant per hindus com per budistes amb molts i molts cavalls del vent (banderes d'oracio). Alla em conegut unes refugiades tibetanes que ens han explicat que avui la torxa olimpica arribava a Delhi, i que hi havia convocada una pregaria i una marxa amb espelmes a la tarda. Els em promes que hi aniriem i hem marxat, sempre amunt, cap al Centre d'autoajuda de refugiats tibetans. resulta que estava quasi tot tancat perque els tibetans anaven a Chow rasta per les protestes. Pero hem visitat el taller d'estores, un minimuseu sobre les atrocitats que passen al Tibet, i les treballadores dels camps de te, que eren super simpatiques. A l'hospital no hi havia el metge i hi tornarem dema al mati.

De tornada cap a Darjeeling evidentment hem agafat el cami mes llarg i hem fet una bona colla de km que no calia... Hem dinat menjar nepales a chow rasta. I despres ha comensat l'odissea de la burocracia india per aconseguir els permisos per anar a Sikkim. Total, que despres de recorrer tot Darjeling i parlar amb un grapat de funcionaris (per veure'ls...) no tenim permisos, i la conclussio dels funcionaris es que ja ens el faran a la frontera que al conductor no li costa res parar-hi... Hem passejat per aquesta atipica ciutat (no hi ha autorikshaws ni vaques!!!!) i hem anat a la concentacio tibetana de chow rasta, on hem trobat una parella de California que estan al nostre hotel i que ens han proposat marxar junts a Sikkim.

La marxa ha suposat uns bons km mes (avui estem trinxadots) i despres la pujadeta de l'hotel, es clar. Ho fem com ho fem, sempre anem de pujada, com pot ser?
hem sopat amb en Sean, un nano angles amb qui vam fer el truculent viatge des de Patna fins aqui.
Dema si no fa nubol, ens llevarem abans que surti el sol per anar a Tiger Hill a veure neixer el dia amb els pics mes alts de l'Himalaya de fons. A veure si hi ha sort, que no ens ho acabem de creure...

Petonets!!!

PD: evidentment tot ho hem anat regant amb el famos te de darjeeling!

Darjeeling, te i fred, fred, fred!!!

Doncs si, despres de 5 hores de bus amb una calor infernal, 3 d'espera a Patna amb xorretones de suor, 16 horetes de res de tren (amb 2 extres de retard, que sort que no vem ser tacanyus i vem agafar les lliteres amb AC), una horeta mes per esperar que s'omplis el jeep i 3 hores de jeep per carretera de corbes amb camps de te i boira... hem arribat a Darjeeling!!!!!

On per gran alegria nostra hi fa un fred que pela, i per desgracia hi ha unes pujadotes que acaben amb el nostre ale, almenys avui amb els motxillots i despres del viatget. Tela marinera. Com sempre hem triat l'hostal que esta dalt de tot del poble, a la costa mes empinada... pero estem contents!!!! I a dalt de l'hostal, que saviament es diu Aliment, hi ha un restauranttillo on ens hem incat unes thukpes (sopa de noodles tibetana) boniiiissimes, i uns tes de darjeeling es clar. Lo millor es que el porten una familia que encara no sabem ben be si son nepalesos, tibetans o butanesos, pero que son molt entranyables.
Per cert al tren hem conegut una noia que ens ha explicat que esta molt enamorada d'un noi punjabi, pero que no es poden casar pq son de diferents castes i la seva familia no ho aprova. I de moment s'envien missatges i perdudes amb el mobil tot esperant temps millors. A algu li son la historia??? jejeje
Oh! ens en descuidavem, vam anar a un casament musulma a Bodhgaya!!!! Com que som mes pesats que la tinya, i encara mes tafaners, els nostres veins (pots contar, els veins de la casa d'hostes on estavem) ens van convidar al casament de la seva filla. Primer vam seure amb unes cadires al porxo, mentres a dalt les dones cantaven a la nuvia. Nosaltres vam contestar totes les preguntes de rigor: d'on sou, esteu casats, teniu fills, quan us veu casar, de que treballes, quant guanyes etc etc i vam coneixer a tots els matxus que a mes no parlaven angles. I de cop tant si com no vam haver de pujar a dalt a menjar un arros amb xai amb les mans i sense xapati. Per veure el nostre estil fent boletes amb la ma dreta... Tot homes, nens i l'Alba. Veus que be!!! I per postres en Jordi es va estrenar amb el paan una barreja de fulles de betel i coses dolces que els indis masteguen tot el dia. No ho digueu, pero quan no el miraven ho va tirar per la finestra.
Apa que ens estem allargant.
Dema continuem i pengem fotos que sembla que per fi hem trobat un bon internet!!!
PD: Per molts anys Ana!!!
PD2: Felicitats Laia i Tomas, que guay Sud-Africa!!! Ja ens ho explicareu.

Atrapats a Bodhgaya

Hola gentada,

Ens trobem a Bodghaya, el lloc de peregrinacio budista mes important del mon. Aqui Sidharta es va iluminar despres que una nana li dones un plat d'arros.l hit d'aquest poble es el temple de Mabodhi, que van construir el s.II a.C. pero que, com no, els mongols van destruir, i despres han anar reconstruint i desconstruint fins la darrera versio que es del s XIX. I Al costat del temple, mes important encara, hi ha un arbre de Bo plantat d'un esqueix de l'original, segons diuen, sota el qual Budha es va iluminar.

A pocs km hi ha tambe unes coves on diuen que Sidharta va meditar durant anys en el mes estricte ascetisme abans de jaure sota l'arbre.

Es un poble petit pero hi ha una pila de temples budistes, com a minim un de cada pais, Tailandia, Vietnam, Butan, Tibet, Xina, Birmania, Corea, Japo... i molts mes.I hi fa molta molta calor... a les 9 ja regalimavem de suor.
Aixi que hem decidit que dema marxem cap a Darjeeling. Be, ho vam decidir fa dies pero hem estat atrapats aqui perque no quedaven bitllets de tren. Necessitem una mica d'aires de muntanya abans de baixar cap al torrid sud!!!!!!!!!!!!

Nenes, prepareu-vos pq tothom diu que es una bogeria viatjar pel sud de la India en aquestes dates. Aqui estem a 38 i tot el dia suant, pero diuen que cap al sud fa molta mes calor....

Be ens despedim des del ciber amb la pitjor connexio del mon. Fa tres dies que el satelit no funciona. No rieu, aquesta es l'explicacio que ens donaven a Varanasi i la mateixa que donen aqui a tots els cibers, miraculosament ara sembla que funciona, fins la propera tallada de llum o jo que se. Aquest missatge es una mica inconex pq el vam escriure fa 2 dies i avui i hem anat afegint coses...
Aquest pseudo-segrest a Bodhgaya, pero ens ha servit per poder assistir aquesta nit al casament del vei del costat. Ja us ho explicarem!!!!

Apa, abans d'embolicar-nos mes us diem fins aviat. Esperem que ens digueu quelcom!!!!!!!!!!!!!

PD Marc, estic pensant en un negoci que no pot fallar. Es tracta d'unes soles adhesives per no cremar-se els peus als camins dels temples. Ens associem?

Varanasi, ciutat santa

Santa paciencia la que hem necessitat nosaltres per arribar fins aqui. De Kajuraho vam anar a Satna a ple migdia amb un aire calent infernal que entrava per la finestra. Vam arribar a Satna massa aviat i ens vam encabir en un restaurantillo on crec que mai havia entrat un blanc pq tothom ens mirava com si vinguessim de la lluna. Pero nosaltres, com si res hi vem pasar 2 horetes amb unes fantes i unes patates chips. L'estacio estava plagada de gent i hi feia molta calor. Se suposava que a les 19:30 sortia el nostre tren, pero finalment va passar a dos quarts de deu. I a mes com que haviem comprat els bitllets de llista d'espera les nostres lliteres estaven una acada punta de tren. pero una familia india ens va adoptar i vam dormir tots junts.

Quin rotllo que us estem fotent!!!

Ara som a Benares, on despres de perdre'ns pels carrerons de la ciutat vella gracies a un conductor d'oto que ens ha enganyat, hem arribat sense ale al nostre hotel a dalt d'un ghat. El Ganga esta molt i molt brut, pero no te color de cafe amb llet, encara sembla aigua. Gracies a deu no s'hi banya tanta gent com a Haridwar, tot i que hi renten la roba, hi passegen amb barca, hi banyen els bufals, s'hi tallen els cabells, hi fan ofrenes.... Pero passejar pels ghats es molt agradable si ho fas a l'hora adequada fugint del sol. Tot i ser potser el lloc mes sagrat de la India, aqui la devocio hindu no ens ha impactat tant com a altres llocs. De tota manera hem vist les nostres primeres cremacions, i no ens hem perdut el Ganga aarti. El tercer que veiem, ja, i tots 3 ben diferents. El d'avui com a toc exotic ha tingut un correbou espontani, quan han fet fora unes vaques que menjaven una sombrilla d'un temple i aquestes han decidit envestir l'enemic. Veiessiu pobretes com corrien les indies amb el sari...

Kajuraho 2

Hola gentada!!! Ens trobem encara a Kajuraho, pendents de la llista d'espera del tren de dema per anar a Vanarasi (Benares).

Avui hem aprofitat per visitar la resta de temples que ens quedaven, sota una solanera de por. Un avi ens ha fet de guia de manera espontania i ens ha explicat un munt de coses de totes aquestes ballarines i deus. Realment si visiteu el nord de la India no us ho podeu perdre!!

Aixo si, limitem les visites de bon mati i a la tarda, i les hores centrals del dia les dediquem a gandulejar per no fondre'ns com la mantega.I es que fa tanta calor que els estudiants tenen 3 mesos de vacances. Un paio ens ha dit que aqui a Kajuraho fa 3 anys que no hi ha monzo i que per tant hi ha molta sequera. Potser aquest es el motiu que el nostre cabell sempre estigui brut. Et duxes i al cap de 30 segons de sortir al carrer esta impregnat de sorra. Pero com que som bastant gorrinos tant ens fa.

Potser hauriem de dur una redecilla...

Pels qui esteu preocupats per la salut d'en Jordi heu de saber que avui ha matinat i a les 7 del mati ha anat a una classe de ioga, ara acaba de passar el seu guru per aqui. Que mes que yogui es un friki que deu ni do.

Pero es que aquest hotel esta ple de torrats, n'hi ha un altre que ens vol convencer que paguem 3000 rs per anar a un safari amb una parella de guiris desconeguts a les 5 del mati per tornar a les 11 per agafar el bus ...

Hem decidit que tranquilament visitarem la part vella del poble (on no hi ha turistes pero si molta gent treient aigua dels pous) i potser el museu d'arqueologia on es veu que hi ha en Ganesh fent uns balls (nomes 9 minuts).

Molts de records i eserem noticies vostres. El premi de la setmana es per en Lluis i l'Eva que han estat els mes trempats.

Kajuraho

Un cop passades les cagarrines ens trobem a l’increible poble de Kajuraho. Enmig del no res, mal comunicat, nomes te 19mil habitants, pero a mitjans del s.XIX un angles va quedar ben esparverat quan enmig de la selva va trobar els 28 temples que fan espectacular Kajuraho. En la opinio del pobre angles la seva decoracio es massa pujada de to. Pero a nosaltres ens han encantat. Es veu que cap al segle X aqui els chandeles hi van construir mes de 80 temples, pero nomes en queden 28, que deu ni doret. La resta se la van carregar els mongols, per variar.
Aquesta tarda hem visitat el conjunt de la part oest del poble (el mes important), I hem flipat amb la feinada que van haver de tenir fa mes de mil anys per fer tota la decoracio de les parets d’aquests temples. Amb milers d’escultures que representen la vida dels deus, dels reis i les seves apsares i nayiques, ballarines representant mithunes, escenes del kamasutra. Tambe hi ha sardules, besties mitiques, enmig d’altres animals, com elefants a qui s’escapa al riure pq al costat tenen una parella d’apsares fent un 69.De moment, ens ha semblat el mes impressionant que hem vist a la India, amb el Taj es clar.
I per arribar aqui hem tingut sort. Pq no estavem segurs que en Jordi resistis un viatge consistent en oto de 30 minuts+bus de 5 hores+ oto amb les motxilles. I un taxi ens costava la friolera de 1400 rs... pero hem trobat un senyor de cashmir que havia de dur uns paquets a l'aeroport de Kajuraho, i ens ha portat de bon mati per nomes 500 rs. I a mes hem arribat aviadet, a les 11 ja rondavem per aqui. Si es que els indis son bona gent......

Encara a Orchha

Doncs, si, encara som a Orchha degut a un petit contratemps en forma de diarrea. Agradable, en Jordi te una gastroenteritis de campionat que fa impossible plantejar-se agafar un bus per anar a Kajuraho. Pero ara sembla que es va recuperant, i si un bus no, potser dema podem agafar un taxi cap alla.
Pq l’altre broma es que se’ns estan acabant els calerons en efectiu i en aquest poble no hi ha caixer!!!! De tota manera tenim uns travels cheks de quan vem anar a Mali i Senegal que potser trobem qui ens canvii.
I si no, l’amable cuiner-amo-cambrer del restaurantet que sempre anem segur que ens continua alimentant pq es veu un tros de pa, i avui estava tot trist de saber que en Jordi estava malalt. De fet, mai aconseguim passer desapercebuts, pero tothom es molt amable.

Mentre no anem a un poble mes gran, pero, impossible penjar cap foto, pq aqui la conexio aniria mes rapid si un walla portes les lletres a peu fins a casa vostra!!! Ara mateix se m’acaba d’esborrar un mail per confirmar que ja tenim bitllets per fer la maratoniana ruta de les odes, que consisteix en assistir el 19 de setembre a la de la Maria a Cadiz i el 20 a la de la Monsina a Eivissa. Si a algu se li acut casar-se el 21 de setembre el matem!!!!

Ravaleres, nosaltres l’unic que hem trobat a faltar es uns cortis nasals, sobretot amb la teva atopia Carol. La mosquitera la vem llensar ja fa setmanes, nomes feia nosa. De roba porteu-ne poqueta pq aqui segur que en voleu comprar, nosaltres ja n’hem fet un primer enviament per correu cap a Terrassa que amb sort arribara despres que nosaltres.
Potser arrivem abans que vosaltres si definitivament desistim de Sikim, pero encara dubtem. QUan passi la GEA i tinguem les coses mes clares us avisem.

Un peto molt gran a tothom i felicitats pel pis Marc i Laura!!